Petard rock: BigElf & 357 lover

“Diorama of the golden lion” dels 357 lover i “Cheat the gallows” dels BigElf són dos dels discos “nous” que més em poso més últimament. Tenen en comú una vessant rockera/canyera (més evident en BigElf) i un cantó glam/petardo (més exagerat als 357 lover). Comencem amb aquests últims: és la banda d’un tal Corn Mo, home-banda influit per Queen i Meat Loaf i que ha tret un primer disc amb aquesta banda, que va sortir el setembre del 2009 (després de treure un EP de títol tan fantàstic com “your favorite hamburger is a cheeseburger”). Tenen un punt molt Queen si, i molt glam setentero. El disco entra bé, és fresc i divertit. Potser no indicat pels que s’ho prenen tot massa en serio. Com a mostra, un clip, on veureu un cantant de pinta molt bee-gee.

Els BigElf ja feia més que els tenia controlats. El penúltim disc, Hex (està a l’spotify) començava amb un tro pur Black Sabbath i després mostrava que també es movien per terrenys més melòdics, gairebé cheaptrickescos i per extensió influïts pels Beatles. Aquest últim disc, “Cheat the gallows” és més complet i millor. Es mou una mica pel bo i millor dels 70. Dels Black sabbath, als Pink Floyd, al David Bowie… De la canya, a la psicodelia i el glam. Coctelera setantes agitada i servida fresca. Un youtube de mostra, “The evil’s of rock n roll”. Cançó fosca on les hi hagi, aquests van més en serio que els anteriors. Més cap al cantó chiptrickesc d’ells hi hauria un altre single, “Money it’s pure evil“)

Més textos de: "Música"

• » Energia 2012: els nous de Foxy Shazam i Howlin Rain
• » Scorsese sobre George Harrison i la Fran Lebowitz
• » Discs preferits del 2011
• » Discs post-estiu 2011
• » Rome, una falsa banda sonora que compraria el Tarantino