Allotjaments i menjar (Viatge al japó)

[Aquest text forma part d’una miniguia Viatge al Japó de tres setmanes]

ALLOTJAMENTS

Vaig combinar l’opció de dormir en ryokans amb els hostels i en el cas de Kyoto va ser un allotjament estrany, a mig camí entre el ryokan, el hostel i l’hotel càpsula. Cal tenir en compte que jo en general vaig triar bastant l’allotjament en funció de la meva condició de viatger solitari. Si hagués anat acompanyat segurament hauria passat de hostels i hauria tirat pels ryokans. És la putada que les habitacions individuals costin habitualment gairebé tant com la doble.

Tokyo: la meva idea va ser agafar dos allotjaments diferents, un situat a l’est i l’altre a l’oest, en les meves dos estades a Tokyo. Així a l’anada fer una part de la ciutat i a la tornada l’altre, aprofitant per anar caminant a molts llocs. El primer va ser el Kimi Ryokan, situat a Ikebukuro. Ryokan molt maco i net, l’habitació una punta petita i sense tele, però amb un molt necessari aire acondicionat. I la situació molt bona. A una zona tranquileta, però a 5 minuts de l’estació d’Ikebukuro, de la que sortien vàries linies de metro i, sobretot, una estació de la línia de trens Yamanote (la circular que passa per la gran majoria de llocs que visitaràs, i val la pena buscar allotjament a prop d’una parada d’aquesta línia). A més a Ikebukuro hi havia molta marxeta per la nit (un miniShinjuku) i restaurants per sortir a sopar i fer una copeta.

Per la segona part, la idea era buscar alguna coseta per aprop de Ueno. Els dos primers, el Sawanoya i el Katsutaro , que feien molt bona pinta, estaven plens. L’Andon, que m’havien recomanat molt ja no el vaig mirar perquè l’individual se n’anava massa (la doble, millor). Al final vaig anar al Sakura Ryokan, que de preu estava bé. Bastant vellot, però amb una habitació amplia i amb la seva tele. Curiós que hi vivia la familia al pis per on entraves (habitacions al pis de sobre) i mentre miraves internet, si era tard senties a l’avi roncant 😀 De situació quedava molt a prop d’Asakusa i bastant de Ueno. L’estació de Ueno de JR estava a uns 15′ caminant. Una altra de la Yamanote, Uguisudani quedava una mica més a prop (estació que està tocant a una zona de Love hotels!).

Takayama, Hiroshima i Osaka: als tres llocs em vaig allotjar a hostals de la cadena J-Hoppers. Ben situats, barats i nets, amb les aventatges i inconvenients propies dels hostels i les habitacions comunals. I molt simpàtics a la recepció, ideal per preguntar dubtes, demanar que et recomanin llocs on menjar o que visitar…

Miyajima: Vaig dormir al Ryoso Kawaguchi, amb mitja pensió. Tant l’esmorzar com el sopar, estil kaiseki van ser sensacionals. L’habitació molt maca i tradicional. No era barato. Aquesta era potser una opció per estalviar, dormint no a l’illa (per ex al Backpackers Miyajima i quedant-se a l’illa fins que és fosc (que és quan és més xulo, que no hi ha turistes) i tornant amb l’últim ferry.

Kinosaki: Aquest va ser el lujazo gran en qüestió d’allotjament del viatge. Un dia és un dia, em venia de gust fer una parada de relax a mig viatge. Vaig estar al Mikuniya Ryokan a mitja pensió. És car, però el ryokan és molt xulo, el sopar i esmorzar, estil kaiseki, molt currat i te’l porten a l’habitació (que també és la seva experiència això de menjar en les taules baixes amb els genolls patint). A més tenen banys estil japonés d’aigues termals molt xulos i et donen entrades gratuïtes per poder entrar a tots els del poble. Que és la gràcia d’anar a Kinosaki.

Kyoto: Vaig estar al Capsule Ryokan, prop de l’estació. Molt nou, amb bons serveis i bé de preu. Vaig estar a una habitació tipu hostel, però on els llits eren càpsules, que es tancaven. I amb la seva tele i tot! Tot molt optimitzat: les habitacions dobles, en poc espai, eren completíssimes.

Koyasan: el destí el vaig escollir sobretot perquè em feia gràcia passar la nit en un temple. Vaig escollir l’ekoin, un que és molt xulo i que vaig reservar per correu electrònic sense cap problema (escrivint, en anglés, a ekoin@mbox.co.jp). Van ser 10.000 yens la nit, sopar i esmorzar inclosos. Que eren un altre motiu, el de provar l’estil de menjar vegetarià que mengen els monjos d’allà. Habitació molt xula, amb unes vistes molt guapes del jardí del temple, tranquilitat absoluta. Amb les finestres de paper se sentien els sorolls de fora, que semblava que estiguessis al mig del bosc. I l’altra cosa característica és que et desperten a les 6 del matí per anar a fer la meditació. Molt interessant tota la cerimònia, sincerament, tot i la son.

