“Potser Nadal”, Miquel Martí i Pol

Potser Nadal és que tothom es digui
a si mateix i en veu molt baixa el nom
de cada cosa, mastegant els mots
amb molta cura, per tal de percebre’n
tot el sabor, tota la consistència.
Potser és reposar els ulls en els objectes
quotidians, per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són de tant mirar-los.
Potser és un sentiment, una tendresa
que s’empara de tot; potser un somriure
inesperat en una cantonada.
I potser és tot això i, a més, la força
per reprendre el camí de cada dia
quan el misteri s’ha esvanit, i tot
torna a ser trist, i llunyà, i difícil.

Google+

You may also like...

6 Responses

  1. Ella/lei (Cristina) escrigué:

    Preciós! de veritat! Bon Nadal!!!

  2. blbl escrigué:

    és un poema?
    està bé però………………………………………………………………..
    ………………………………………………………………………………..
    …………………………………………………….m……………………….

  3. MiNecRafTiaNo NiaNo escrigué:

    no hi entenc deltot el que vol dir el poema?????

  4. rosa escrigué:

    Es bonic i filosofic, peró el trobo trist i poc espiritual. Pel meu gust li falta alegria i somriure, que es molt important…

  5. rosa escrigué:

    En quin sentit, moderació?

  6. bet escrigué:

    aquest poema esta molt ben fet encara que sigui trist es molt bonic!!!!!!!!!!
    penseu en quin moment va escriure aquest poema el miquel martí i pol!!!

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>