Alcohol i sexe, Bukowski i Chinaski

imprimeix
bukowski

De tant en tant m’agrada fer cicles temàtics i als últims temps (combinat amb altres lectures i visionats, no ha estat un intensiu) he completat un recomanable pack Bukowski. Un escriptor del que havia llegit fa molts molts anys algun llibre de relats del que a la meva cada cop més volàtil memòria RAM mental n’havia quedat el combo “sexe + guarro”. Vaig reenganxar el fil aquest estiu amb La senda del perdedor, una de les seves novel·les autobiogràfiques -el seu alter ego als llibres és Hank Chinaski-. Aquesta, que del que he llegit és la que més m’ha agradat, ens explica la seva vida de petit, els seus problemes a l’escola, com s’aïlla i es diferencia de la resta i els primers contactes amb dos de les seves grans passions vitals, el sexe i la beguda. La tercera seria escriure. Després d’aquesta vaig seguir en ordre cronològic-vital. Primer Factòtum, historia de la seva joventut, d’un Chinaski que va de població en població, d’hostal de mala mort a pensió de mala mort, de treball en treball (fins a aproximar-se a un rècord) i d’ampolla en ampolla. Vaig enganxar la pel·lícula Factòtum, que tot i no ser un desastre deixa bastant que desitjar en plasmar l’univers de l’escriptor. Per començar veure el Matt Dillon fent d’ell ja et distancia. Després vaig llegir El cartero, historia de la seva vida ja de més gran i aconseguint aguantar un treball durant molt de temps, el de carter. Histories de dones, ressaques i el treball com una tortura amb alguns dies una mica millors. Després d’aquest va caure Barfly, una pel·lícula que es situa a l’època pre-carter, amb un Chinaski que es passa el dia a la barra del bar i busca baralles. El guió és del mateix Bukowski i és notablement superior a la de Fàctotum. El Mickey Rourke fa una actuació molt més creïble i captura bé aquesta historia de borratxo de bar. Després d’aquesta i per acabar -de moment- amb les lectures seves, ha caigut Hollywood. Que és la seva narració de com va anar el procés de creació de la pel·lícula en qüestió. Molt recomanable, per veure com podia funcionar Hollywood en aquell moment, amb pel·lícules amb ambicions menys taquilleres i on llegir anècdotes de personatges implicats al film, encara que tots amb noms falsos. La majoria no gaire difícils d’endevinar… Aquesta novel·la, molt recomanable de veure un cop vista la pel·li.

I per acabar com a recomanació, un documental fantàstic i imprescindible: Born into this. Un dels millors que he vist els últims temps i on es presenta a Charles Bukowski en el seu estil directe, irònic, alcohòlic i genial. Dels de veure si o si si t’agrada el què escriu.

You may also like...

1 Response

  1. subpop escrigué:

    mira, tot just estic acabant Mujeres

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *