Lords of chaos: the bloody rise of the satanic metal underground

Feia temps que em volia llegir aquest llibre (de Michael Moynihan i Didrik Soderlind, diria que no està traduït al castellà) perquè n’havia llegit molt bones crítiques. Fa una radiografia del moment en que va explotar l’escena del black metal a Noruega, famós més que per la seva música per la història negra que lliga aquest estil amb assassinats, violència i crema d’esglésies.

La música en concret no m’interessa. Aprofitant que llegia el llibre em vaig escoltar alguns discos dels grups clau (Mayhem, Burzum, Emperor…) però la cosa fa massa mal de cap, tot i que hi ha alguns passatges així més acústics i folk d’alguns grups que encara tenen la seva gràcia. La historia és molt espectacular i el llibre aquest m’ha semblat brutal. Com a exercici de periodisme d’investigació (o de novel·la de no ficció) m’ha semblat exemplar. Com busca informació per tots els cantons i la confronta sense posicionar-se en cap moment. El protagonista absolut és el Varg Vikernes (el de la foto), líder de Burzum i a la presó des que va assassinar el cantant d’un altre grup a més de ser l’ideòleg de la crema massiva d’esglèsies a Noruega. El llibre no es deixa res, ni els fets més cridaners ni totes les connexions amb la mitologia nordica, l’extrema dreta noruega…

I es veu de tot. Des dels que s’apunten al moviment per sentir emocions fortes fins els que (com el Varg Vikernes) realment estan p’allà i tenen unes idees radicalment perilloses. És tan racista per exemple, que faria fora totes les persones amb ulls marrons de Noruega, ni que siguin rossos. La idea de l’home ari portat al màxim. Evidentment, idolatra a Hitler. I venera la mitologia nòrdica, amb els deus Thor, Odin, com a confrontació al catolicisme que va ser imposat fa segles a Noruega.

Més textos de: "Llibres, Música"

• » "Hay alternativas", la crisi des d'una perspectiva diferent
• » Energia 2012: els nous de Foxy Shazam i Howlin Rain
• » Canviant hàbits lectors: el Kindle
• » Scorsese sobre George Harrison i la Fran Lebowitz
• » Discs preferits del 2011