Azkena Rock Festival

El plantejament de festival de l’Azkena Rock és bo. Selecció molt cuidada de grups, només dos escenaris, concerts de 4 a la tarda a 4 de la nit i la gran idea de que cap concert coincideixi amb un altre (en altres festivals et passa que no pots veure dos grups que t’agraden perquè toquen al mateix moment). A part la tria de grups com deia és molt treballada i no trobes (excepte potser els primers grups de les 4 de la tarda) grups morralla per omplir el cartell com si passa a altres festivals. Per destacar algunes coses, que concerts com els de Mother Superior, Mark Lanegan, Urge Overkill o Screamin Cheetah Wheelies van estar molt bé o que el Ryan Adams va tornar a anar d’estrelleta afinant la guitarra a cada cançó i dient tonteries, en definitiva, carregantse el ritme del seu concert. El hit per mi van ser els MC5. Un grup que va treure un disc debut de directe mític l’any 1969 (Kick out the jams) i que ara venien, molt abueletes els tres que queden, amb molt bons acompanyants. Com a guitarrista extra, el Nicke Royale, dels Hellacopters que va estar espectacular. Com a cantants, la Lisa Kekaula, la negra de pel afro de dimensions impactants que normalment posa la veu als The Bellrays i el Mark Arm, cantant dels Mudhoney, que va soprendre a tothom per fer-ho de puta mare i veure’l en un paper molt més ‘suelto’ que el que té amb el seu grup.

Més textos de: "Música"

• » Energia 2012: els nous de Foxy Shazam i Howlin Rain
• » Scorsese sobre George Harrison i la Fran Lebowitz
• » Discs preferits del 2011
• » Discs post-estiu 2011
• » Rome, una falsa banda sonora que compraria el Tarantino