El Cigró d’or

imprimeix
Em fa gràcia parlar de tant en tant de restaurants de fora de Barcelona al blog, que no ho faig gaire. Per aquest m’he saltat la regla que m’intento imposar la majoria de vegades (no sempre la compleixo) d’esperar a recomanar un local fins que hi hagi anat un parell de cops. Ja feia temps que havia llegit bones coses de l’Oriol Llavina, al restaurant que tenia abans a Gelida i al que ara té a Vilafranca, el Cigró d’or que està situat al costat del mercat de la carn, a la plaça de l’oli (vaig patir per trobar-lo, preguntant per “la plaça de l’oli”, el mercat de la carn hauria estat millor indicació). Vaig aprofitar el cap de setmana passat que anava cap a l’Anoia (en concret a veure la masia Agullons, on fan les birres del mateix nom, visita molt i molt recomanable) per acostar-m’hi.

L’espai del restaurant és molt xulo, de sostres alts, colors càlids i amb una panoràmica ben amplia de la cuina on van elaborant els plats (hi ha una barra on pots dinar que és on tens la millor vista, si ets curiós d’observar com van fent el menjar).  Els caps de setmana tenen una carta amb 7 opcions de primer, 7 de segon i uns quants postres, tots amb molt bona pinta i d’aroma ben catalana. Uns canelons, uns cigrons amb cansalada i bolets, arròs de peix, arròs d’oli (pendent de provar-lo, que no el vaig tastar tot i que m’ho havien recomanat per curiós), sepiones amb calçots, cap i pota amb trompetes de la mort, popets amb pèsols… Així a primera vista es feia complicat triar i vaig optar per l’opció menú de tast, que era un aperitiu, 4 plats (juraria que escrits eren 4, però me’n van posar un d’extra) i unes postres. A 30 euros, iva inclòs, begudes a part. Em van comentar que podia escollir jo què voliade plats  al tast o que fos el cuiner; vaig deixar que m’ho triessin.

Canelons cruixents de pollastre amb parmesà i beixamel de foie

Després d’un aperitiu amb un aire de pebre vermell i una crema de butifarra d’ou (ressaca de dijous gras) van venir aquests canelons d’aquí sobre, que per la foto ja es veu que no tenien l’envoltori habitual, sinó que anaven enrotllats amb una massa tipu crep, fineta i cruixent, farcits de pollastre, nevats amb parma i regats amb beixamel de foie. Molt bons.

Per continuar recreació d’època nadalenca catalana, després va venir una escudella amb galet.  En singular, perquè era un senyor galet, farcit d’ou marinat, després naufragat amb l’escudella, amb trossets de col. Ben gustós i particularment em sembla molt celebrable que hi hagi restaurants de primer nivell com aquest que es dediquin a fer evolucionar plats clàssics de la cuina catalana, que no cal fusionar-ho tot amb les cuines del món o fer servir tècniques de les que ensenyen a congressos gastronòmics per demostrar que s’està a l’última.

Bacallà amb remolatxa

El següent plat era un bacallà ben al punt amb una crema de remolatxa, potser un pèl freda, que estèticament entrava molt pels ulls. No fa gaire l’Oriol Llavina va estar al Cuines de TV3 on entre altres coses va preparar uns musclos en escabetx de remolatxa. Després del peix, en teoria tocava plat de carn per acabar, però en van arribar dos i de carns que no menjo gaire habitualment. Un senglar a la royal i un salmís de faisà (desconeixia això del salmís, és una salsa que s’elabora amb els guisats de caça, utilitzant els seus interiors). Molt disfrutables els dos, tot i que el faisà ja em va agafar una mica al límit de capacitat. Per sort van arribar unes postres molt refrescants: un gelat de té amb espècies no espectacular però perfecte per concluïr un senyor àpat.

De begudes vaig començar amb una copa de cava (gentilesa dels aborigens, amics dedicats a la comunicació i esdeveniments gastronòmics; un d’ells, l’Àlex, havia treballat al restaurant). I després vaig fer un parell de copes més (carta de vins centrada en la regió del Penedès); em va agradar un blanc que era tot xarel·lo i molt fresc, l’Arç blanc. Nota: a les dues copes de vi em van convidar, suposo que l’Àlex hi tenia alguna cosa a veure. En tot cas, van ser 30 euros, però si li hagués sumat un parell de copes de vi, continuaria sent una relació qualitat-preu molt bona. M’han quedat ganes de tornar-hi i ja anant a carta, a caçar plats concrets: hauré de buscar una altra excusa aviat!

Si voleu veure les fotografies dels plats (excepte l’aperitiu, que em va quedar molt malament la foto), estan a continuació:

You may also like...

2 Responses

  1. Ricard Sampere escrigué:

    No he estat mai, tot i que sempre he escoltat molt bones referències. En alguna ocasió havia sentit a parlar de servei lent, però això tampoc ha de ser un problema si ho saps abans d’anar-hi…

    I el preu em sembla molt correcte donat el nivell del lloc. M’agradaria anar-hi, però em bellugo poc pel Penedès…

  2. Roger Compte escrigué:

    Això del servei lent, no va ser especialment ràpid, però tampoc excessivament lent, o sigui que res a destacar en aquest sentit!

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *