Tunejar-se un mòbil Android amb un sistema operatiu modificat. Rom cremat

Em fa molta mandra aquesta espècie de guerra de seguidors Apple Vs Android. Gent que defensa a mort la seva elecció com si li paguessin per fer marquèting. Jo vaig escollir un bon mòbil amb android (el Galaxy S2) perquè tenia alguns punts interessants i em semblava en el seu moment la millor alternativa a un iPhone. Que vaig descartar per odi a l’iTunes (de quan havia tingut un iPod) i perquè uns quants fans d’Apple em van escalfar massa el cap lloant-ne les virtuts. Que no vol dir que no em sembli el millor mòbil al mercat, encara que en algunes coses els d’Android el superin.

Una d’aquestes coses és la capacitat per poder retocar-te el telèfon. El sistema Apple és més tancat i això els permet tenir-ho tot més controlat, segur i aconseguir una usabilitat millor que els altres: és l’smartphone que recomanaria a ma mare. El d’android és més obert (en el sentit de permetre toquetejar-lo més) i això porta aventatges i inconvenients. Una de les coses és poder-te personalitzar molt el sistema operatiu i aprofitar feina que ha fet gent per aconseguir-ne versions amb personalitzacions gràfiques interessants i millores de rendiment (duració de la bateria, velocitat…).

La primera instal·lació d’un sistema operatiu modificat que vaig fer, sense llegir massa, va funcionar però després em vaig trobar amb algun error que m’apareixia de tant en tant. Fa uns dies vaig tornar a fer el procés des de zero i ara tot va com una seda. El document que em va ajudar aquest segon cop és el “Tutorial -todo en uno” a la web HTCmania que explica pas a pas, i a un nivell prou bàsic, com portar a terme tot el procés. Sense un tutorial d’aquests es fa complicat (si no tens un nivell tècnic de base): els termes flashejar, kernel, Rom, delvik cache i altres que van apareixent a les webs sonen a xino i no ens ajuden gaire a l’hora de saber què fer. Millor agafar un bon tutorial com el que enllaço i seguir pas a pas el què indica.

Vaig utilitzar l’apartat “Rooteo + Instalación de CWM” que és permetre que el telèfon ens deixi instal·lar personalitzacions del sistema operatiu, els ROM. I un cop fet vaig instal·lar un d’aquests ROM, el que ja havia provat, AndyX. Nota: abans de fer qualsevol cosa d’aquestes val la pena fer un backup de les aplicacions que tens instal·lades: per exemple amb l’aplicació Titanium Backup Root. Li dius que faci un backup de totes les aplicacions i es guarda la llista i les dades: després del procés, amb aquesta aplicació instal·lada, podràs no només restaurar totes les aplicacions que tenies sinò també les dades (logins guardats, avanços en jocs, etc…).

M’agrada especialment aquesta possibilitat de modificar-se molt les pantalles i poder tenir una pantalla inicial barreja de widgets (hi tinc el calendari amb events del diar a primera vista i el temps) i accessos a aplicacions més utilitzades. I si, l’iPhone és molt bo. Que la publicitat gratuïta que rep Apple sigui merescuda és una altra cosa.

You may also like...

2 Responses

  1. surfzone ha dit:

    Ahir vaig estar unes 10 hores intentant carregar el CyanogenMod a un Xperia X8 que ha jubilat la meva dona (se l’ha canviat per un S2, el canvi és majúscul), quan aconsegueixo fer-lo anar em modificaré el meu (també tinc un X8)… però vaig decidir deixar-ho perquè em va quedar en bootloop (només engega pantalla inicial, es para i torna a engegar…). Per sort, es pot activar el CWM i per tant puc sortir d’aquest cercle viciós. Crec que el problema està en el kernel, hauré de fer més proves…

    (Posa’t seguiment de comentaris per correu electrònic, que jo no recordo de tornar mai als blocs…).

  2. Roger Compte ha dit:

    M’ho miro això dels comentaris, tampoc és un bloc on bulli la conversa 😀

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *