Qui vigila el vigilant en el camp de sègol

imprimeix
M’ha donat per rellegir El vigilant en el camp de sègol del JD Sallinger, un llibre que s’ha fet clàssic pel protagonista, com a reflex de l’ansietat adolescent. Però el què m’ha cridat l’atenció és la història de l’escriptor que no coneixia. Mentalment el tenia situat com a escriptor que tenia una novel·la d’èxit, altres que no havien cridat l’atenció i que havia mort. Doncs resulta que no, que el tio porta des desl anys 60 desaparegut, aïllat intencionadament del món. Allunyat de premsa sensacionalista, el tio està reclós i continua escrivint novel·les que guarda en cofres. Suposadament després de la seva mort la familia en publicarà una selecció. Això en diuen a la Wikipedia (gran invent):

Después de haber obtenido la fama y la notoriedad con El guardián entre el centeno, Salinger se convirtió en un recluso, apartándose del mundo exterior y protegiendo al máximo su privacidad. Se mudó de Nueva York a Cornish (New Hampshire), donde continuó escribiendo historias que nunca publicó.

Salinger ha intentado por todos los medios escapar de la exposición al público y de la atención del mismo (“Los sentimientos de anonimato y oscuridad de un escritor constituyen la segunda propiedad más valiosa que le es concedida”, declaró él mismo). Pero sin embargo se ve obligado a luchar continuamente contra toda la atención no deseada que recibe como figura de culto que es. Cuando supo de la intención del escritor británico Iam Hamilton de publicar J. D. Salinger: A writing life, una biografía que incluía cartas que Salinger había escrito a amigos y a otros escritores, Salinger interpuso una demanda para detener la publicación del libro. El libro apareció finalmente con los contenidos de las cartas parafraseados. El juez determinó que aunque es posible que una persona sea el propietario de una carta físicamente, lo que está escrito en ella pertenece al autor.

Uno de los resultados no intencionados de este juicio fue que muchos de los detalles de la vida privada de Salinger, incluyendo el hecho de haber escrito dos novelas y muchos relatos que no habían sido publicados, salieron a la luz pública a través de las transcripciones del juzgado. Salinger aparece como personaje en la novela Shoeless Joe de W. P. Kinsella, en la que se inspiró la película Field of dreams. En la película el personaje tiene el nombre cambiado y es convertido en ficción. Ha estudiado a lo largo de toda su vida el Hinduismo Advaita Vedanta. Este hecho ha sido descrito extensamente por Sam P. Ranchean en su libro An adventure in Vedanta: J. D. Salinger’s the Glass Family (1990).

La relación de un año que mantuvo en 1972 con la aspirante a escritora Joyce Maynard, de dieciocho años, fue también causa de controversia cuando ella subastó las cartas que Salinger le había escrito.

En 2000, su hija, Margaret Salinger, publicó El guardián de los sueños. En su libro de “confesiones”, la señorita Salinger afirma que su padre se bebía su propia orina, sufría glosolalia, rara vez tenía relaciones sexuales con su madre, la tenía como una “prisionera virtual” y se negaba a permitirle ver a sus parientes y amigos”.

Perquè és un escriptor, que si no seria carn de Salsa Rosa.

You may also like...

28 Responses

  1. 604 escrigué:

    Justament la setmana passada vaig posar-me aquest llibre a la maleta per tornar-me’l a llegir. És genial. Alguna recomanació en la línia d’aquest?

  2. Roger escrigué:

    Doncs aixi a bote pronto no em ve res al cap 😮

  3. Subpop escrigué:

    Tinc una amiga que diu que aquest llibre li va canviar la vida, aleshores me’l vaig llegir pero suposo que ja el vaig enganxar massa gran. Aleshores dues persones em van dir que provés amb “El lobo estepario” del Herman Hesse i “Las partículas elementales” de Houllebec. No estan gens malament la veritat, pero tampoc em van canviar la vida… Suposo que això m’ho van fer els Guns n’ Roses 😉

  4. 604 escrigué:

    Després d’haver vist “Alta fidelidad”, el llibre d’en Nick Hornby de mateix títol, d’on està basada la pel·lícula, també té bona pinta i d’un estil semblant al de “El guardián entre el centeno”. Típic anti-heroi, situacions no molt alegres que es prenen des d’un punt de vista molt irònic…

  5. marc escrigué:

    porcccccccccc

  6. Sito escrigué:

    El “vigilant..” era de l’ectura obligatoria a 1r de bup, però aleshores no el recordo amb gran entusiasme. Però uns anys més tard el vaig rellegir i durant un temps em va marcar molt

  7. inga escrigué:

    m’ha encantat aquest llibre, i m’ho he pasat super be llegintl’ho. es un llibre buenissim… me l’ehe legit dues vegades jejejejeje……hos lo aconsello.

  8. XaRa, aLeJa & NiNiaH escrigué:

    no m’ha agradat del tot. No està malament però no es el tipus de llibre que m’agraden. Es entretingut de vegades i tracta temes d’interes però no m’acaba de convencer. Hi ha vegades que pens que s´enrreda massa amb les seves explicacins. Crec que el final tothom s´espera una altre cosa més interesant. El vocabulari és bastant divertit xD!
    El protagonista és in individu estrany, per l’ho que fa que la història sigui més interesant i intrigant. Encara que a vegades les coses que arriba a fer poden ser un poc estresants.
    En general està bé, però ens esperabem un altre final. Acabes amb un poc d’intriga al final de la història, que en proncipi era la fogida de l’institut i acaba amb uns altres temes.
    Aquest llibre té pot agradar molt o no agradar massa. Depen de cada persona i de quan el llegesquis.
    Bonu, en general es interesant però no ens ha agradat molt.
    Atentament PaTaTiTa, PeRiQuiTo & TeNDeR !!!!

  9. nina escrigué:

    Ha estat bé llegir-lo per poder conèixer altres estil, però la veritat sigui dita no m’ha aportat res de nou.

  10. OLA escrigué:

    10 PUNTOS COLEGA
    El llibre esta waiiii!!! Tukukuuuuu!! XD!!!!
    miauuuu!! bupp!!!!! pio pio

  11. CFB & MBB escrigué:

    El llibre no ha estat molt divertit que diguem, però tampoc molt bo. Pensam que el llibre ha estat un poc cansat més que res el personatge que repeteix sempre el mateix. Creim que el llibre hi ha trossos interessants però també n’hi ha d’avorrits. El final del llibre et fas una pregunta molt curiosa: Açò es tot? Creim que hagués tingut que explicar un poc més de cosa..Pero així hi tot no ha estat tant flac, està bé però es més per l’edat de 12 anys que no per 16 anys. Atentament Cecilia i Maite

  12. Júlia escrigué:

    Crec que l’opinió que m’he creat sobre aquest llibre després d’haver-lo llegit m’ha desagradat a mi mateixa, o si més no, no és la que m’esperava. Crec que m’havia creat unes espectatives abans de llegir-lo pels simples comentaris que havia sentit i pels sentiments i sensacions que aquest llibre havia provocat a diverses persones.Potser aquest va ser el meu fall, és a dir, esperar una cosa ja abans de llegir-lo. Aquesta és una de les coses que menys aconsellaria. Talvegad d’aquí a uns anys em visita la curiositat per tornar-lo a llegir i veure què em diu en aquell moment i, potser en aquesta ocasió, em transmetrà grans coses. Amb tot això no voldria donar a entendre que no m’ha agradat, ni molt menys! Realment el llibre té un sentit i un rerefons per entendre, que segurament cadascú entendrà a la seva manera…

  13. XaRa, aLeJa & NiNiaH escrigué:

    el llibre no a estat ni bo ni dulent.
    No se..et pot agradar molt o molt poc..depén de la persona i del moment.
    Però en general està més o menys bé. Té un vocabulari un poc especial però que ens ha agradat.
    El protagonista és un poc enigmatic i sembla que no es coneix ni ell. No sap el que vol i es un personatge intrigant, l’ho que fa al llibre més interesant.
    Encara que el final no ens ha agradat..ens esperabem un altre cosa. No es que acabi d’una manera que no ens agradi del tot..però ens esperabem un altre cosa. Per l’ho altres el recomanam a les persones que els agradin els llibres sobre temes realistes.
    Ens ha agradat els temes que tracten, encaraq que com hem dit no es un llibre que ens encanti.
    Es podria millorar per nosaltres, però ha estat interesant.
    Vagi bé!!!!!!!!!
    De part de na patata, en periquito i en Tender!
    Adewwwww!!!!!!!!!

  14. miyabi escrigué:

    Ha estat un llibre que no se m’ha fet gens pesat, llegint-lo m’he entretingut i la veritat és que m’ha agradat molt. Si no vaig equivocada és dels primers llibres que he llegit que no tenen una gran trama sinó que simplement mostren els sentimets del personatge, com se se sent, que en pensa de la societat, etc. En Holden ha estat un personatge que he trobat bastant interessant per aquesta manera de pensar però també crec que és massa negatiu, és cert que la gent és hipòcrita i egoista, uns més que els altres, però encara que a vegades no ho volguem admetre tots ho som. Però si mateix dins tanta hipocresia crec que ell en veu encara més de l’existent. També crec que et fa pensar en el teu rededor, si tu et comportes com aquestes presones que tenvolten o no, o si els que et rodetjen són o no hipòrites, et fa reflexionar, com a mínim a jo m’ha fet reflexionar.

  15. rfg escrigué:

    En començar a llegir-lo, hem va semblar que podia ser interessant per la peculiar personalitat que hem va transmetre el protagonista,és a dir que no era un diari personal típic i avorrit.A mitjan llibre però, hem va començar a resultar una mica cançat,potser és que hem va començar a semblar un excés de maniàtic.És difícil de comprendre el que en realitat vol expressar i no sé si tothom és capaç de fer-ho per això no l’entenen del tot.Des del punt de vista de molta gent en Holden pot semblar un noi perdut de la vida,de fet ho és en part,perquè cuasi mai sap el que li agrada de veritat.
    Quan admira una cosa de veritat li agrada molt,però aquestes coses són molt poques.
    És un llibre interessant en part,però jo el trob un poc depriment sobretot perquè al protagonista no li agrada gairebé res de la societat, és un escèptic.No sé,ha estat bé llegir-lo però no ma marcat en cap sentit ni ma fet adonar-me de res.

  16. Florit escrigué:

    La veritat és que fins la meitat del llibre no li trobava sentit a aquest títol. El llibre, respecte a la meva opinió m’ha agradat, crec que m’agradaria ser amic del protagonista, per la seva personalitat i la seva manera de pensar. Així com jo he interpretat el final potser és una mica estrany. Al final de la història anomena la paraula psicoanalista i jo he interpretat que estava en una mena de psuquiàtric recuperant-se, i que el setembre tornaria a un altre institut, però no sabia si seria aplicat, fins que no ho fés. Suposo que cadascú entendrà el missatge que vol donar a la seva manera. A part de ser un bon llibre, crec que té unes temàtiques originals, que vol fer refelxionar als lectors, com una lliçó moral.

  17. chantal escrigué:

    ES MOLT FLAC. JA ES LA TERCERA VEGADA QUE ESCRIC UN COMENTARI I SE M’HA ESBORRAT DEW BONES TARDES!!

  18. Carlos i Albert escrigué:

    Hem llegit el llibre i ens ha semblat fantàstic.
    És un llibre molt original, i en certa manera és divertit. Ens ha agredat la peculiar forma que té el personatge de veure el món que ens rodetja. També ens ha agradat el seu sentit de l´humor, sense oblidar-nos de la seva manera de veure el món i la seva sinceritat, encara que avegades no cau molt bé.
    També s´hi pot apreciar una petita crítica de la societat però molt indirectament.

  19. keru escrigué:

    És un llibre increiblement avorrit i pesat i no recomano a ningu que se’l llegesqui i menys per obligació com hem hagut de fer nosaltres pero com que per gusts colors..qui vulgui que el llegesqui tal vegada li agradarà prou..però jo no rl recomano a ningú!!Bones tardes a tothom i que disfruteu molt!!

  20. natxo moll mestres escrigué:

    La veritat es que a nosaltres ens agrada poc la lectura,pero el llibre del vigilant en el camp de sègol(lectura obligatoria) no ens a cridat practicament l’atenció al contrari de molts altres llibres obligatoris. El llibre tracte el mateix, capitol derrera capitol es molt repetitiu i aixo el fa avorrit. Tambe s’ha de dir que te moments polits i divertits com per exemple quan va a visitar la seva germana a casa seva, o tambe quan va torrat en el bar “enrie´s”.Es un llibre que reflecteix la vida d´una persona solitaria,independent,la qual no li agrada la companya una persona extranya;nosaltres trobam que podria se perfectament el cas de més d, una persona;aixo esta bé,ja que ajuda a obrir-te els ulls;es important tenir campanyia,amics..gent em qui parlar.El que a nosaltres no ens hagi agredat no vol dir que a vosaltre no hos agradi,llegiu-lo i ho descubrireu!!!

  21. ans escrigué:

    a mi m’ha agradat moltissim aquest llibre!
    i també Tòquio Blues de Haruki Murakami, crec que s’assemblen molt!

  22. susani escrigué:

    Estic llegint aquest llibre i penso que fins ara es una merda i avorrid no o pot ser mes

  23. Tondo Rotondo escrigué:

    Havia sentit tocar campanes, d’això que estava aïllat i que els hereus faran l’agost -i els seus lectors tindrem feina acumulada-, però realment t’agraeixo el teu post doncs m’ha ajudat a copsar el personatge… que potser relaciono més amb HD Toreau que altra cosa.

  24. holaaa escrigué:

    mollt bo

  25. JhanCarlos escrigué:

    Aquest llibre està molt bé, és interesant i divertit, m’ha agradat molt.

  26. caca escrigué:

    esta b el llibre no es una caca,una mica llarg

  27. Aleix escrigué:

    L’he trobat genial, divertit, irònic. Se m’ha fet curt. Té una expressivitat, una riquesa de diàleg íntim sorprenents. Les seves definicions inesperades. És un d’aquells llibres en els que no és important el que es diu sinó el com es diu. La trama segueix una seqüència òbvia i el final és un dels possibles i previsibles.
    Per a mi ha sigut una meravellosa sorpresa.

  28. arreu escrigué:

    este llibre es la gran merda iau! la gran palissa!

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *