Restaurants per menjar bé al Lluçanès

imprimeix
A camí entre Osona i el Berguedà hi ha la comarca del Lluçanès, una comarca natural (encara no ho és a nivell administratiu) que val molt la pena visitar.  És interessant llegir el text del periodista Ramon Besa, natural de Perafita, “L’ésser i saber estar del Lluçanès“, que el descriu com “un altiplà accidentat des del qual s’albira el Pedraforca, el Pirineu i Montserrat, territori de camps que es fiquen com a falques als boscos de roures i pins; de carreteres encara retorçades; de masies plenes i buides; de granges netes i brutes; de torrents i fonts; d’ermites, molins i castells“.

No em canso de recomanar a amics i coneguts escapades per conèixer el Lluçanès (entre altres coses per provar els fantàstics formatges de cabra que fa el meu germà a Formatges de Lluçà) i he pensat que em faltava acompanyar-ho amb un bon llistat de bars i restaurants on menjar bé a la comarca. No puc fer una selecció basada només en l’experiència personal, perquè quan pujo a Lluçà a veure la família acostumem a menjar a casa i no conec en profunditat tots els locals, però entre els que he visitat i repetiria (La Penyora, la Primitiva…) i els que he demanat a lluçanencs de pro que em recomanin, crec que construiré una llista ben útil per qui vulgui conèixer el Lluçanès i sortir-ne amb l’estómac ben content.

Si voleu planificar una escapada a la comarca, val la pena consultar la web de Turisme del Lluçanès. Hi trobareu punts d’interès, activitats, museus o rutes turístiques. Més relacionat amb el tema gastronòmic val la pena que feu un cop d’ull a la pàgina que parla dels productes locals de la comarca: llegums, embotits, productes làctics, carn, cerveses i licors… Podeu fer, per exemple, la ruta del pa o la de la llet.

Un d’aquests lluçanencs de pro als que vaig demanar opinió sobre restaurants és el Toni Sala, de la Fonda Sala a Olost, cuiner de l’establiment amb una estrella Michelin del Lluçanès. Ell està convençut que a la comarca “es menja bé a tot arreu i menjar tradicional, encara que cada restaurant tingui les seves característiques i especialitats”. Hi afegiria, també, que la relació qualitat-preu acostuma a ser molt bona, en general. Així que feu cas a la llista, però proveu també els que no hi surten. Visiteu la comarca i feu gana, que en sortireu satisfets!

A sota teniu un mapa amb els bars, restaurants i fondes localitzats, per combinar millor amb les visites que planegeu.

Cal Penyora (Santa Eulàlia de Puigoriol): és una de les recomanacions que acostumo a fer, ben a prop de Lluçà, una fonda amb menjar tradicional, amb una gran relació qualitat-preu. M’agrada demanar-hi els cigrons amb cansalada. El Ramon Besa (periodista esportiu, redactor en cap d’El País) és un dels llocs que recomana: “Hi vaig expressament per menjar patates amb pela, les mateixes que em feia la mare. Una bona fonda. La carn de xai no fa pudor de llana.“. En temporada, val la pena apostar pels plats de caça i bolets!

Cal Penyora

Cabirol guisat amb rovellons (foto del Facebook de Cal Penyora)

El Collet (Sant Agustí de Lluçanès): després de pujar al Santuari dels Munts (ho he fet en bici, com puja!), res com una aturada a recuperar forces al Collet. Si hi aneu al matí veureu molts ciclistes i motoristes que s’hi aturen a endrapar un bon esmorzar de forquilla. També hi gaudireu amb un bon dinar: són celebrats els seus canelons de col (foto a sota, d’un instagram), però no deixeu passar les seves llegums!

A post shared by Víctor (@gastrofilia) on

Fonda Sala (Olost): el restaurant amb més prestigi del Lluçanès, que fa molts anys que conserva una estrella Michelin. Quan n’és època val la pena tastar els seus plats de caça, que tenen renom. Els del recomanable blog-flickr Encantadísimo  en destaquen “la perdiu escabetxada, la becada i la llebre a la royale”.

