Ca l’Amador (Josa de Cadí)

imprimeix
Magret d'ànec

Aquest dissabte vam fer un bon dinar de família a Ca l’Amador, a Josa de Cadí (no gaire lluny del Pedraforca). Vam gaudir i atipar-nos notablement, però el que se’m va quedar gravat va ser el primer plat que vam menjar, el de la foto de sobre. Tant pel què vaig arribar a disfrutar jo, com pel meu nebot, el Martí, de 7 anys, que el tenia al costat. Li havíem demanat uns macarrons, però no s’ho va pensar a anar picant dels plats del nostre menú degustació: es va entusiasmar especialment per aquest i el joc d’anar menjant-lo. Agafar el magret amb els bastonets, coure’l dins la sopa (amb miso, xampinyons) i un cop tret, refregar-lo per una de les tres opcions de l’esquerra (soja, sèsam torrat, gerds). “Jo vull passar-lo per les tres!”, reclamava el Martí. Un cop menjada la carn, agafar el cullerot i distribuir la sopa en uns gots petits: bo i ben reconfortant, que feia un dia de prou fresca.

Cuiner de l’any

Al Fòrum gastronòmic (que fan a Girona, Barcelona i la Corunya) escullen el cuiner català de l’any. Un premi absurd (com tots els de “millor restaurant”) però que serveix per descobrir llocs on es menja molt bé. Fa pocs dies li han donat al Vicent Guimerà de l’Antic Molí a Ulldecona (que visitarem segur algun cop que baixem al Delta), i l’any passat li van donar al Diego Alias, el cuiner de Ca l’Amador. Que havia passat per restaurants com el del Martín Berasategui, la Broche de l’Arola o El Bulli, en la seva última època. Pel què llegeixo va decidir obrir restaurant a Josa de Cadí, perquè li encantava la zona i a més optava per allunyar-se de la pressió que comporta l’alta cuina. Als fogons (entre altres) l’acompanya el Roger Alcaraz, que també va passar pel Bulli i altres restaurants com el Bravo del Carles Abellan. A Ca l’Amador hi fan plats que trobaríem a restaurants de bon nom, però en un ambient gens estirat: tot és relaxat i informal, on sentir-se molt a gust.

Un menú degustació amb pròrroga i penals

Els grans vam optar pel menú degustació (47 euros, si no vaig errat) que demana una cosa important del comensal: no haver esmorzat gaire, i per anar bé haver fet una mica d’exercici al matí per tenir prou gana per endrapar-lo tot, que és inacabable. Boníssim tot, però contundent. Podeu pujar i baixar el Pedraforca, que agafa ben a prop, o anar a buscar bolets (aquest any de moment la cosa va molt bé i els vorals de la carretera eren plens de cotxes).

Després d’un parell d’aperitius i el magret que comentava al principi, van venir una fantàstica sardina amb mel i mató, una amanida de patates amb bacallà confitat i uns blinis amb truita de riu i els seus ous, mos deliciós. Per regar-los, un porronet fred, ple d’una combinació ben traïdora: fino i rom.

Blinis truita de riu

La desfilada no va parar: un gotet amb liquat de pastanaga, alfàbrega, pinyons i llagostí (sensacional), uns macarrons carbonara amb pop (que va ser el que menys ens va agradar) i un bon tros de carn de vedella amb lletons al costat.

Aquí tots intuíem el final i l’arribada de les postres, però estàvem molt equivocats! Encara quedaven 4 bones mossades abans d’arribar a l’apartat dolç. Unes vieires amb patata, un pa amb tomàquet amb foie i tòfona, un garrinet (deliciós, de pell ben cruixent) acompanyat de verdures escabetxades i uns fabulosos canelons de pollastre amb salsa de ceps (que no vam poder ni acabar!).

Canelons de pollastre

Pauseta per recuperar l’alè i preparem el segon estòmac, el de les postres, per gaudir amb les 5 petites preparacions que ens van portar: una esfera de sake i saüc en forma de bola de drac (que va celebrar el Martí), un gotet de iogurt de cabra amb maduixa (ben a prop fan els formatges del Serrat Gros), un sorbet de mandarina amb ratafia (molt a favor), un préssec amb crema de vainilla i gelat de maduixa i un brownie. Excepte aquest últim, que no el vaig fotografiar, teniu tot el recorregut de plats a l’àlbum de fotos. Deu n’hi do, eh? Si teniu curiositat de veure la carta, a l’àlbum de la visita que van fer els d’Encantadísimo aquest mateix any, trobareu el què s’hi dona: l’arròs amb verdures i ceps i espatlla de conill confitada segur que mereix una nova visita!

Josa de Cadí

No digueu que no és bona combinació la de visitar el Parc Natural del Cadí Moixeró i fer un àpat tan espectacular!

You may also like...

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *