Nine Inch Nails: entenent la era internet

Els Nine Inch Nails tenen un líder, el Trent Reznor, que ha entès millor i més ràpidament que altres com funciona això de la música i internet. Des d’oferir fa anys les seves cançons en formats per poder ser remesclades, a crear una de les campanyes virals més treballades que es recorden. Les rajades contra la indústria discogràfica que ha fet aquest home són espectaculars. I ara, ja alliberat del seu contracte discogràfic, ha pogut treure el primer disc tal com ha volgut. Primer, molt ràpid, tenint en compte el ritme de publicacions que portava, i després amb multitud d’opcions per aconseguir l’obra. Des de la descàrrega gratuïta, a obres en cd, en format deluxe, o super-deluxe. Tots aquests reben al moment la descarrega en MP3 perquè no hagin d’esperar a escoltar-lo. A més d’oferir les cançons en un format DRM-free (sense restriccions d’ús). Un camí a seguir. No fa gaire ja va optar per aquest camí produïnt l’últim disc de Saul Williams (poeta-rapero, que vaig veure de teloner dels NIN), amb el disc de divertit títol Niggy Tardust. El podies descarregar gratis o pagant 5 euros.

A part de tot, els NIN van fer fa més d’una dècada (ai que abuelu que sona això) un concert que és potser el meu preferit de sempre. Encara tindrien marge per cagarla. Que no és el cas, al contrari.

I em deixava la part musical 🙂 Ghost és un disc que sona a Nine Inch Nails, però que és instrumental. Banda sonora per una pel·lícula de ciència ficció.