Dos novel·les de Phillip K. Dick Vs adaptació al cine: “Una mirada a la oscuridad” & “Sueñan los androides…”

imprimeix
M’agrada la ciència ficció, especialment si té molt (o bastant) lligam amb el món actual. Coses més anades de la pilota, naus siderals, extraterrestres raros, Star Trek per dir algo, en general ja no hi connecto tant. Un dels grans escriptors en ciència ficció (i dels reis en adaptacions al cinema) és el Phillip D. Dick. No fa gaire vaig encadenar un parell de novel·les seves, “Una mirada a la oscuridad” i “¿Sueñan los androides con ovejas elèctricas?”, que em van encantar i ara he aprofitat per revisar les pel·lícules que se’n van fer.

“Una mirada a la oscuridad” és la historia d’un món on una droga (anomenada “mort lenta”) ha anat perjudicant a molta població. És addictiva, altera la ment. Fins a un límit que no hi ha marxa enrera, sembla. El protagonista treballa d’agent d’incògnit per mirar de descobrir d’on ve aquesta droga, però li encarregaran vigilar-se a si mateix… (i fins aquí llegiré, que no cal destripar el què passa). Em va semblar una novel·La fenomenal que va creixent i volant i descrivint els estats mentals dels protagonistes, afectats pel consúm habitual de drogues i plens d’efectes secundaris variats. Ja havia vist el film basat en la novela, “A scanner darkly”, però l’he tornat a revisar. Una bona adaptació del paper, del que no en difereix gaire, amb un grup d’actors protagonistes (Keanu Reeves, Robert Downey Jr, Woody Harrelson, Wynona RYder) que interpreten perfectament com se’ls hi en va el cap (diria que tots a nivell personal han tingut algun problemilla de drogues, especialment el Robert Downey Jr). I destaca la opció visual del director, Richard Linklater, que aposta per filmar imatge real i convertir-la en dibuix animat. Funciona molt bé i ajuda a aquest món oníric-col·locat que transmet la novel·la.

¿Sueñan los androides con ovejas elèctricas? deu ser el relat més llegit del Phillip K Dick, que ens mostra la historia del Rick Deckard, un caçador de recompenses que es dedica a eliminar androides infiltrats en una post-apocalíptica Terra. Semblen igual als humans, només se’ls pot detectar per la seva falta d’empatia. El film que en va sortir el deu haver vist tot el món, “Blade Runner”, que si no és la meva pel·li preferida de ciència ficció, poc li deu faltar. Si en l’anterior novel·la que deia la versió en cine seguia bastant fil per randa les lletres, en aquesta el llibre és només un punt de partida. El film té bastants (o molts) canvis respecte a “¿Sueñan los androides con ovejas elèctricas?” com són els animals elèctrics o el mercerisme i les caixes d’empatia, els personatges que hi apareixen, la situació de la Terra… però en treu un relat apassionant apostant pel dubte sobre si el Rick és androide o no (al llibre sembla bastant clar que és humà). Imprescindibles les dues versions!

You may also like...

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *