Discos: Ours & Will Hoge

Un parell de discos que m’agradaria recomanar, perquè són dels que més escolto últimament i perquè tampoc són gaire coneguts -crec-.

- Ours – Precious: el grup d’uns dels continuadors de Jeff Buckley, Jimmy Gnecco, més potents. De fet es coneixien i va arribar a ser-ne tècnic de guitarra. To melodramàtic que combina lletres de cors trencats, filigranes vocals i guitarres distorsionades. Tinc ganes que tregui el nou disc, que surt el mes que ve i està produït per l’omnipresent Rick Rubin. Un parell de clips al youtube: Sometimes i Leaves.
- Will Hoge – The man who killed love. A part de la gran cançó que dona nom al disc, un recull de temes del més potent que ha entrat al meu ipod últimament. A mig camí entre Black Crowes i Jayhawks. Dos grups que aviat s’emparentaran, per cert. El cantant de Black Crowes produïra l’esperadíssim disc dels Gary Louris i Mark Olson, que no s’ajuntaven des del Tomorrow the green grass dels Jayhawks. AL youtube, Woman, be strong, versió en directe d’un dels hits del disc.
I un link youtube: While my guitar gently weeps. Necessito veure’l de tant en tant perquè es brutal. La cançó la van tocar en la cerimònia d’entrada del George Harrison al Rock n Roll Hall of Fame. El tema és bo i el Jeff Lyne i el Tom Petty el fan sonar espectacular, però quan entra el Prince amb els seus solos i l’aire sobrat és bru-tal.

Més textos de: "Música"

• » Discs preferits del 2011
• » Discs post-estiu 2011
• » Rome, una falsa banda sonora que compraria el Tarantino
• » Discos de primer terç del 2011: Mogwai i PJ Harvey
• » El petit de Cal Eril