“Albert Serra (la novel·la, no el cineasta)”, Albert Forns

imprimeix
A l’Albert Forns fa temps que el conec virtualment (és dels que estaven fent blogs fa cosa d’una dècada, quan no n’hi havia gaires en català) i en l’entorn off-line últimament una mica més, ara que ha vingut a viure no gaire lluny de casa. L’he llegit a blogs i mitjans digitals o en format twitter, però no tenia ni idea que preparava una novel·la. Al menys fins que vaig llegir que havia guanyat el premi Documenta.

Títol espectacular “Albert Serra (la novel·la, no el cineasta)”, inspirat en l’obra del cineasta de Banyoles “Crespià (the film not the village). El punt de partida del llibre és l’idea de l’Albert (Forns, no el Serra) de convertir-se en el director, imitar-lo, mimetitzar-lo, substituir-lo. Fet que em va obligar a encarar el visionat d’alguna obra del Serra, cosa que tenia pendent. Unes copes de vi, “El cant dels ocells” a la televisió, blanc i negre, llargs plans sense que passés res, els tres reis de cop tenint converses del tot i del res, que m’arrencaven un somriure tonto-de-vi. Però plans molt llargs sense que passés res, ni a nivell visual ni auditiu. Per anar a la cuina, posar a calentar l’aigua, tirar-hi la pasta, barrejar-hi la salsa, i anar menjant, amb el film de fons.

Més enllà del joc que li dona a l’autor això de voler imitar-lo, tot el què ens arriba a explicar de l’Albert Serra serveix per entendre una mica el personatge polèmic, de declaracions contundents que hem conegut per les seves intervencions televisives. Però la novel·la no és només això, és una unió de fragments que acaben encaixant molt bé on es barregen les parts més de ficció (el camí per imitar al personatge) amb histories que involucren el Serra, o referents dels dos Alberts: el Dalí, el Warhol, el Miquel Barceló… l’estil em recorda el d’anar insertant fragments wikipedistes del Houllebecq (no sóc un gran expert literari, així que els meus semblants raonables s’acaben aquí). També he llegit que l’emparenten amb l’Enrique Vila-Matas, escriptor amb una bona presència a la novel·la. I del que no he llegit res (alguna suggerència?) Suposo que hauria disfrutat igualment la novel·la, però sempre dona un punt l’anar trobant coses molt properes, des de l’addició a twitter, les referències a Gràcia nord-est o citar els de kuu.cat, creadors de l’odi documentat contra Albert Serra.

Aquí va doncs una primera recomanació de Sant Jordi. En tinc un parell més, catalanes, en camí!

You may also like...

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *