House, Nothomb, Einstein

Aprofitant que m’ha donat per escriure un altre cop aquí (massa poc temps lliure) aprofito per fer resumet / recomanació dels últims llibres que he llegit

Àcid sulfúric – Amelie Nothomb: m’agrada molt com escriu i les histories però estic arribant ja a un punt de cansament d’aquests personatges femenins tan excepcionals (teòricament, segons ens venen, miralls de l’autora, que té gran concepte de si mateixa). A part d’això el llibre es consumeix en un mos i tracta un tema prou interessant: un reality show portat a l’extrem, que imita els camps de concentració nazis. No és el que més m’ha agradat d’ella.

Una nit bestial – Hugh Laurie: una sorpresa molt bona. No sóc gran fan de House (que té bones frases, però que els capítols que he vist se m’han fet massa repetitius) però l’actor Hugh Laurie (George a l’Escurçó Negre, no ho oblidem) demostra que sap escriure. I amb un estil que m’agrada molt, el de l’humor anglès. Ironia sutil i amb classe, molta conya per fer aixecar el somriure. Barrejat amb una historia potent d’èxercits, americans i com suquen les multinacionals de la cosa aquesta de la guerra.

Einstein, per favor – Jean Claude Carriere: Aquí han volgut fer una espècie de El mundo de sofia. Si en aquella veiem les diferents explicacions del món segons la filosofia, aquí les veiem des de l’òptica de la física, explicades per un Einstein que parla amb una noia de l’actualitat. Un llibre divulgatiu, que es llegeix molt bé, que en general no tira cap a coses massa complicades (tot i que al final amb la teoria de les cordes i no se què més ja em perdia) però que pot ser una bona lectura per saber una mica més que ahir d’aquest món.