A perfect circle en directe

imprimeix
Ahir vaig veure el millor concert del 2004! El primer, per ser més exactes. Em va agradar la telonera (Melissa Auf der Maur, exHole i exSmashing Pumpkins), tant a nivell musical (m’encanta el clip de Followed by the waves) com a nivell… físic. No és una bellesa convencional, però té un aire vampíric molt atractiu. La noia va parlar en català (llegint uns papers que tenia per terra) i la gent no li va fer massa cas. És curiós això de la comunicació als concerts: si parlen en anglès ja veus a tot el públic cridant i diguent yeah yeah (malgrat que la gran majoria no entén el què diuen), i si arriben a col locar al mig de la frase la paraula “Barcelona”, ja és el deliri.

El grup principal, A perfect circle, van oferir un gran concert. Van portar un joc de llums espectacular i una estètica molt cuidada (fins i tot freda), amb cada membre del grup delimitat al seu espai. Van sonar perfectes. Es podien escoltar tots els instruments i especialment, la magnífica veu del Maynard James Keenan (també canta als Tool), que va començar el concert a dins d’una gabia completament tapada per roba: només es podia veure la seva silueta marcada per les llums. El punt arty del grup és un element per estimar-los o odiar-los. Em va fer gràcia veure l’exbaixista dels Marilyn Manson: ja no ha de portar maquillatge tètric i anava ben modat amb americana. De tant en tant feia mirades penetrants al públic i després senyalava amb la mà: escollint companyies femenines pel final del concert? O això de les groupies ja no es porta?

You may also like...

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *