Celler Cal Marino

imprimeix
Si els mitjans tradicionals, que sempre van una mica més lents però segurs, ho certifiquen, sembla doncs que ja és oficial: les bodegues de barri molen. Com que de moment sembla que no hagi de ser una moda com la que ha convertit els gintonics en autèntics exercicis de jardineria i esnobisme, me n’alegro. Sempre m’ha agradat parar a les bodegues el dissabte abans de dinar, fer un vermut, unes olives, uns seitons. I a més acompanyat d’un entorn poc canviat, amb pòsters antics, taules de marbre i propietaris que coneixen mig barri. Una web fa temps que ja en fa bandera, el Moviment de defensa de les bodegues de barri, que és un bon lloc per descobrir locals per fer el vermut. També farà cosa d’un any jo amb el caldi , vam posar en marxa el vermutgracia, unes trobades que organitzem via twitter amb l’única idea de quedar per petar la xerrada i fer un beure a alguna bodega de Gràcia. Hem passat per Cal Tano, pel Quimet, per Cal Pep o per la Bodega Casas, al carrer Providència, que per proximitat és la que tinc més visitada. A més d’uns seitons boníssims, els amos són un autèntic encant.

Però avui volia parlar d’una bodega que no és de Gràcia, sinò del Poble Sec i que no compleix ben bé el requisit de la decoració “viejuna”. El Celler Cal Marino (margarit, 54) està remodelat de no fa gaire, hi venen vins -en ampolla, a granel- i han fet l’aposta per oferir un assortit de menjar -com a les bodegues, sense cuina, tot preparat- de molta qualitat. Suposo que han fet una feina important de localitzar proveïdors, però el què hi tenen és fantàstic. Tant de beure, amb cerveses artesanals i molts vins bons, com de menjar. La cecina és tremenda, les papas arrugás (cal rascar una mica el bloc de sal enganxat) amb les tres salses, la croqueta de cua de bou i guiness, el carpaccio de bacallà o les olives amb mojo picón que em semblen estratosfèriques.

Punt apart pels formatges: per convocàtories via twitter he pogut provar un parell de seleccions de formatges que els hi fa l’Enrique d’Asturias pais de quesos. Ha portat coses sensacionals tots els cops, d’Asturies i altres llocs. Com els de la Granja Cantagrullas, uns formatgers de Valladolid, que vam conèixer per internet a través d’El Pingue i als que els hi vam encarregar un bon pack de formatges que ens va encantar. Entre els formatges provats a Cal Marino, l’Enrique ens va deixar tastar un que no pot vendre, el de Urbiés, una bestiesa que fa una àvia asturiana i que és una pasta per untar, que de gust pot tenir una certa semblança amb el tupí (no hi va alcohol aquí), però té una potència demencial: em va insensibilitzar la boca! Una experiència única.

Els preus són molt correctes! Espero que la moda de les bodegues de barri no les converteixi en indrets “gourmet” de preus excessius. Que m’agrada com estan -combinat amb propostes una mica més treballades com aquesta del Cal Marino.

(entrada emmarcada en la idea d’El pingue de Fologuers : en un moment de crisi com aquest, escriu, recomana, dona un cop de mà a gent que a prop teu s’ho curra).

Com dono suport als de la Maison Belge, que han hagut de cancelar una cata de cerveses a la Festa Major de Gràcia, perquè Damm els hi ha impedit fent ús del seu contracte d’exclusivitat. Que tindran raó legal, però no m’agraden aquests abusos del gran totpoderós contra el petit. Com que no hi haurà gaires blogs gastronòmics que en parlin (que Damm et vagi convidant a actes guapos, suposo que ajuda), volia aprofitar tres línies per expressar el meu pensament… Entendria que els de Damm prohibissin si els altres estiguessin venent birra al carrer, si han aconseguit un contracte d’exclusivitat (el volum i poder oferir preus molt competitius de cervesa industrial hi deu ajudar), però es tracta d’un acte puntual, una cata on un any que hi vaig anar potser erem 20. [actualitzo: tireu cap a baix, als comentaris, que el què comenta l’Albert sobre els contractes d’exclusivitat és un altre punt interessant]

You may also like...

4 Responses

  1. Albert escrigué:

    Volia dir una cosa sobre els contractes d’exclusivitat birrera, perquè es venen com un gran benefici a la festa però només van bé a les administracions. Damm ofereix una morterada a l’Ajuntament de torn, i ells es gasten aquests 100.000 euros o el que sigui com els rota, o no el destinen a la festa i van a tapar altres forats, mentre que les colles, els carrers i les barres es veuen obligades a comprar a Damm a un preu més alt el barril al que podríen comprar-lo a Moritz, San Miguel o la Mahou de torn. Un xantatge en tota regla que a més ofega als més petits.

  2. el pingue escrigué:

    Gracias, gracias, gracias!!!
    Respecto al tema DAMM…, creo que no han visto bien la jugada. La gente seguirá bebiendo tu cerveza, pero han de asociarla a una marca “amable”. Rectificarán, seguro, si son listos.
    Abrazos!

  3. starbase escrigué:

    Home, no hauria de ser motiu per no parlar-ne el tema que hagin convidat a blogs gastronòmics. Que a mi em van convidar i m’ho vaig passar molt bé, però una cosa no treu l’altre.
    Perque sense un perjudici econòmic significatiu -no es venia cervesa sino que era una cata guiada, oi?- la decisió va en contra de la diversitat i el coneixement. I això no barrufa.

  4. Roger Compte escrigué:

    No, Oscar, no hauria. Però coneixent com va el mitja periodístic i el tema pessebres-marques-mitjans i la seva extensió de fa uns anys als blogs, crec que és un fenomen que passa. No dic que sigui a tothom, però passar passa, el pensar ai, que si rajo, no em convidaran a més saraus…

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *