American Gods

imprimeix
Feia anys que agafava pols a casa l’American Gods del Neil Gaiman (Norma Editorial), novel·la reverenciada d’un autor del que havia sentit a parlar com a guionista de còmics (Sandman). A l’hora d’escollir les meves lectures, a més de referències o portades cridaneres, em pot fer decantar la balança el factor gruix. I aquest em mirava amb un cap de búfal a la coberta i gairebé 500 pàgines (salto cap endavant: la lectura em va enganxar i el vaig ventilar en menys d’una setmana).

El Déu modern que m’ha apartat força de la lectura, les sèries de televisió, ha estat l’argument final per acabar-me de decidir a iniciar la cruspimenta. Saber que adaptarien a la petita pantalla el llibre, i amb el nom Bryan Fuller (Hannibal) amb la batuta a la mà, ja em va animar molt. Saber que no tardaria gaire a estrenar-se (30 d’abril) i veure que el tràiler tenia una pinta fenomenal, em va fer obrir la primera pàgina.

Veure el tràiler abans de llegir-lo m’ha condicionat una mica. M’ha estat impossible no anar imaginant els dos protagonistes, l’Ombra i el Dimecres, amb altres cares que no fossin les televisives. Especialment el Dimecres, que interpreta l’Ian McShane, llegenda a la sèrie Deadwood i antagonista de George Clooney en anunci de cafè de càpsules que no inclou a Jaime Cantizano.

El senyor Wednesday contracta l’Ombra després que aquest surti de la presó sense especificar gaire quina feina haurà de fer. Junts faran un recorregut per Estats Units que té objectius ben elevats. Aprenem mentre llegim que al món “real” hi conviuen multitud de divinitats, que han anat perdent protagonisme i força. Hi ha els Déus que veneraven els antics habitants de la terra americana i també tots els Déus que han portat els milions d’immigrants que han arribat a Nord-Amèrica. Cada cop que els humans hi pensen, els hi fan ofrenes, els veneren, els hi donen força. Però les divinitats han anat perdent protagonisme amb el temps i molts d’aquests s’arrosseguen com poden pel món, robant, bevent, drogant-se, enganyant. No només han perdut poder sinó que hi ha nous Déus emergents a la societat moderna com els mitjans de comunicació i la tecnologia.

Aquesta road-movie està plena de personatges, humans i divins, ben peculiars. Tot està impregnat de màgia i una cert imaginari oníric. Torno a les sèries: sense haver vist res de l’adaptació més que el tràiler m’imagino una mica el què podíem veure a la fenomenal Carnivale, una de les meves sèries preferides. Amb els Estats Units de paisatge, una batalla entre el bé i el mal, que també sobrepassava la dimensió humana.

Per a més informació de sèrie i llibre, una pàgina amb bona teca, American Gods Wiki. Alerta amb els spoilers.

You may also like...

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *