Can Roca, el de Sant Andreu

Curiosa experiència gastronòmica de contrast la d’aquesta setmana. D’anar el dimecres al Celler de Can Roca, bandera de la cuina sofisticada i d’avantguarda, a anar avui a Can Roca (Gran de Sant Andreu, 209. Tel 93 346 5701), una taverna al barri de Sant Andreu amb aspecte de bar dels de tota la vida i cuina casolana i catalana. Hi fan esmorzars de forquilla (dissabtes és fins les 11.30) i dinars de dilluns a dissabte. Entre setmana m’agafa massa lluny, per aquest dissabte vaig trucar el dia abans i em van donar l’última taula! Resumint: millor reservar.

No hi ha carta escrita. Els plats a escollir venen cantats. L’alineació és tan aclaparadora (10 o 12 plats estel·lars de cuina catalana) que costa recordar tot el què t’han proposat i encara més triar el que menjaràs. Erem tres a taula, com a bons amics que som hem optat per la solució més sensata: agafar tres coses diferents i deixar-nos recomanar. De primer la formació titular ha estat: cap i pota amb samfaina i parmesà fos, cigrons amb gambetes i bolets i uns canelons de confit d’ànec i foie. Uns cigrons que es desfeien a la boca, uns canelons amb un gust sensacional i un cap i pota untuós i al que el parmesà torradet per sobre l’acabava d’arrodonir. Com dic hi havia una desena d’opcions més. De les que hem sigut capaços de recordar i jo d’apuntar: arrós negre (vist i olorat de la taula del costat, cosa sèria), callos, lassanya de verdures amb formatge de cabra, canelons de carn, trinxat de la Cerdanya…

Pel segons, els guanyadors han estat: Teula de “cochinillo” desossat, bacallà a l’empordanesa (amb pinyons, panses, ceba) i peus de porc tradicionals. Davant de la potència de la carn, el bacallà potser ha passat més desaparcebut, tot i que era ben bo. Però és que els peus de porc (“els millors de l’hemisferi nord” – segons el que ens cantava l’alineació) eren melosos i amb una capa per sobre amb gust de fruits secs (atmetlla?) fantàstic . I el garrinet, sense paraules. Pell cruixent, carn tendre, regust una mica picant, fenomenal! N’hi havia uns quants de plats amb peus de porc de segon. Ens ha quedat fora -ganes no en faltaven de provarlo – uns peus de porc crocants amb llagostins. Altres segons: tonyina fresca, calamars de potera, espatlla de conill amb canyella, contracuixa de pollastre amb panses i pinyons, vàries preparacions del bacallà (amb samfaina, amb mel…).

Per culminar, un geladet de ratafia, i un café. Hem acompanyat el dinar amb un vi de la casa, un Priorat ideal pels plats potents que hem demanat. I el preu? 26 euros per cap, que comparant-ho amb el què costa qualsevol àpat a Barcelona i el què hem menjat, em sembla una relació qualitat-preu fantàstica. Repetirem.

No hi ha fotos (en general, tendeixo a no portar mai càmera als àpats, excepte algun cas puntual). Però d’aquest hi ha fotos molt bones i que donen molt la idea de què hi podreu trobar que han fet els d’Encantadisimo. És veure el caneló de confit d’ànec i foie i obrir-se la gana altre cop!

Si a El celler de Can Roca vaig disfrutar i molt amb una experiència diferent i que -en principi- no repetiré al llarg de l’any, el què es fa al restaurant de Sant Andreu és una cuina a revisitar, a reivindicar i a fer triomfar perquè no mori i s’extengui. Cuina casolana, catalana, de la de tota la vida i molt ben feta. Si coneixeu restaurants de l’estil i tan bons, no dubteu a recomanar-los! (pel twitter em xiven “Ca La Teresa”, al Poblenou).