MENJAR

Dels viatges que he menjat millor. És fàcil menjar bé i per un bon preu, per 7 o 8 euros. El que ho dispara és l’alcohol. Les birres als restaurants (en format mig litre, habitualment), a uns 5 euros i mig. Si voleu provar algun restaurant bo, és recomanable anar-hi al migdia, que els preus són més baixos i a la nit ja tirareu de ramen! També em va semblar molt curiós que a molts bars/restaurants tenies una màquina a l’entrada on compraves el plat que volies menjar. Donaves el ticket a dins i te’l preparaves. Com que tampoc es dona propina enlloc, així ja no tocaven res de peles!

Repassem highlights!

Sushi: el primer que ve al cap al pensar en menjar japonés. Només vaig anar dos cops a un sushi-bar. I va ser el mateix. Al mercat de Tsukiji, el Sushi-bun. Un article que vaig llegir em va fer tornar boig per anar-hi. I va valer (I MOLT) la pena. Els dos cops que hi vaig anar va ser acompanyat de coneguts, erem tres, el número perfecte. Perquè hi ha tres sets que pots escollir: sashimi, sushi A i sushi B. Així ho podiem provar tot. Els sushis amb el punt de wasabi eren orgàsmics. La tonyina (el tall otoro, pur jabugo) en format sashimi se’t desfeia a la boca. El d’ànguila amb una salsa dolça era una delícia. Vaja, per disfrutar amb el sushi més fresc que he provat. Era també un plaer anar veient com els preparaven davant teu, tallant el peix amb precisió de cirurgià. La cosa va sortir a uns 30 i pocs euros per cap.

Ramen: els fideus en la versió ramen o en totes les seves versions van ser el plat més repetit arreu. Bons, bé de preu, caldos per acabar-se’ls! Ara, això de fer soroll xarrupant com els japonesos no em sortia. Cada cop que ho intentava, taques a la samarreta! Recomanable veure la comèdia japonesa Tampopo (que em va recomanar la Mar), un Karate Kid dels Ramen.

Okonomiyaki: la pizza japonesa li diuen. A mig camí entre la crep i la truita, amb ingredients principals que van variant com la pizza (amb la salsa que li posen per sobre, que domina, el gust de l’ingredient principal no domina massa…) La vaig provar també en la seva versió Hiroshima, que inclou també a dins fideus fregits, per acabar de completar un plat ja de per si contundent. En vaig treure unes quantes fotos. M’agradava molt que els bars on en feien (habitualment també feien yakisoba) tenies el cuiner just davant, treballant a la planxa, fen-te tot el plat. Després te’l posava a una miniplanxa que tenies davant i que te’l mantenia calent, i te l’anaves tallant per menjar-lo.

Carn de vedella de Takayama: dels llocs on vaig menjar millor, Takayama! Tant el gyu-don (vedella amb ceba i arrós) a l’arribar, com el sopar vegetarià al Suzuya (vegetarià amb un curiós peix que venia preparat amb soja, dashi i sucre i que semblava un chuche!). Però el millor va ser el dinar del dia després, abans de marxar, al restaurant Maruaki (molt recomanable!). Vaig demanar un dels menús amb la carn de vedella de Hida (fotos), una cosa que des de fora ja veus que molarà. Carn amb greixet intramuscular, amb pinta jabugo. Tenen varis rangs per la carn, ja que estava vaig demanar el cinquè, el millor (el menú del migdia em va sortir per menys de 30 eurus…). Uns quants tacos i al mig de la taula tenies una reixa amb una brasa per fer-te la carn (i les verdures i bolets d’acompanyament). Només volta i volta, el mig cru, i la carn es desfeia a la boca. Espectacular. No vaig provar la més famosa carn de Kobe però imagino que deu ser per l’estil. Pèro més car.

Tempura: també em va agradar el concepte de restaurants de tempura. Agafo un dels menús de tempura, i allà a la vista hi tenim un senyor que va fent tempura com qui fa xurros (tampoc hi hauria tanta diferència en el procés!! :P) i te’ls van portant a la taula a mesura que es van fent. Arrebossat lleuger, cruixent!

