Houllebecq power

No he tardat gaire a consumir un altre llibre del Michel Houllebecq. Em va agradar tant Las particulas elementales que vaig atacar ràpid Plataforma. I m’ha agradat com a mínim tant com l’altre. Els personatges són “especials”, però no tan extrems com els de Las partículas, però el tema sexe és igual d’important als dos llibres. Els dos protagonistes són un home i una dona que es coneixen en un viatge a Thailandia (que ocupa la primera part del llibre). Després, es centra en la vida professional d’ella, que fitxa per una gran agència de viatges i ha de dinamitzar centres de vacances de tot el món. Un llibre ple de sexe, humor i reflexions divertidissimes (i que fan moure el cap en gest de complicitat mentre estàs llegint) sobre la vida diària o les vacances organitzades. Al FNAC veig que només tenen 3 llibres més del tio aquest, així que faré una pausa per dosificarlo una mica…

Coneixements (innecessaris?) sobre Catalunya

La pela és la pela. Si una idea funciona, adaptemla. A Anglaterra va tenir un èxit aclaparador el llibre Miscel·lania original d’Schott. Un recull de dades curioses i (en general) poc útils, com les cançons que van sonar al funeral de la Diana o els pesos de l’esport del sumo. Ara se n’ha fet una edició catalana (aquella es centrava molt en la cultura anglesa) sota el nom de Tot el que sempre has volgut saber sobre Catalunya… i ningú t’ha explicat mai (Empúries), escrit per la Família Fernàndez. I trobarem des d’on es fa mercat un dia concret de la setmana, a la geneaologia del Floquet de neu, a la llista de tots els entrenadors del Barça, la lletra del Jo vull ser torero de l’Albert Pla o a l’enumeració de les espècies d’orquidees que es poden trobar a Catalunya. I de portada, el (ja) famòs burro català.

“Tió que fas aquí tan llarg i tan estirat, amb lo cul arromangat. Si te’n ve aquestes dulsures que se’n diuen confitures, una ampolla de granatxa per beure en un porró, caga tió”. Mira que bé, ja sé com canten el caga tió a Reus.

Sexe i ciència

“Poco antes de eyacular tuvo una visión -increiblemente nítida- de la fusión de los gametos, e immediatamente después de las primeras divisiones celulares“.

Sexe i ciència, dos elements centrals a Las particulas elementales, novel·la de Michel Houllebecq. Dos germans, cadascun amb un tema central a la vida. El d’un és el sexe (sempre que pugui, que no és gaire sovint, sense pagar) i el de l’altre la ciència (que utilitza per formular una visió rupturista i innovadora de l’existència humana, el sexe i la reproducció que canviarà la societat). És dels llibres que més he disfrutat en temps, tant que no descarto tornar-lo a llegir futurament. I tant, que de cara a Sant Jordi (o abans) animo a amistats, coneguts, etc… a regalarme algun altre llibre de l’autor

El hombre que inventó Manhattan

Una de les lectures d’estiu ha estat El hombre que inventó Manhattan, del Ray Loriga (escriptor espanyol i director i guionista de cine). Abans de comentar-lo salto a la contraportada del llibre: “Loriga se une a ese selecto grupo de escritores, – como Houllebecq y Haruki Murakami – que estan transformando la ficción del siglo XXI”. A vegades tinc impulsos consumistes i vaig comprar un llibre de cada un d’ells.

Ho dic perquè immediatament després d’acabar el del Loriga, he començat Las particulas elementales del Houllebecq aquest i m’està agradant molt, més. I El hombre que inventó Manhattan també em va convencer però potser no tant. Són histories curtes que passen a Nova York, de personatges (o rates) curiosos, d’un venedor de pianos a un immigrant que és el bricomania oficial d’alguns edificis. Algunes d’aquestes histories es van entrecreuant.

El Houllebecq, en el que porto de llibre (poc) em recorda el Chuck Palahniuk (el del Club de la Lucha). Personatges que no troben el lloc al seu món, bolcats d’informació enciclopèdica pel mig…

La pol�tica del sexe

Recomano Pol�tica (Anagrama), d’Adam Thirlwell, un autor angl�s de 24 anys (se m’est� passant l’arr�s? ). El recomano per entretingut i per molt divertit. El llibre parla d’un menage a trois (dos noies, un noi) i es centra sobretot en el sexe. Per� no �s un llibre er�tic (b�, si, per� no �s l’aspecte essencial). Parla de la pol�tica del sexe, dels moviments, les decisions que s’han de prendre. Que es compliquen encara m�s quan la relaci� �s a tres bandes. Un personatge pren una decisi� sobre la relaci� i l’autor fa una analogia amb l’estalinisme… b�, potser plantejat aix� sona una mica avorrit i massa pol�tic: no ho �s, ho asseguro.

L’escriptor del carrer Tallers

El Roberto Bola�o era un (multipremiat) escriptor xil� que desconeixia fins fa molt poc. M’he acabat de llegir el seu Estrella distante, poc despr�s de saber que va estar vivint molt temps a Barcelona (concretament al carrer Tallers), que la seva gran novel�la es diu Los detectives salvajes i que va morir no fa gaires anys. A la que he llegit, i que recomano, seguim la trajectoria d’un tal Alberto Ruiz-Tagle, un misteri�s poeta que acabar� resultant un personatge molt m�s fosc i macabre del qu� tots els seus coneguts podien imaginar. Despr�s d’una acci� que commocionar� el pa�s (tampoc cal desvelar massa trama ) es dedicaran a intentar seguir-li la pista. Un recorregut argumental que portar� al pis del narrador a Tallers (m’agradaria saber quin tant per cent de real i autobiogr�fic t� el llibre), a Blanes o a Mariscal, Petra i els Jocs Ol�mpics.

I ja que estem aprofitar� per fer aix� que fan a altres blogs, com el de la Flaneuse, de reproduir la cinquena frase de la p�gina 23 del llibre:

“Los tres poemas eran cortos, ninguno pasaba de los diez versos: uno hablaba de un paisaje, describ�a un paisaje, �rboles, un camino de tierra, una casa alejada del camino, cercados de madera, colinas, nubes; seg�n Bibiano era ‘muy japon�s’; en mi opini�n era como si lo hubiera escrito Jorge Teillier despu�s de sufrir una conmoci�n cerebral“

�ltim llibre pre-Sant Jordi

Un regal “diferent” seria la Miscel�nea original de Schott (El Aleph). �s un recull de dades (en principi) in�tils: des de les can�ons que van sonar al funeral de la Diana de gal�les a les categories de pes del sumo passant per un glossari de termes de ballet. Encara que est� (l�gicament) massa centrat en la cultura anglesa, �s un llibre prou curi�s i divertit que serveix per acomplir la m�xima d’anar-se’n cada dia a dormir sabent alguna cosa m�s. Com que la f�bia als pallasos es diu coulrof�bia.

Els que tinc per regalar els deixo, de moment, en secret

De joves prodigis…

Twelve (Anagrama) �s un llibre que va escriure un nordameric�, Nick McDonnell, de 18 anys. El Hunter S Thompson (autor, de, per exemple, Miedo y asco en las Vegas) deia que la novel�la faria per la generaci� jove actual el qu� ell va fer per ella. Llegit el llibre, els elogis em semblen molt exagerat. �s una novel�la distreta sense m�s, que presenta uns personatges que si, poden retratar perfectament la generaci� actual als Estats Units. Twelve l’han tradu�t a una desena d’idiomes. Que el pare del noi sigui editor d’Sports Illustrated i el seu padr� director d’una editorial potser l’ha ajudat una mica… El vaig entrevistar la setmana passada a l’autor i vaig descobrir que coincidiem en alguns gustos musicals (Jayhawks, Shins…). Em va recomanar alguns grups que apunten b� com els Old 97′s… El disc que no em va recomanar ell per� m’est� agradant molt �s 13 violets dels Mother Superior. L’ha produ�t el Wayne Kramer, el l�der dels MC5, que ara sembla que es reuneixen i faran gira mundial.

Perles de la literatura Botswanesa

Aprofitaré el pre-Sant Jordi per comentar alguns dels llibres que he llegit últimament. Recordo que a All Consuming fan un recull del què està llegint la comunitat webloggera internacional. Un dels últims que he acabat és La primera agència de dones detectives, de l’Alexander McCall Smith (Edicions La Campana). Un home nascut a Botswana on ha viscut forces anys: allà transcorre la historia de la novel·la i això és precisament un dels valors més interessants del llibre, el de acostar-se a un món totalment desconegut i (bastant) allunyat de les claus habituals de les novel·les de detectius, la primera agència de dones detectives de Botswana. Hi ha capítols que ens explica la seva biografia i del seu pare i altres dedicats als casos que resol. Molt entretingut i ideal per conèixer unes tradicions tan diferents com les botswaneses. Un bon regal per Sant Jordi

Grans frases

“Pobre crost�, era un tros de p�”

Frase que acabo d’escoltar pronunciada per Antoni Bassas i inclosa en el (molt recomanable) llibre-CD “Alguna pregunta m�s” que t� tots els n�meros per ser un dels �xits de Sant Jordi. Recopila els millors moments d’aquest programa d’humor, de pifies, que s’emet dins El mat� de Catalunya R�dio.

Mademoiselle Am�lie Nothomb

Durant el viatge de tornada d’El Cairo (4 hores i mitja) vaig tenir temps de llegir-me una novel�leta (em va sobrar la meitat del viatge), Diccionario de nombres pr�pios, de l’Am�lie Nothomb. El seu �s un nom que em motiva a comprar el qu� vagi publicant. La vaig descobrir per casualitat: em van enviar a una roda de premsa on presentava Cosm�tica de l’enemic (Columna, crec) i va ser llegir-me’l i apassionar-me pel seu estil d’escriptura. Recomano aquell llibre i el Diccionario de nombres pr�pios, la historia d’una nena fruit d’un naixement de circumst�ncies excepcionals que viu una vida a l’altura de la seva vinguda al m�n. Com el naixement, ella �s excepcional. Les decisions que pren a la vida ho s�n. �s una nena massa madura per la seva edat, amb un nom tan “particular” com Plectrude que l’ajuda encara m�s a distanciar-se en la seva “difer�ncia”. De l’Am�lie tinc pendent de llegir “Sabotaje amoroso, la seva autobiografia de quan tenia 7 anys (sona estrany, oi? ), i pendent de comprar Estupor y temblores, amb el que va guanyar el Gran Premi de l’Acad�mia Francesa i que em tornar� al Jap� despr�s de Lost in Translation. Explica la historia d’una jove belga que treballa a una multinacional japonesa i que no s’adapta a les costums d’aquesta cultura. La web oficial de l’escriptora, en franc�s, �s MademoseilleAmelieNothomb.com.

La pell freda

White Stripes – Hello operator

Tinc ganes de recomanar un llibre. No és senzill trobar una novel.la d’aquestes que t’absorveixen, que consumeixes en pocs dies. Fa poc n’he llegit una, i a més és d’un autor català, que porta moltes setmanes entre els llibres més venuts. És La pell freda, d’Albert Sánchez. Aquests dies han anat sortint als diaris articles sobre el seu èxit i la propera traducció a molts idiomes. A més, estic convençut que donaria per fer una gran pel lícula, sempre que hi hagi uns bons actors i un bon treball d’efectes especials. Explica la historia d’un home que arriba a una illa deserta on en principi haurà de viure solitariament durant un any. Però es troba unes companyies molt inesperades… No vull detallar gaire més, que odio quan es cometen masses coses, com els trailers de pel lis que ja t’ho expliquen tot. Res, que el recomano absolutament.

I ara tinc per començar el seu anterior llibre, Pallassos i monstres, la “història tragicòmica de 8 dictadors africans”. On explica les histories d’aquests dictadors (Idi Amin Dada, Bokassa, Banda, Mobutu Sese Keko, Sékou Touré, Haile Selassie, Macias i Obiang): es promet apassionant, sobretot pel desconeixement absolut que en tinc.

P.D.= Si torno a escoltar el nou senzill de l’Alejandro Sanz despertarà la meva vena psycho-killer

Actualització cap enrera en el temps: m’havia deixat l’enllaç a una entrevista que li vaig fer a l’autor pel 3xl.net parlant de la novel·la.