Viatge al Nordest de Brasil: part 4 i última

[ Aquest article és part d’un grup de 4 sobre el meu viatge al Nordest de Brasil: part 1, part 2, part 3 i part 4. ]

Per acabar, el millor del viatge, la illa de Fernando de Noronha. I l’última nit, a Natal.

IMG_1520.jpg
Surfista cap a la praia do Americano

 

Fernando de Noronha
Durant el viatge, vam comentar la nostra ruta a molts brasilenys que vam conèixer. Quan els hi dèiem que anàvem aquí tots coincidien amb un “ala, és guapíssim” i que ells no hi havien pogut anar. És un destí car pels brasilenys. Per l’avió que has d’agafar per anar allà, la ecotaxa que has de pagar (uns 12 euros per persona al dia) i els preus a l’illa (més cars que al Brasil, evidentment més barats que a Barcelona). Hi volen pocs avions i molt petits i tenen controlada la gent que hi ha a l’illa, perquè hi ha un límit, que és un parc natural protegit. Si algú té la idea d’anar-hi val la pena tancar aquests vols amb temps, perquè hi ha la possibilitat de quedar-se sense places. S’hi pot volar des de Natal o Recife, una horeta de viatge.

A l’illa vam dormir a l’alberg de l’agència Yourway, que també et busquen llocs per dormir. Una suiïssa que vam conèixer va estar molt bé i barato a una pousada que es deia Mar y Sol, que li costava 40 reais la nit. La nostra eren 50 reais (19 euros) la nit per persona. El lloc no tenia grans luxes, però l’ambient era molt xulo. La primera nit ens van convidar a sopar, que els hi sobrava peix. Hi havia l’Adriana, la jefa, el seu marit (com l’envejo, experiodista de la Rolling Stone i ara periodista de viatges) i el Sergio, un surfero nascut a l’illa. Avís: la casa està plena de gats, per qui els hi tingui una mica de mania…

IMG_1555.jpg
Entrada a la casa on dormíem

 

L’illa és un oasi de tranquil·litat. Pau absoluta. Molts ens van comentar que deu ser el lloc més segur de brasil. Cases amb les portes obertes, buggys amb les claus posades, autostop generalitzat… I és petitona, una espècie de Formentera: amb un buggy pots estar en uns 10 minuts o poc més d’un cantó a l’altre de l’illa. Coses a fer: visitar totes les platges, que no són gaires i lligar activitats per fer amb guies. Com que el fons és de corall, vigilen molt que vagis amb guia, perquè si els turistes l’anessin trepitjant se’l carregarien. Per moure’t per l’illa ho pots fer caminant (ho vam fer el primer dia), en bicicleta (el segon, les dos opcions més cansades) o llogant una moto (26 euros el dia) o un buggy (38 euros, recomanable si sou 4). També hi ha la via que vam fer servir els últims dies (vam passar en total 5 dies a Noronha) que era la carona, que és la paraula que fan servir per l’autostop. Allà funcionava molt i molt bé. Gratis, coneixes gent… Segons on hagis d’anar potser et costa trobar el buggy per això, però en combines varios 🙂

Les platges del Nord de l’Illa eren espectaculars, totes. Praia do Cachorro, Praia do Boldró, Baia dos Porcos, Baia do Sancho (considerada la millor platja de Brasil). L’únic problema és que al desembre començava la temporada d’onades i feia por ficar-se a l’aigua en segons quines platges. En aquest sentit ens comentaven que al juliol-agost seria l’època ideal per anar-hi perquè tot està calmat. La baia do Sancho et feia sentir com a Lost. Baixaves a la platja per unes escales entre roques i tenies després uns penyassegats darrere i molta vegetació i ocells. Des de dalt de les roques vam veure grups de dofins a la llunyania. A l’altre cantó de l’illa les platges estaven tranquil·les i perfectes per banyar-se. La guapíssima Praia do Leao i la Baia do Sueste, famosa per la facilitat per veure-hi tortugues.

IMG_1515.jpg
Banyera natural a la Praia do Cachorro

IMG_1516.jpg

Peixets en alguna zona lluny d’onades

IMG_1551.jpg

Praia do Sancho

IMG_1566.jpg

Praia do Meio, al capvespre

IMG_1596.jpg

Praia do Leao

IMG_1580.jpg

Praia do Sueste

IMG_1605.jpg

Praia do Boldró, des del xiringuito

 

A part d’anar al nostre aire, vam lligar una excursió amb un guia, que va estar per nosaltres sols. 45 reais per cap (17 euros) per unes 4 hores. Absolutament recomanable. A part que el tio va estar molt simpàtic (Jonne es diu, promocionem-lo) va estar ple de moments brutals. La caminada en si ja tenia molta gràcia, vorejant la costa pel lloc on hi ha roca volcànica i no hi ha absolutament ningú. Només començar ens va ensenyar uns ocells que es diuen fragatas, grans, n’hi havia a desenes. I ens va donar sardines que aguantàvem amb la mà a l’aire i ens baixaven a menjar-la. No hi va haver ferits. Més tard ens va portar a una piscina natural (entrant al mar hi ha unes roques que fan barrera i que quan baixa la marea formen la piscina). Ens posem les ulleres de snorkel (recomanable portar de casa ulleres i tubo -per no haver de llogar-los, car-), posem el cap a dins, i flipem. Milers de peixos de tots colors, la vista que se’n va d’un cantó a l’altre. El Jonne ens toca per avisar-nos quan hi ha alguna cosa diferent. Bancs de sardines enormes, peixos de colors elèctrics, llenguados… i de cop va entrar un tauronet (tindria metro i mig de llarg, així molt a ull). Moment curt, però intensíssim, va donar una petita volta, a velocitat espectacular i va marxar.

IMG_1619.jpg
Roger i ocellot

IMG_1622.jpg

Aquí tot era roca volcànica

IMG_1632.jpg

La piscina natural on vam veure el tauró

 

El final del trajecte acabava a la Praia da Atalaia, la piscina natural més mediàtica (a la d’abans no hi havia ningú) perquè està ben situada i queda absolutament separada del mar (l’altra no). Només l’obren al públic 2 hores al dia, hi ha un màxim de gent que hi pot entrar i no hi pots anar amb crema solar, perquè al ser tancat no volen que l’aigua s’ompli de productes xungos. Era com nedar a dins d’un aquari. Aigua absolutament calmada, peixos de tot tipus… Allà em vaig clavar un eriçó -blanc- al dit, un amic que em va deixar punxes que encara m’acompanyen. Molt espectacular, però vaig disfrutar més amb la primera. Llàstima que no hagués portat una càmera subaquàtica per ensenyar-ho (la reflex ja va sobreviure miraculosament la sorra dels Lençois, per a sobre mullar-la).

IMG_1651.jpg
Donant oreos a les sargantanes, tocant a Praia da Atalaia

 

Després de l’excursió el Jonne ens va proposar si volíem que ens fes de guia per la platja de Sueste i vam dir que si al moment (25 reais, 10 euros, per cap). El dia anterior havíem bucejat pel nostre compte -hi ha una zona oberta a públic sense guia- i vam veure poca coseta (0 tortugues, bastants peixets i alguna manta). De fet em vaig colar sense saber-ho a la zona protegida i al sortir de l’aigua em va caure un bon bullote. Amb el Jonne, infinitament millor. Primer el tio anava davant i nosaltres agafats a una boia que ell arrastrava. Vaja, sense fer esforç. I ens portava a les zones millors per veure de tot. Vam veure unes 15 tortugues, una de les millors experiències del viatge. Feien ben bé metro i mig de llarg i quan hi estàvem aprop paràvem tots de moure’ns i deixàvem que les onades ens hi anessin acostant. Al·lucinant veure-les de tan a prop, com menjaven i es movien. També era zona de taurons -no xungos- però no em vam veure cap. Si que vam veure peixos de totes mides i colors. N’hi havia uns de grandots i de blau elèctric absolutament espectaculars. Dia complet i cap a dinar al nostre alberg (ens vam fer menjar varis dies, bona mesura per estalviar), que si a les 8 del matí el sol ja picava una burrada, a les 2 del migdia era insuportable…

Hi havia més excursions per agafar, amb barco, a veure els dofins… A nosaltres ens va fallar que tenim per l’últim dia la idea d’anar amb el Sergio, el surfero, que ens havia de portar a llocs per bucejar que ell coneixia. Però hi havia tanta onada, que no valia la pena, per perillós i poca visibilitat. Una altra visita obligada és anar al Forte de Boldró a veure la posta de sol. Està ple de gent -a diferència de la resta de l’illa que sempre et mous per platges on no hi ha ningú-, però val molt la pena.

IMG_1674.jpg
Posta de sol des del forte de Boldró

 

Menjar: Ens va quedar per provar la moqueca i el peix cuinat amb fulles de plataner, que ho vam veure a Noronha com a especialitat .Com a menjar molt barat el fer uns “entrepans” de tapioca farcida amb el què volguessis, que sortien a uns 2 euros cada un. La tapioca, servida com una crep, més cruixent, amb un cert aspecte de tovallola remullada i amb un gust poc impactant. El feia a la Vila dos Remedios, a un lloc que es diu “Toca da Tapioca”. Per menjar així baratet també hi havia a VIla dos Remedios el Flamboiant, un restaurant tipu self-service, on pagues a pes tot el què agafes. També val la pena, just davant del trencant de Yourway a la carretera principal anar al “Açaí i raices” a fer un sorbet de cupuaçú, que és -tot i que no barato- espectacular. Acompanyat de cereals i fruits secs fregits per tirar per sobre.

El dijous, segons ens diuen, és l’únic dia que hi ha festeta a l’illa. A la Vila dos Remedios, tocant a l’església hi ha un bar on van fer un concert de reggae. Fantàstic, amb la birreta, el bon temps, les estrelles… Abans havia provat la caipirinha de kiwi, boníssima (caipifruta els hi diuen a aquestes variacions).

Natal
Ens toca passar una nit i un matí a Natal i ho agafem bé per estar a una zona amb marxa i platja coneguda com a Ponte de Leao. L’alberg on dormim (90 reais -30 euros- la doble, una mica menys si tens carnet d’alberguista) és flipant, decorat com un castell de por. Les habitacions no tenen números si no noms de por. Està superben situat. Just al costat de bars i restaurants. Sopem a un restaurant molt recomanable: casa da Taipa. Decorat amb molt gust, molt agradable i que està especialitzat en tapioques farcides i en cuscus. Fem un cuscus de carne de sol i nata i un de llagostins, bevem birra i de postres una batida (sorbet + cachaça) de coco i ens surt per 40 reais els dos (15 euros). Pel carrer no paren de passar venedors ambulants de tabac i xiclets. Voltem una mica per la zona i una de les discos té pinta de turisme sexual: s’hi veuen gogos amb poca roba sobre la barra i senyors d’edat avançada a la pista (Natal té fama en aquest sentit). Anem al Taverna Pub, al costat de l’alberg, on fan un concert i tenen les caipirinhes a 1,5 euros, preu bastant habitual tot el viatge (a alguns llocs més barat, a algun molt turístic una miqueta més car).

IMG_1698.jpg
Habitació de l’alberg de Natal

 

Abans de començar la combinació d’avions per arribar a Barcelona (natal-fortaleza-lisboa-barcelona), passem el matí a la platja de Natal. Tot i la duna que es veu al fons i que té el seu rotllo, bastant lletjot i molt turístic. Però fa gràcia la cantitat de venedors ambulants que poden passar per la platja en qüestió de pocs minuts. Venen de tot: aigua de coco, caipirinhes, pintxos de pollastre, barrets, ulleres de sol… Deixem els últims rajos de sol sobre la nostra pell ja moreníssima i tornem cap a Barcelona a fer ràbia als que han estat patint el fred 😛

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *