Contra el canon

I pel què veig, ja hi ha movilitzacions contra el canon dels CD de la SGAE.

Jeff Buckley a Paris

L’altre dia em vaig comprar un disc (si, confirmo que encara en venen a les botigues). Un directe del Jeff Buckley a Paris (Live a l’Olympia). Absolutament recomanable, amb un públic recomanable, amb cançons del seu únic i imprescindible disc Grace, amb una versió d’Edith Piaf, i especialment amb un final What will you say on colabora un músic de l’Azerbadjan (o com s’escrigui), Alim Quasimov. L’únic punt xungo és que el CD et ve amb la inscripció que introduïnt un codi secret podràs veure aquesta cançó en directe, i sembla que la web per fer-ho ja no xuta.

El disc comença amb una Love you should have come over, de pell de gallina. Fare un copiar-enganxar de la lletra, que val la pena:

Looking out the door i see the rain fall upon the funeral mourners
Parading in a wake of sad relations as their shoes fill up with water
And maybe i’m too young to keep good love from going wrong
But tonight you’re on my mind so you never know

Lover, you should’ve come over
‘Cause it’s not too late

The Movidas: Live in FEA

“Maaaanoli, dos mitsubishi y tres gramos de speed“. És la tornada d’una cançó d’uns dels meus herois musicals: The Movidas. Els vaig descobrir quan algú de la feina va moure uns MP3 aquest tema (titulat “En Andorra tambien hay pelaos”) y un altre, clàssic, “Donde vas Michael Knight”. Em començaven a agradar. El millor va arribar quan vaig descobrir un concert seu a la xarxa: Live in FEA, que es pot descàrregar (format WMA) des de la web del FEA festival. Per desgràcia em vaig perdre el concert que van fer al juliol a Sagrera amb els Superputa, que ja no m’agraden tant. Recomano que baixeu el concert (són uns 30 i pico megues). El grup utilitza un DJ (Kike Yemas) que va posant bases tota la estona (entre l’electroclash aquest xungo d’ara i el hip hop – a vegades recorda una mica Beastie Boys) i per sobre van improvisant dos DJ. Parlant sobre lo gordo que està el Paquirri, sobre els frikis del programa del Parada, es riuen de com vesteixen els fashion, fan apologia de les drogues… Un concert que comença amb “Como estais hijos de puta” no pot continuar millor que amb les cançons i tonteries que van apareixent… riure assegurat, sino torno l’import (=0). Buscant amb el Google, he trobat, un blog, Hipocondria Demagogica, que narra el concert que em vaig perdre i, especialment, una web dedicada a ells, que per desgràcia només té la home -els enllaços no van-.

Morts venen més

Blind Melon – Soup

Quan es mor un cantant, milloren els discos del grup? Materialment, a nivell de ventes, sembla que si. Qualitativament em sembla que tamb�: no t� ra� de ser, per� algunes lletres agafen m�s for�a quan saps que la veu ja no cantar� m�s. Per exemple, el disc Grace del Jeff Buckley (no el coneixeu?? proveu a baixar, per exemple, Last Goodbye). �s una m�sica el�ctrica per� intimista, trista, amb lletres d’amors trencats. Escoltes la canc� que deia abans:

This is our last goodbye
I hate to feel the love between us die
But it’s over
Just hear this and then i’ll go
You gave me more to live for
More than you’ll ever know

I et dius: coi, aquest goodbye era premonitori? Es despedeix del seu amor, es despedia per sempre, es va suicidar perqu� el seu amor havia desaparegut? La historia �s que el Jeff Buckley va gravar nom�s un disco oficial, el Grace. Quan estava preparant el segon, va morir ofegat en un riu de prop de Memphis, l’any 97. Molt probablement el goodbye no t� res a veure amb una idea premonitoria de suicidi, per� quan un mort et parla del seu �ltim adeu, t’emociona. Em passa el mateix quan escolto les veus del Shannon Hoon (el cantant dels Blind Melon) o del Layne Staley (quan diu all� de Down in a hole la imatge mental �s obvia i desagradable).

Osti tu, quin post m�s alegre!! Canviant de tema, avui he dinat al meu restaurant itali� preferit de Catalunya: el Giorgio de Calafell. Quan et porten per picar, nom�s comen�ar, una pizzeta petita i pa de ceba calent, t’entren ganes de plorar de l’emoci�. I el Zabaione helado de marsala con salsa de mel�n per culminar…

Ahir tamb� vaig sopar a un itali�, digue’m spaguetti. Hi va haver una trobada de webloggers (o dipejadors com diuen alguns), que va acabar a Razz. Va anar prou b� i vaig superar la meva tend�ncia dels �ltims temps a quedar-me clapat massa d’hora. Que ja �s alguna cosa.

