Àtica
Havia anat a dinar a l’Àtica (c/Galileu, 159, telèfon 93 490 65 35) potser fa un parell d’anys a menjar-hi un menú de migdia més que apanyat. I ara em va cridar per tornar-hi el post a Olleta de Verdures i saber que la Mar i la Sara Maria també l’havien disfrutat. Tal com es llegeix a la crònica i el què m’havia explicat altra gent que hi havia anat fa poc (tresa & family), el lloc no crida massa per la situació ni per l’interior. De fet, quan hi vam anar (dimecres al vespre) erem una de les dos úniques taules amb gent i la sensació del local era una mica desangelada.
Però anem al menjar: vaig triar el menú degustació. Que són 27 euros (juraria que Iva inclós), beguda apart (va caure un Libalis, que és un dels blancs prefes). En aquest sentit per preu, i fins i tot pel cuina, el compararia amb La panxa del bisbe. Cuina on prima el producte, on l’elaboració i la presentació són importants, però sempre subordinades a la materia primera. L’alineació va ser: salmorejo d’aperitiu, salmó marinat amb cansalada i ceba confitada, carxofes amb butifarra negra, bacallà amb salsa de pèsols, galta de vedella rostida sobre puré de patates i de postres un pastís que portava pinya i avellanes i una torradeta amb xocolata i sal. Les carxofes i la vedella em van semblar espectaculars, el salmó marinat i el salmorejo van ser un inici molt bo, el pastís no em va impressionar gaire i la torradeta estava bé com a curiositat. Potser el què em va agradar menys va ser el bacallà. La taronja que hi havia al títol del plat (no recordo l’enunciat complet) no es notava gaire i el bacallà en si quedava una mica eixut. També ho dic després de dinar avui un bacallà gratinat amb espinacs i pinyons (menú de 10’70 euros a Al punt) que ha convençut i molt.
En la comparativa amb la Ppanxa del bisbe, potser el deixaria un puntet per sota. A nivell de situació i local sempre guanyarà aquest, està clar. Però no dubto que en qüestió de menjar, amb alguns menús hi podria haver empat o victòria de l’Àtica. I que competint en qualitat/preu aquests dos guanyarien per golejada una gran quantitat de restaurants que per 30 i pocs euros t’ofereixen ben poc. Especialment aquí a Barcelona.
Més textos de: "Restaurants"
5 comentaris
Deixa un comentari
:: Amb compte ::
Ultims tweets de @ambcompte
- @rutxe merci! :) Ves-hi
- Els amants dels gifs animats de Nicolas Cage estem d'enhorabona amb aquesta web: http://t.co/nNnwEiXh (via @oinkesfabuloso) Ves-hi
- Las autopistas catalanas en manos de estafadores insaciables http://t.co/acmF2htE Interessant article ple de dades escandaloses Ves-hi
- L'IE ja no és el navegador més utilitzat! Històric http://t.co/lwFLQJhF Chrome wins Ves-hi
Ultims textos al blog
- La cuina del Guinardó
- Sant Cugat – La Pubilla (Gràcia). Còrrer i esmorzar de forquilla
- Portlandia: bona mofa de hipsters, indies, gourmets, neohippies…
- Mas Prades (disfrutant de menjar al Delta Vs BCN opportimity week)
- “Hay alternativas”, la crisi des d’una perspectiva diferent
- Les Moles
- NTSF:SD:SUV:: Una sèrie curta paròdiant el gènere d’acció
- Esmorzars de forquilla 2: Michigan, Can Roca, Cal Mingo
- Ui si, la Marató
- Bohemic
Categories
Ultims comentaris al blog
- Roger Compte en Estels del sud, recorrent els Ports de Beseit
- Michael en Estels del sud, recorrent els Ports de Beseit
- Roger Compte en Mas Prades (disfrutant de menjar al Delta Vs BCN opportimity week)
- Marina en Mas Prades (disfrutant de menjar al Delta Vs BCN opportimity week)
- Massitet en Mas Prades (disfrutant de menjar al Delta Vs BCN opportimity week)







Hola Roger!
M’alegra que t’hagi agradat l’Àtica i estic d’acord amb tu que en relació qualitat – preu és un dels imbatibles de Barcelona.
També estaria d’acord, parcialment, en la comparativa amb la Panxa del Bisbe. Crec que el plantejament és el mateix, tal com tu dius: producte, sobretot. Però trobo que la Panxa opta per plantejaments més multiculti i de fusió en el bon sentit de les dues paraules. I també trobo que la Panxa s’orienta més aviat a les tapes i els platillos, i l’Atica, per dir-ho ràpid, al plat fondo. No?
De tota manera, crec que és una comparació suggerent!
Salut!
Si, crec que tens raó en les dos coses. Potser la panxa del bisbe, sobretot en primers, tiri més pel platillo. I el tema fusió també podria ser… tot i que ara fa tants mesos que no hi vaig que no recordo gaire bé la carta
Toca tornar-hi
Toca tornar-hi, toca tornar-hi!
Està molt bé, la Panxa del Bisbe…
Salut!
mmmm, m’alegro que un fan de Gràcia hagi descobert un bon restaurant a Sants, i amagadet que està… Com salivo en llegir el menú, jo els tenia de veïns i penso que no els vaig aprofitar prou… Ah, i t’has deixat de dir que són una gent la mar de maca.
Home més que fan de Gràcia… és que tot m’agafa al costat de casa
Si, semblaven macos