Victus

Aprofitant que vaig marxar un parell de setmanes de vacances i que l’absència de sèries per veure i el temps lliure em permeten avançar en la lectura em vaig emportar el Kindle i engolir 4 novel·les apassionants. Dos del Phillip K. Dick, “Una mirada a la oscuridad” (del que se’n va fer el film “A scanner darkly”, brutal historia sobre una droga que domina la societat) i “¿Sueñan los androides con ovejas elèctricas?”, és a dir, el relat que va inspirar “Blade Runner”, també absolutament recomanable. Els dos m’han fet ganes de revisionar els films respectius. També “Montecristo”, la novel·la que tenia pendent del Marc Pastor, que és l’únic escriptor que m’agrada amb qui he tingut el gust de fer unes quantes birres. Som de la mateixa generació, tenim referents culturals bastant semblants i es nota que ens apassiona Indiana Jones quan llegeixes aquesta historia d’uns catalans que escapen d’un camp de concentració per anar a buscar una espasa amb poders. Molt distreta, tot i que “La mala dona” continua en el meu Top-1 del Marc!

I l’altre novel·la, la que vaig llegir primer, “Victus”, de l’Albert Sánchez Piñol, un llibre que a Catalunya acabarà llegint gairebé tothom. Perquè en moments com els actuals on l’independència ha agafat el centre de l’actualitat i sumant que l’Albert és un escriptor de collons (a “Pallassos i monstres”, “La pell freda”, “Pandora el congo”… em queda pendent el de relats), queda clar que és el llibre a llegir. I pel que he vist de número de ventes, ho està demostrant.

“Victus” ens explica la historia de l’assetjament a Barcelona de 1714 (que va acabar amb l’independència catalana -tot i compartir rei amb Castella era un territori amb autonomia pròpia) i ho fa des d’una perspectiva de novel·la amb alguns personatges inventats o arrodonits literàriament per encaixar en el context històric. És llarga i apassionant. Em va encantar la primera part, la que explica l’aprenentatge del protagonista en l’art de construir fortaleses o derruir-les. En general, totes les coses que explicava el llibre sobre aquestes tàctiques de protecció o atac m’han semblat sensacionals. També la historia dins la ciutat, com anaven suportant un bombardeig tan bèstia, i el fet d’anar trobant llocs coneguts. Desconeixa per exemple que el que guiava l’atac contra Barcelona, el Berwick, s’estava al Mas Guinardó, lloc que fins ara coneixia perquè uns amics hi van fer un accidentat concert de versions de Nirvana i similars amb suicidi d’ampli inclós.

Hi ha un molt evident paral·lelisme amb el debat actual. Els que defensen Catalunya, els que ataquen Catalunya. Els que sembla que la defensen, però d’una forma molt d’aparença, només preocupats pels seus interessos econòmics… no sé fins a quin punt l’autor ho ha forçat una mica o és que realment les coses no han canviat tant en 300 anys, però des d’un punt de vista de la historia em sembla un llibre que com a català cal llegir. Pels meus coneixements del tema seria incapaç de valorar si el Sánchez-Piñol ha fet un bon treball de recerca històrica que reflexi bé l’època i el què va passar, però he llegit opinions d’historiadors que eren molt elogioses. En resum: a llegir-lo!

Punt i apart final pel tema llibres digitals. Quan el vaig voler comprar, fa tres setmanes, no estava publicat a Amazon, només es podia trobar a la llibreria Laie. Només es trobava disponible en un format que no és compatible amb el meu Kindle i a sobre protegit amb DRM, per tant en principi no el podia modificar, tot i haver-lo comprat. Vaig haver de fer la pirula i trencar la protecció per transformar-lo al format del meu lector de llibres. És una llàstima que si jo el vull comprar no tingui totes les facilitats del món per fer-ho. Que si després algú vol posar-lo a una pàgina d’aquestes on es comparteixen llibres gratuïtament, ho farà. Tingui DRM o no, que treure’l és senzill.