La carretera, Cormac McCarthy

Febrer 2, 2008

Aquest llibre és de Cormac McCarthy, l’autor de No es país para viejos (la novel·la que tan i tan bé han adaptat els germans Coen - la peli s’estrena el dia 15). La carretera (Edicions 62) m’ha semblat brutal, un llibre a recomanar de totes totes. Explica la historia d’un pare i un nen, en un futur indeterminat, que no sembla gaire llunyà i del que sabem que recentment hi ha passat algun desastre que ho ha cremat tot. Queda molt poca gent viva i els que hi han lluiten per sobreviure com poden buscant menjar i evitant trobar-se altres persones. La novel·la t’agafa i no et deixa: per la manera d’anar-te explicant aquesta historia de ciència ficció sense donar-te més detalls dels necessaris. Simplement el que és el món dels protagonistes en aquell precís instant. Referir-se a un passat o a explicar els esdeveniments que van originar aquest nou món no té sentit quan l’únic que els importa als protagonistes és la supervivència diària. A més d’això hi ha la tendra relació entre pare i nen, molt emotiva. Un llibre d’aquells que vas llegint i generant sense parar imatges mentals d’aquest món ennegrit. Mentre anava pensant en com era aquest món i la seva vida, em va venir al cap una pel·li que em va agradar molt fa un parell d’anys: Le temps du loup, del Michael Haneke. També la recomano! Sense món incendiat, però també poques persones -bastantes més que al llibre- lluitant per sobreviure.

El veig camí de convertir-se en un clàssic. Va guanyar el premi Pulitzer de novel·la, l’any passat. Com a cosa que no em va fer tant el pes, que en la traducció al català s’utilitzaven alguns cultismes que no havia sentit mai. Vaja, tampoc sé si a la novel·la original el registre és aquest, però se’m feia una mica estranya de llegir alguna expressió.

Endreçat a Llibres