Fonda Sala (Encantadisimo)

Llebre a la royale (foto del flick-blog Encantadisimo)

La Fonda (Alpens): el Toni Sala, cuiner de la Fonda Sala, em recomanava especialment aquest restaurant (ell és d’Alpens) . Me’n destacava, a part de l’amabilitat dels que el regenten, que s’hi menja molt i molt bé i en un ambient que no ha canviat, que es manté com sempre: amb la nevera de fusta i l’estufa que fa dècades que són al mateix local. Diu que tot ho toquen bé, “orella i morro de porc, cua de bou, xai al forn, vedella guisada…“. Els meus pares també en destaquen els pèsols guisats.

La Primitiva (Lluçà): la combinació més ràpida per la visita a l’imperdible església de Santa Maria de Lluçà (i el seu fantàstic claustre). Just davant de l’església teniu aquest restaurant que porta una argentina, la Kin, i que proposa un menú degustació ben creatiu (productes de casa, receptes globals) com a única opció. Van al seu ritme, però hi menjareu ben a gust. Per arrodonir-ho, caminant per la carretera, just sortint del restaurant, trobareu la masia on es produeixen els Formatges de Lluçà (no és passió de germà, però són ben bons!) i en podreu comprar.

La Mola (Santa Creu de Jutglars): un dels més populars al Lluçanès, pel seu gran menjador hi passen desenes i desenes de comensals cada dia gràcies a diversos menús molt complets (tant els dies feiners com el cap de setmana) i de gran relació qualitat-preu.

La Mola

El menjador del restaurant La Mola

Ca la Mercè (Sant Boi de Lluçanès): a la feina tinc la Geni de Vilar, nascuda a Sant Boi de Lluçanès i vaig aprofitar per preguntar-li pels restaurants del seu poble. De Ca la Mercè en destaca “que barreja la cuina tradicional a la brasa amb la cuina moderna i d’autor. A part, té unes postres boníssimes i molt creatives“. També em recomana provar Cal Met, amb especialitat en els guisats i la caça. Cal no perdre’s el filet amb salsa de ceps!

Ca la Cinta (L’Alou, Sant Agustí del Lluçanès): una altra recomanació  del Ramon Besa, ben a prop d’El Collet: “Plats de cassola,  com ara ànec/oca amb peres. Per disfrutar”. Les notes que m’arriben via familiar em diuen que encertarem si hi provem el cabrit o l’arròs de muntanya.

Ca la cinta

“Patates xafades amb fredolics, rostillons i botifarra negra”, del seu Facebook

 

Cal Pensiró (Perafita): en aquesta recomanació hi coincidien tant el Ramon Besa com el Toni Sala. Una fonda de les de sempre, on demanar uns macarrons, un bon estofat o uns peus de porc que venen en una cassola gegant per repetir fins que diguis prou. En un estil diferent, al mateix Perafita, algun cop hem anat al Cafè del mig, on fan bones tapes (amb accent mariner) a preus continguts.

Cal Baumer (Prats de Lluçanès): a la capital de la comarca tenim aquest restaurant que l’any 2010 va guanyar un premi atorgat per la Generalitat a la millor carta de vins de Catalunya. La població concentra més interès vinícola, perquè hi ha la botiga de Cal Siller, on venen llibres i vins molt ben seleccionats pel David Gomis, El sacerdot, que havia estat el Sumiller d’Els Casals, restaurant d’estrella a tocar del Lluçanès). Tornant a Cal Baumer, a la seva web hi podeu consultar els plats de la carta i l’interessant menú que hi fan els caps de setmana i veureu com es presenten: “Una cuina reposada, d’hores de fogons i cassoles, de xup-xups i rostits, de picades, de triar bolets i desossar peus de porc“. Un apunt: cal trucar sempre per reservar!

You may also like...

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *