Vida y milagro de Sgt. Peppers

M’agrada agafar llibres de música, llegir-los al metro amb el reproductor d’MP3 fent de banda sonora. Aquest “Vida y milagro de Sgt. Pepper’s. Un disco para una época” (Clinton Heylin, editorial Global Rhythmn) ve perfecte. Posa-li el Revolver i el Sgt Peppers dels Beatles, el primer de Pink Floyd, el Pet Sounds dels Beach Boys, una mica de Byrds, Bob Dylan… y ja tens la banda sonora pel llibre. Perquè no va només sobre el procés de gravació del Sgt. Peppers. També és l’abans, el després i, sobretot, tot el context. Tots els grups que van estar presents en la formació del corrent psicodèlic i que van influir els Beatles per trencar tan fortament amb el què havien fet abans: de nois que deien que si a tot el què els deien els de la discogràfica EMI a prendre decisions i a portar l’experimentació a l’estudi, quan abans sempre havien estat de pim-pam-pum i disc cap al sac.

A part d’estar molt ben escrit i ser apassionant, cal valorar en el llibre el sentit crític de l’autor, que no té cap problema en criticar el disc, tot i la multitud d’opinions que situa el disc com un dels millors de la història. Que té temes espectaculars com A day in the life, però també molts temes menors que estan sobreproduïts. M’ha agradat molt i m’ha deixat amb ganes de continuar llegint la historia del grup fins que es van separar. Entre altres coses bones del llibre, la de descobrir-me bons grups que desconeixia, com els The Move, un dels altres puntals de l’inici de la psicodelia britànica, quan començaven a fer-se un nom paral·lelament amb els Pink Floyd.

Per celebrar el final del llibre m’he posat a veure The Rutles, un fals -i molt divertit- documental sobre els Beatles que va fer l’Eric Idle, un dels Monty Phyton. En el llibre posava fins i tot que algun d’aquests friki col·leccionistes dels Fab Four va arribar a pensar que una de les cançons dels Rutles era una descartada dels Beatles!