Yakitoris: també n’hi ha bastants de bars de yakitoris (pintxos). Habitualment es mouen al voltant de l’euro-euro i mig. Tant de verdures i bolets, com sobretot de pollastre, porc i totes les parts que es poden extreure d’aquests animals. A molts pots trobar menús amb una selecció de yakitoris.

Dolços: sorprés per l’extranya profusió de tendes de dolços per tot arreu, resulta que hi ha la costum de portar dolços als companys de feina quan vas de viatge. Serà per això. Tot i que no em tornen boig els dolços japos, vaig desenvolupar una lleugera addicció als mochis, unes pastes gomoses.

Estil kaiseki: Un sopar (que vaig fer als ryokans de Miyajima i Kinosaki) de molts platets petits, presentats de forma molt treballada. Molt xulo. Algunes coses molt bones, altres més soses (exemple en foto). A kinosaki va implicar provar l’especialitat local, el cranc, que no em va tornar boig. Bastant contemporani aquesta tècnica tradicionals dels molt platets ben presentats. De restaurant de pasta, vaja. A Miyajima em va encantar un assortit de verdures i bolets que posaves en una sopa de llet de soja, miso i dashi (s’anava calentant a la taula mateix). També feies boles amb una pasta de pollastre i les tiraves a la sopa.

Estil shojin-ryori: el que es prenen els budistes, i que vaig menjar a Koyasan. Menjar vegetarià budista sense carn ni peix ni ceba ni all (que dedueixo que deu ser per no menjar animals ni torturar-los amb alé pudent). Vaig disfrutar amb el sopar, el tofu amb sèsam estava fantàstic. Com els tempures de verdures.

Izakaya: un tipus de locals molt xulos. Una de les últimes nits hi vaig anar amb dos amics catalans (holandesos d’adopció). Taula on baixaven una persiana i quedaves tancat, com en un compartiment de tren, amb intimitat. Vas demanar plats per compartir i picant.

Atelier de Joel Robuchon: i així com qui no vol la cosa vaig anar a dinar a un dos estrelles Michelin. No ho tenia planejat, però em va agafar per la zona de Roppongi Hills i els menús de migdia feien bona pinta i a uns preus assequibles. N’hi havia un a uns 40 euros (primer, segon, postre) i el que vaig agafar jo, de 50, més tipu degustació amb segon a escollir. Tot va ser boníssim (de l’aperitiu als postres amb el got amb variacions de figa, passant per la pintada o la patata amb mozarella i els pans!), de presentació exquisida i la decoració del local i el poder veure els cuiners currant des de la barra on menjava, un encert. En vaig fer un minireportatge fotogràfic. L’únic que no em va agradar (de fet em va semblar lamentable) va ser el café. A Japó en general no el toquen gaire bé el tema. Jo sempre tirava de cafés de llauna a les màquines de begudes que hi ha per tot arreu.

Mominoki: un restaurant vegetarià que m’havien recomanat a Harajuku, amb bons menús al migdia. Em va encantar! (fotos) Assortit de verdures boníssimes, un tofu de principal (res a veure amb els tofus que havia provat per aquí!) i un Pat Morita de propietari que al ser jo l’únic del local (era tard) em va donar conversa. Parlant del menjar vegetarià i dels famosos que havien passat pel seu restaurant (de l’Stevie Wonder al Paul McCartney, a un dels dissenyadors de Camper, que tenen un parell de tendes a prop)

You may also like...

4 Responses

  1. Laura ha dit:

    Hola, Roger!! Acabo de tornar del Japó! El Joan em va passar l’enllaç del foro on us recomaneu coses per si em podia servir per agafar idees, i des d’allà vaig llegir les teves recomanacions al blog. A Tòquio vam anar al mercat del peix i vam esmorzar al Sushi bun (déu meu, quin sushi!). Coneixes el xef Anthony Bourdain? També en parla al llibre “Viajes de un chef: en busca de la comida perfecta”.

  2. Roger Compte ha dit:

    Hola Laura, doncs fantàstic que t’hagi servit! 🙂 Si que el conec, vaig llegir el llibre aquell que el va fer famós (molt recomanable) i després l’he anat veient en sèries televisives sobre menjar. Ja miraré aquest llibre que pinta molt bé!

  3. Eduard ha dit:

    Anem a Japó la setmana vinent…llegeixo les teves propostes amb moltes ganes de ser-hi i disfrutar. M’ha acabat de convençer la teva passió per Pearl Jam!! De quin foro parla la Laura..voldria agafar més idees..restaurants, llocs a Tokyo. moltes gràcies!!!

  4. Roger Compte ha dit:

    Hola, el foro es el del azkena rock festival, que hi ha un lloc on la gent deia coses de viatges de Japó, si el busques pel cercador el trobaràs!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *