Àtica

imprimeix

Havia anat a dinar a l’Àtica (c/Galileu, 159, telèfon 93 490 65 35) potser fa un parell d’anys a menjar-hi un menú de migdia més que apanyat. I ara em va cridar per tornar-hi el post a Olleta de Verdures i saber que la Mar i la Sara Maria també l’havien disfrutat. Tal com es llegeix a la crònica i el què m’havia explicat altra gent que hi havia anat fa poc (tresa & family), el lloc no crida massa per la situació ni per l’interior. De fet, quan hi vam anar (dimecres al vespre) erem una de les dos úniques taules amb gent i la sensació del local era una mica desangelada.

Però anem al menjar: vaig triar el menú degustació. Que són 27 euros (juraria que Iva inclós), beguda apart (va caure un Libalis, que és un dels blancs prefes). En aquest sentit per preu, i fins i tot pel cuina, el compararia amb La panxa del bisbe. Cuina on prima el producte, on l’elaboració i la presentació són importants, però sempre subordinades a la materia primera. L’alineació va ser: salmorejo d’aperitiu, salmó marinat amb cansalada i ceba confitada, carxofes amb butifarra negra, bacallà amb salsa de pèsols, galta de vedella rostida sobre puré de patates i de postres un pastís que portava pinya i avellanes i una torradeta amb xocolata i sal. Les carxofes i la vedella em van semblar espectaculars, el salmó marinat i el salmorejo van ser un inici molt bo, el pastís no em va impressionar gaire i la torradeta estava bé com a curiositat. Potser el què em va agradar menys va ser el bacallà. La taronja que hi havia al títol del plat (no recordo l’enunciat complet) no es notava gaire i el bacallà en si quedava una mica eixut. També ho dic després de dinar avui un bacallà gratinat amb espinacs i pinyons (menú de 10’70 euros a Al punt) que ha convençut i molt.

En la comparativa amb la Ppanxa del bisbe, potser el deixaria un puntet per sota. A nivell de situació i local sempre guanyarà aquest, està clar. Però no dubto que en qüestió de menjar, amb alguns menús hi podria haver empat o victòria de l’Àtica. I que competint en qualitat/preu aquests dos guanyarien per golejada una gran quantitat de restaurants que per 30 i pocs euros t’ofereixen ben poc. Especialment aquí a Barcelona.

You may also like...

5 Responses

  1. massitet escrigué:

    Hola Roger!
    M’alegra que t’hagi agradat l’Àtica i estic d’acord amb tu que en relació qualitat – preu és un dels imbatibles de Barcelona.

    També estaria d’acord, parcialment, en la comparativa amb la Panxa del Bisbe. Crec que el plantejament és el mateix, tal com tu dius: producte, sobretot. Però trobo que la Panxa opta per plantejaments més multiculti i de fusió en el bon sentit de les dues paraules. I també trobo que la Panxa s’orienta més aviat a les tapes i els platillos, i l’Atica, per dir-ho ràpid, al plat fondo. No?
    De tota manera, crec que és una comparació suggerent!

    Salut!

  2. Roger escrigué:

    Si, crec que tens raó en les dos coses. Potser la panxa del bisbe, sobretot en primers, tiri més pel platillo. I el tema fusió també podria ser… tot i que ara fa tants mesos que no hi vaig que no recordo gaire bé la carta 😛 Toca tornar-hi 🙂

  3. massitet escrigué:

    Toca tornar-hi, toca tornar-hi!
    Està molt bé, la Panxa del Bisbe…

    Salut!

  4. Mireia escrigué:

    mmmm, m’alegro que un fan de Gràcia hagi descobert un bon restaurant a Sants, i amagadet que està… Com salivo en llegir el menú, jo els tenia de veïns i penso que no els vaig aprofitar prou… Ah, i t’has deixat de dir que són una gent la mar de maca.

  5. Roger escrigué:

    Home més que fan de Gràcia… és que tot m’agafa al costat de casa 🙂 Si, semblaven macos

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *