The Black Donellys & Californication

Novembre 1, 2007

Coincidint amb els pèssims episodis de Prison Break i Heroes he aguantat l’interés en les sèries bàsicament amb Dexter i Californication. De l’última ja s’ha acabat la temporada i d’una manera fantàstica. Si al començament semblava que es venia la sèrie amb la premissa Mulder + sexe, ha anat creixent i convertint-se en una cosa fantàstica que ha mantingut un nivell espectacular en els 12 episodis. La història d’un escriptor que es separa de la seva parella, amb qui té un fill i que a la vegada perd la inspiració i els dies que porten fins el casament de la sexa ex amb un nou tio. Això, en dotze racions, construïdes amb diàlegs intel·ligents i reals i personatges molt treballats. D’aquelles històries que la veus tan real i possible (encara que sigui un món llunyà al teu), els actors t’ho fan viure tant, que la sents molt més.

I fa unes setmanes vaig aprofitar per fer un visionat pendent. La primera i única temporada de The Black Donnellys. Mafia irlandesa a Estats Units, quatre germans joves que s’obren el camí al món de la delinqüència. Amb la clàssica dualitat ‘a la Padrino’ germà cerebral Vs germà que se li’n van els cables. No arriba al nivell de uns Soprano, però si que manté un interés i es deixa veure molt bé. I total és una sola temporada, no en faran més. En van emetre 6 i la van cancel·lar. La resta d’episodis es van poder veure via Internet. Que és la raó per la qual els episodis que es poden baixar d’Internet tenen una qualitat bastant precària a partir del número 7.

Endreçat a Televisió