Nintendo DS

Porto uns dies provant la Nintendo DS, la consola portàtil que sortirà el 12 de març i que es disputarà el mercat amb la Sony PSP (que realment sembla que serà una Playstation en miniatura, amb una gran pantalla).

La consola de Nintendo té dos pantalles, com les velles màquines del Donkey Kong i aquí està la principal novetat del tema: la de sota és tàctil (rollo Palm) i això dona noves possibilitats a l’hora de fer jocs. Al joc Feel the magic, que encara he provat poc, has de lligar superant unes proves que són minijocs de la pantalla tàctil. Encara que això de lligar i els jocs no tinguin una relació massa aparent: a la primera prova has de crear turbulències gasoses a l’estomac perquè el protagonista vomiti uns peixos de colors. !!

A part de la pantalla tàctil, té un microfon (per donar ordres amb la veu) i connexió wifi. Això permet jugar amb altra gent que la tingui sense cable per mig i a vegades amb un sol joc (els altres es descarreguen el joc del que el té. No ho he pogut provar encara però això ha de ser un hit quan surtin jocs com el Mario Kart DS. El Mario DS (que no Kart) és el joc que més he provat. Sempre m’han agradat els Marios i aquest no és menys, encara que al principi costa una mica acostumar-se a un entorn en 3D (és com el Mario 64), acostumat a les versions en dos dimensions. Té tot el què pot demanar el Mario i més, salts, dolents de final de fase, recol·lecció d’objectes i claus vàries i entrades secretes per anar descobrint. També ve acompanyat de minijocs (comences amb 8, pots arribar fins a 32) per jugar en qualsevol moment i que es basen en la pantalla tàctil.

Sortirà a 149 euros i els jocs, entre 29 i 39. Preu raonable.