“L’any de la plaga”, Marc Pastor

M’agrada això d’acabar l’any disfrutant i molt d’un disc en català (Vol i dol, d’El petit de cal eril) i devorant una novel·la també de la terra, L’any de la plaga (que edita La Magrana). Si em dius que hi ha una historia amb un bon apocalipsis, que a més passa a Barcelona i on un dels protagonistes baixa a la parada de Joanic, ja em tens el cor guanyat. A part d’aquest punt de sortida, el Marc Pastor escriu molt i molt bé -treballat, pensat, sense carregar gens- i a sobre tenim molts punts en comú a nivell de gustos, que fa que des de fa anys ens haguem trobat virtualment a blogs respectius i que al llibre jo disfruti trobant referències a pel·lícules que em feien bavejar a l’època que encara tenia una quantitat digna de cabell o a sèries que consumeixo. Hi ha una primera escena a l’hospital de la Vall d’Hebron que la veia Fringe total!! Hi ha el fet de ser de la mateixa generació, de la gran collita del 77 (bé, el llibre previ a la lectura va ser Egosurfing de la Llucia Ramis, també de l’any, i en aquest ja no hi tenia jo tants punts on identificar-me…).

La novel·la és una revisió de l’Invasió dels ultracossos en clau botànico-eucalíptica i de Can Fanga. Un prota tímid, amb un punt asocial, friki, superant un trencament amorós i protagonista involuntari en una historia d’apocalipsis a nivell mundial. No vull donar més substància de l’argument, però si recomanar-lo de totes totes. S’agafa, es devora, no es deixa. No crec que anem sobrats de literatura de gènere bona en català (bé, La pell freda va deixar el llistó altíssim) així que cal donar suport a projectes com aquest! Al llibre hi ha alguna connexió amb l’anterior novel·la del Marc, La mala dona, que també vaig llegir no fa gaire i que em va sorprendre i impressionar molt gratament. El tema: la historia de l’Enriqueta Martí, una espècie de “vampir” -així ho titularia un diari d’estil sensacionalista- que va viure a Barcelona. Les sorpreses i molt grates: un narrador inesperat i un final fantàstic.