Allium

imprimeix
L’Allium és un restaurant molt cèntric a Barcelona (carrer del call 17, telèfon 933 02 30 03) on no cal patir per trobar-se un lloc enfocat a turistes amb paelladors i altres delícies precuinades. Aquí donen molta importància a tenir una matèria prima de primera qualitat. De fet, aposten pel tema ecològic i de proximitat i això els ha fet ser certificats com un restaurant Km. 0 (una cosa que fan els de l’associació Slow Food). En general m’agrada molt l’aposta pels productes del territori i que es cultivin d’una manera ecològica. Però tampoc sóc gaire integrista: que si hi ha alguns productes de més lluny (perquè val la pena tenir-los) i algun ingredient no és completament ecològic tampoc em preocupa massa.

Hi vaig anar la setmana passada de menú (si voleu veure com es menja més de carta, teniu la visió del Phillipe Regol per exemple). 15 euros el menú de migdia, amb primer, segon, postres i vi inclós. Un cop provat, em sembla d’una relació qualitat-preu molt potent. Hi vaig arribar d’horeta i vaig poder xerrar una estoneta amb el Jordi Casas, el cuiner, sobre el què feien. Coincidiem en un restaurant preferit i molt repetit, Els Casals. Em va explicar com mantenen aquest preu, apostant per exemple per posar peix al menú, triant peixos dels que tenen menys nom però un sabor molt notable. I els dijous és dia de l’arròs (i he llegit que els fan boníssims) i la clientela aposta de forma gairebé absoluta per l’arrosset.

Quan hi vaig anar jo vaig apostar per un primer que era una parmigiana de carbassó. Estic acostumat a fer-ne i menjar-ne amb albergínia i amb el carbassó també quedava molt bo i fi. De fet m’ho guardo per quan em caigui a sobre l’excés de carbassons de l’hort del meu pare. De primers també hi havia una amanida de llenties i un “hi ha qui soba”, catalanització del yakisoba japonés, fideus amb verduretes, que s’aparta una mica de la tònica més habitual de receptes més d’estil català i mediterrani.

Pel segon un plat que em va dir el cuiner que debutava a la rotació dels menús: un marmitako d’estiu. Salseta boníssima amb el peix i uns pebrots -fets a la flama- que estaven tremendos. Les altres opcions pel segon eren “empanadillas” i un clàssic pollastre al forn.

De postres hi havia sorbet de mandarina, pastís de formatge i fruita de temporada. Em vaig demanar unes maduixes que em van recomanar molt i molt. Les millors que he menjat en temps: petites -no estil fresó- i que venien de l’Empordà, de Colomers. Per casualitat, uns dies després parava per l’Empordà i vaig passar per l’hort ecològic dels cosins d’un amic meu i ells també tenien maduixers del mateix planter. Boníssimes les maduixes. És una llàstima que al mercat només s’hi trobin fresons cada cop més insípids!

Si per casualitat esteu entre setmana pel centre de Barcelona, opció molt i molt recomanada pel menú. La carta no ha d’estar gens malament tampoc. Al migdia millor reservar que em van comentar que normalment feien ple.

You may also like...

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *