Somewhere… beyond the seeeeeeeaaaaa…

Mentre la gent devia estar col·lapsant el Sonar de Nit per veure els Massive Attack, jo estava a la sala Bikini, sortint de veure el concert que més he disfrutat aquest any (en disputa amb Jayhawks). Una actuació d’aquelles que et deixen amb un somriure a la cara durant hora i mitja. Eren els Royal Crown Revue, una banda de neo swing que es va moure entre aquest estil i altres de la música americana. Un bateria impressionant, un gracios i alimentat contrabaix, un guitarra que ho vivia, tres tios a la secció de vents (trompeta, saxo i un instrument que no sabria dir quin és, inculte musical que és un) i un cantant amb molt bona veu (crooner style) i molt divertit. Hi ha bones cançons (seves i versions), són músics espectaculars i estan en sintonia amb el públic… res pot fallar. Com a curiositat, part del públic anava vestit amb un cert estil El padrino.

Els Royal Crown Revue es van fer un nom gràcies a la cançó Hey Pachuco! que va sortir a la banda sonora de la Mascara. El cantant la va presentar així (més o menys): “fa molts anys vam fer molta pasta amb aquesta cançó, i ja se sap, molts diners… festa… [fa gest d'esnifar-se una ratlla] i aviat van desapareixer”. La versió que van fer de la cançó va ser memorable.

Més textos de: "Música"

• » Energia 2012: els nous de Foxy Shazam i Howlin Rain
• » Scorsese sobre George Harrison i la Fran Lebowitz
• » Discs preferits del 2011
• » Discs post-estiu 2011
• » Rome, una falsa banda sonora que compraria el Tarantino