Alkimia

imprimeix
calamarsons

Tinc una especial predilecció pels restaurants que em regalen grans plats construïts des d’una base de cuina catalana. A la fotografia de sobre, uns calamarsons farcits de butifarra negra, amb uns gnochi que si visualment semblen cigrons, a la boca ho reforça el caldo d’aquestes llegums que banya el plat.

L’Alkimia era una de les principals assignatures pendents que tenia a la ciutat. No sé perquè encara no hi havia anat, perquè tenia molt clar que m’agradaria: des d’haver menjat molt bé a un local que assessora el seu cuiner, el Jordi Vilà, com el Vivanda  a haver-ne llegit comentaris molt elogiosos de gent de la que em fio com el Massitet o el Phillipe Regol.

Abans estaven al carrer Indústria, fa poques setmanes han passat a la Fàbrica Moritz. No s’entra per la fàbrica sinó per una escala que porta a un pis de decoració estranya. Fustes futuristes, elements de ciència ficció, senyals que indiquen un passat com a pis habitat, sostre amb pintures antigues de colors pastels. I una cosa que m’agrada: la cuina molt a la vista i amb el responsable, el Jordi Vilà, controlant que tot surti com toca.

Tenen vàries opcions a l’hora de menjar-hi. Pots optar pel menú degustació, de 98 euros o triar els plats de la carta. També hi ha la versió “unplugged”, que és una carta (foto) centrada en productes molt seleccionats (i que varien cada dia), cuinats de manera molt senzilla, poc transformats. Menjar per exemple una espardenya o mig llamàntol a la brasa. Finalment, hi ha un menú “del dia” (165 euros) que combina el degustació amb algunes incorporacions dels productes de l’unplugged (el dia que hi vam anar ens van dir que hi posaven percebes, espardenyes, llagosta…).

Nosaltres vam triar el menú alkimia, 8 plats amb dues postres per acabar més que satisfet. Podeu llegir-ne els plats al menú o veure l’àlbum de fotos de tot el què vam menjar. Potser em vaig quedar enamorat dels calamarsons amb els que començava el text, però tot l’àpat va tenir un nivell excel·lent. Ja des del primer plat amb bonítol, ceba i un escabetx de pebrot i arengada tant visual com potent de sabor, i de bon contrast gustatiu.

bonitol

Em va encantar la coca ben cruixent amb bou de mar, vaig trobar el dèntol fantàstic i vaig gaudir amb el tàrtar d’escamarlà, gamba i caviar que donava per bona foto (que poso a sota).  He de confessar que vaig disfrutar molt amb el tàrtar i amb la salsa verda (plàncton?) de gust profundament marí que l’adornava, però al caviar no li acabo de trobar el què per la fama que té (en general, no ho dic per aquest cas concret). El plat va anar seguit d’un “bocatto di cardinale”, el cap del crustaci amb una mica de caviar a sobre per xarrupar sense compassió.

tartar

Les dues carns també ens van entusiasmar: un ravioli de pollastre rostit que es desfeia (el format amb la base de caldo ens va recordar a algun dumpling oriental) i un colomí molt potent.

Encara ens van agradar més les primeres postres: un plat fresquíssim que combinava un menjar blanc a la base amb uns paraguayos molt aromàtics i un granisat de moscatell. Al top de postres que he menjat últimament.

paraguayos

Les segones postres ens van convèncer menys: un pastís de xocolata amb gelat de pruna escabetxada. Era bo, oi tant, però a mi em va influir haver llegit al llistat de plats del menú que venia un “milfulls d’avellana amb gelat d’espècies“. L’enunciat m’entusiasmava, ja el tenia coll avall i això que ens el canviessin sense avisar em va fallar com a final de festa. Que entenc perfectament que d’un menú degustació puguis haver de canviar productes o plats anunciats, segons et vagi la disponibilitat, però no està de més avisar-ho (ja ens havia passat el mateix la setmana anterior al Ca l’Arpa de Banyoles: amb un garrí al menú que es va transformar en xai a l’arribar a taula).

Però vaja, això va ser un problema minúscul: en general, tot va ser una experiència sensacional. L’elecció de vins que ens van recomanar també va ser tot un encert: un parell de vins naturals (Flow, blanc, Finca l’Argatà, negre) suaus i sedosos, com ens agraden: prometem repetir-los. No havíem tingut gaire sort amb els vins naturals que havíem provat fins el moment però aquests dos ens han tret el prejudici.

You may also like...

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *