Discos sexys per l’estiu 2013

Algun dia, diuen, arribarà la calor i ens sentirem estiuencs. Jo vaig preparant ja la selecció de discos que sonaran bastant al meu mòbil (si, sóc de música al mòbil, app Powerpamp i uns auriculars decents).

Widowspeak – Almanac (spotify): els del vídeo de dalt. Música sexy, triposa, veu de noia que et crida a despilotar-te. En algun moment el vaig posar a la llista que tinc de l’spotify de discos pendents d’escoltar. Fins uns mesos després no m’hi vaig posar. I com m’agrada! Tremendo de principi a final. PD: he escrit això de la platja i més tard, buscant informació sobre ells, veig que van fer una versió del clip definitiu sexy de platja: Wicked games, del Chris Isaak.

Queens of the stone age – Like clockwork: van nèixer de les cendres de Kyuss i van començar una mica a l’estela de l’stoner rock, però aviat ja van agafar el seu camí. Feia uns discos que no acabaven d’enfilar fort cap amunt i en aquest han fet un doble mortal que els hi ha sortit de fàbula. Menys canya (que n’hi continua havent) ritmes sexys i un bon número de col·laboracions d’altura (Trent Reznor, Elton John, Mark Lanegan, els cantants d’Arctic Monkeys i Scissors Sisters…) tot i que són bastant testimonials al disc. Li trobo certa connexió amb el disc anterior que comentava del punt sexy, combinat amb unes atmosferes una mica oníriques. Exemples (encara no està a spotify): el youtube de I appear missing.

El petit de Cal Eril – La figura del buit (spotify): el grup català que més m’agrada. Van treure el disc, van tocar al costat de casa (setmanes després que ho fes l’Esperit, del Mau Boada, productor del disc) i em van acabar de convèncer que l’havien tornat a clavar. Perquè aquest disc em va costar una mica més que l’anterior, que era rodonísisim i espectacular. Aquest és més dispers estilísticament, amb vibracions més positives i per anar assaborint mica en mica. Farà de bon company estiuenc, apunto.

Ghosts of Jupiter – Ghosts of Jupiter (spotify): hard rock estil anys setanta, psicodèlia. Ja que no tinc disc nou de Tame Impala, aquests serviran, en un rotllo potser menys oníric i més classicote.

Wolf People – Fain (spotify): el que tinc menys escoltat dels que he posat aquí, però també amb rotllo anys setanta i el punt psicodèlic (i que els discos anteriors estan de puta mare) fan necessària la recomanació!

Zodiac – A bit of Devil (spotify): no em moc dels sons dels anys 70, però aquí fora la psicodèlia i la cosa es mou cap al blues-rock, amb el seu toc Screaming Trees fins i tot (potser serà per la veu que em sona una mica a Lanegan).

Ghost BC – Infestissumam (spotify): porten un rotllo com satànic, a les lletres i l’imatge del grup, molt teatral, però no és música gaire bèstia. Al contrari, el millor és el puntet popero (d’aquí les versions que han anat fent d’Abba, Depeche Mode…) que porta i les melodies. Hi ha cançons que enganxen molt i en general aquestes lletres adorant a Satan arrenquen un somriure. Perquè ritmes com els de Jigolo Har Meggido sonen a música celestial.

Ghost-B.C.

You may also like...

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>