Afegit: el Jeff Buckley va fer una versi� de “pell de gallina” del Hallelujah del Leonard Cohen: aquest va dir que despr�s de sentir la versi� li va agradar tant que no es veia en cor de tornar a tocar m�s la seva can��.

Afegit n� 2: feia uns dies comentava lo del director de Matrix, que sembla que es canviar� de sexe. El Jes�s m’ha passat una web (i una altra, en castell�) molt aclaridora per tots els que vulguin coneixer la historia del transexualisme i les seves estrelles (de Bib� Andersen -que ja havia fet una peli abans del canvi- a Dana Internacional). Que sempre ser� molt m�s �til que votar el PP.

Azkena 03

12 i 13 de septembre, Vitoria. Azkena Rock Festival: Iggy Pop & The Stooges, Jayhawks, Hellacopters, Hermano (nou grup del cantant de Kyuss), The Cramps, The Dictators, Soundtrack of Our Lives… Per poc que pugui, me n’hi vaig

Copies de seguretat d’MP3

Sumant la calor ambiental i la de l’ordinador a tot rendiment en una habitaci� petita i sense finestra exterior, suant com un pollastre fent-se a l’ast. Amarat, recomano algunes can�ons (Amaral? no!) per baixar al vostre programa d’intercanvi d’arxius preferit. Evidentment, vosaltres ja posseiu aquests temes i nom�s els baixeu per fer-ne una c�pia de seguretat:

2 Many DJ’s – I Wish [A Capella]/My Gigolo/Cannonball
Jurassic 5 – The Influence
Fun Lovin Criminals – Love unlimited
The Donnas – Who invited you
Velvet Revolver – Set me free

S�n can�ons que he escoltat (o reescoltat) �ltimament i m’agraden. Hi ha una mica de tot. La primera �s una mescla de temes (la t�pica de Breeders, per ex.), el segon hip hop, el tercer �s una “can�� de llit” en que el cantant li dona les gracies a Barry White, que �s la m�sica que escoltava quan va fer l’amor per primer cop. La quarta �s rock contundent i amb ganxo d’un grup femen�, amb lletra de vivencies d’institut i per acabar, un nou grup, els Velvet Revolver, en els que confio pel futur. Nom�s tenen aquesta can�� de moment (i una versi� de Pink Floyd). S�n el bateria (matt), guitarra (Slash) i baixista (duff), dels guns n roses, amb el cantant dels Stone Temple Pilots.

Amistades Peligrosas i Led Zeppelin

Torna Amistades Peligrosas! Aaaaaaaaaaaaaargh! Una noticia musical i moooooolt positiva, �s la �ltima publicaci� de Led Zeppelin, que tinc per cert Un DVD que recull m�s de 5 hores del grup en directe. Em mola especialment que hi ha un concert de mar� del 69 per una tele danesa, que ja tenia molt cascat l’VHS on l’havia gravat. �s una compra (cara, si) imprescindible per qualsevol fan de Led Zeppelin.

Festimad 03: resum

Festimad: m’ho vaig passar de puuuuta mare. Vaig estar molt b� amb la gent que vaig anar (3 fil�legs, per concretar) i hi van haver concerts molt potents. El millor van ser els Public Enemy, grup m�tic del hip-hop. A m�s vam passar tot el concert parlant amb els cantants dels Asian Dub Foundation, uns tios de Londres que estan de puta mare (rollo hip-hop amb tocs electr�nics i etnics), que a m�s eren molt simp�tics. O anaven molt drogats, que mai se sap Donava la casualitat que vivien just al costat d’on estava jo quan vivia a Londres. El tio es va fer una mica pesat i tot, per� va estar b�, explicant tot el qu� feia per ajudar a la gent del seu barri, fent escoles de dj i tot aix�. I que ara treuria un nou disc de l’estil Linkin Park amb un grup que formarien.

(Els Audioslave- el grup que van formar el cantant de Soundgarden, Chris Cornell i els Rage Against the Machine- toquen amb els MC de Public Enemy. Wicked!)

Festimad

Me’n vaig aquesta tarda cap al Festimad.

Primavera Sound 03

Xungo el Primavera Sound ahir. Va ploure, i cap grup em va enlluernar. El Top-2, Mogwai, que no estaven mal (en alguns moments una mica sopor�fers) i White Stripes, que tot i no estar tan b� com esperava, van ser m�s interessants que el reste. Que a mi aix� de distorsions de 5 minuts dels Sonic Youth i que la gent despr�s es posi a aplaudir com si acabessin de crear una obra d’art em sona pat�tico (parafrasejant a Tamara)

Dime jevy

Versi� jevy metal del Dime de Beth. Per guardar el disc dur, bot� dret del ratol� sobre el link, i guardar como.

Expectatives Primavera Sound…

Aquest cap de setmana, Primavera Sound. A veure qu� tal. I a finals d’any he vist que toca Ben Harper: hi vaig anar a l’�ltim -> gran concert, nivell femen� del p�blic memorable.