Mademoiselle Amelie Nothomb

imprimeix
Durant el viatge de tornada d’El Cairo (4 hores i mitja) vaig tenir temps de llegir-me una novel·leta (em va sobrar la meitat del viatge), Diccionario de nombres pròpios, de l’Amelie Nothomb. El seu és un nom que em motiva a comprar el què vagi publicant. La vaig descobrir per casualitat: em van enviar a una roda de premsa on presentava Cosmètica de l’enemic (Columna, crec) i va ser llegir-me’l i apassionar-me pel seu estil d’escriptura. Recomano aquell llibre i el Diccionario de nombres propios, la historia d’una nena fruit d’un naixement de circumstàncies excepcionals que viu una vida a l’altura de la seva vinguda al món. Com el naixement, ella és excepcional. Les decisions que pren a la vida ho són. És una nena massa madura per la seva edat, amb un nom tan “particular” com Plectrude que l’ajuda encara més a distanciar-se en la seva “diferència”.

De l’Amelie tinc pendent de llegir “Sabotaje amoroso, la seva autobiografia de quan tenia 7 anys (sona estrany, oi? :P), i pendent de comprar Estupor y temblores, amb el que va guanyar el Gran Premi de l’Acadèmia Francesa i que em tornarà al Japó després de Lost in Translation. Explica la historia d’una jove belga que treballa a una multinacional japonesa i que no s’adapta a les costums d’aquesta cultura. La web oficial de l’escriptora, en francès, és MademoseilleAmelieNothomb.com.

You may also like...

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *