Morts venen més

imprimeix
Blind Melon – Soup

Quan es mor un cantant, milloren els discos del grup? Materialment, a nivell de ventes, sembla que si. Qualitativament em sembla que tamb�: no t� ra� de ser, per� algunes lletres agafen m�s for�a quan saps que la veu ja no cantar� m�s. Per exemple, el disc Grace del Jeff Buckley (no el coneixeu?? proveu a baixar, per exemple, Last Goodbye). �s una m�sica el�ctrica per� intimista, trista, amb lletres d’amors trencats. Escoltes la canc� que deia abans:

This is our last goodbye
I hate to feel the love between us die
But it’s over
Just hear this and then i’ll go
You gave me more to live for
More than you’ll ever know

I et dius: coi, aquest goodbye era premonitori? Es despedeix del seu amor, es despedia per sempre, es va suicidar perqu� el seu amor havia desaparegut? La historia �s que el Jeff Buckley va gravar nom�s un disco oficial, el Grace. Quan estava preparant el segon, va morir ofegat en un riu de prop de Memphis, l’any 97. Molt probablement el goodbye no t� res a veure amb una idea premonitoria de suicidi, per� quan un mort et parla del seu �ltim adeu, t’emociona. Em passa el mateix quan escolto les veus del Shannon Hoon (el cantant dels Blind Melon) o del Layne Staley (quan diu all� de Down in a hole la imatge mental �s obvia i desagradable).

Osti tu, quin post m�s alegre!! Canviant de tema, avui he dinat al meu restaurant itali� preferit de Catalunya: el Giorgio de Calafell. Quan et porten per picar, nom�s comen�ar, una pizzeta petita i pa de ceba calent, t’entren ganes de plorar de l’emoci�. I el Zabaione helado de marsala con salsa de mel�n per culminar…

Ahir tamb� vaig sopar a un itali�, digue’m spaguetti. Hi va haver una trobada de webloggers (o dipejadors com diuen alguns), que va acabar a Razz. Va anar prou b� i vaig superar la meva tend�ncia dels �ltims temps a quedar-me clapat massa d’hora. Que ja �s alguna cosa.

Afegit: el Jeff Buckley va fer una versi� de “pell de gallina” del Hallelujah del Leonard Cohen: aquest va dir que despr�s de sentir la versi� li va agradar tant que no es veia en cor de tornar a tocar m�s la seva can��.

Afegit n� 2: feia uns dies comentava lo del director de Matrix, que sembla que es canviar� de sexe. El Jes�s m’ha passat una web (i una altra, en castell�) molt aclaridora per tots els que vulguin coneixer la historia del transexualisme i les seves estrelles (de Bib� Andersen -que ja havia fet una peli abans del canvi- a Dana Internacional). Que sempre ser� molt m�s �til que votar el PP.

You may also like...

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *