Miguel Noguera

imprimeix
L’idea d’un text parlant de Miguel Noguera. Per Sant Jordi em vaig regalar el seu llibre Ultraviolència (Blackie books) i avui l’he anat a veure finalment al teatre (actua al Teatreneu -el cap de setmana que ve encara hi és-, entrada per 10 euros, preu ben raonable). Estava destinat a agradar-me, perquè fa humor absurd del bo. He perdut ja el compte dels cops que he arribat a veure els Faemino y Cansado repetint el mateix espectacle amb petites variacions i és una gran alegria que apareguin nous referents. Si aquells són de presentar històries que semblen normals i introduir elements absurds, el Miguel Noguera acostuma a tirar més pel recorregut invers. Plantar una idea absurda i a partir d’aquesta desenvolupar una historia. O una teoria. O l’anàlisi d’un fet des d’una perspectiva no pensada (Atrapa un millon, de Carlos Sobera i la seva mecànica). O una admiració pel concepte en si, com la clavícula d’un dofí. L’espectacle (i el llibre) són una successió d’idees d’aquestes, acompanyades molts cops de dibuixos, que ajuden a exemplificar la idea. Una horeta i poc de no parar de riure. Es fa difícil traslladar aquests conceptes aquí, sense el seu estil. Un ascensor amb parets de reixa pujant per un forat també amb parets de reixa, un està feta en diagonal, l’altre no. La idea de matar algú mentre puges amb l’ascensor amb una espasa molt fina. Rapíssim, perquè l’espasa no es quedi atrapada entre els forats. Crec que és millor veure el Noguera en acció i fer-s’ne l’idea. És un tipus d’humor que a mi em roba el cor però també hi ha molta gent que no li veu el què. Play al vídeo de sota i situeu-vos a un dels dos cantons de la línia. Si esteu al dels que heu rigut, no us el perdeu al teatre.

El llibre també és fantàstic. Llegir 4 idees, riure, dosificar-les. M’ha agradat molt que el paperet que embolica el llibre (aquella tira que normalment et parla del número d’edicions que parlen o de l’èxit que té i que acabes tirant) és aquí un paper desplegable que fa una mica de tràiler literari del què hi trobarem a dins (que de fet, pel llibre es va fer un tràiler com a tal!). Doncs res, per si algú no el coneixia, aquí el teniu presentat. Si aquestes idees absurdes us dibuixen un somriure o directament una riallada, no us el perdeu.

You may also like...

1 Response

  1. mragonias escrigué:

    A mi simplement em té fascinat. Es el que l’humor nacional necessitava, aire fresc. Un geni. Apart de riure una bona estona, et deixa clavades al cervell una serie d’imatges estatiques, com una serie de fotos que perduren dies i dies, les recordes i et torna a venir un somriure, el tio té aquesta capacitat, definir-te al detall un escenari tan surrealista que et marca.
    I la seva manera de narrar es brutal, per mi té molta gracia, i com tu ben dius s’ha de dir que no es del gust de tothom, molta gent a qui he intentat fer-lo atrapar no ha entes absolutament res.
    Suposo que s’ha estar amb armonia amb certes coses sino no hi ha res a fer.

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *