En busca dels cannoli cruixents (ens aturem a can Palazzolo)

Fa més d’un any vaig escriure un recull de recomanacions gastronòmiques pels voltants de Sagrada Família i hi tenia una pastisseria siciliana, l’Alba, a l’Avinguda Gaudí. Hi feien uns cannoli petitons però boníssims. Ells mateixos es deien “Somos los unicos en Barcelona que tenemos los cannoli FRESCOS. No congelado!”. No es pot negar que a la majoria de llocs on es podien menjar cannoli (restaurants, botigues de productes italians), venien congelats d’Itàlia. No dic que tots, perquè alguns com els del Baluard si que (imagino) els fan ells.

Com haureu endevinat pel passat als verbs, la pasticceria Alba va tancar, el 2014 (diria que cap a finals primavera-principis estiu). Jo trist, perquè desconeixia que a la ciutat hi havia una altra pastisseria filial d’una siciliana, concretament de la Palazzolo de Palermo. Pel què veig al Facebook de la pastisseria barcelonesa, van obrir l’octubre del 2013, així que de novetat, més aviat poca. Els trobareu a la Rambla del Poblenou, 123 (cantonada amb Sancho Davila) i obren de 13h a 23h.

Anem al què importa: fan uns cannoli sensacionals. Una cosa bona és que sempre te’ls farceixen al moment, així que surten ben cruixents (era el problema que tenien els congelats, que el tub quedava estovat). No són petits com els de la pasticceria Alba, sinó que tenen un tamany respectable (preu: 3’60) i venen amb el seu bon farcit de ricotta i la taronja confitada a sobre que li dona un bon contrast (i això que sóc poc jo de fruites confitades).

Fan cannoli (recordem: cannoli plural, cannolo singular) però l’oferta principal del Palazzolo són els gelats. Ben bons, el de pistatxo molt gustós. I el de baci, emborratxat al rom, viciós. No els igualaria al Delacrem, que són els millors que he provat a Barcelona, però segur que quedarien ben situats en un rànquing gelater. [petita fugida d’estudi: quina quantitat de gelateries italianes hi ha obertes a la ciutat! A plaça de la Revolució en tens tres en 50 metres!]

A part de gelats també fan dolços i salats típics de Sícilia que es poden encarregar (de fet els cannoli, si en vols molts, cal encarregar-los). Fan arancine (aquella espècie de croquetes farcides d’arròs), calzone (petites pizzes doblegades farcides de pernil i formatge) i paraules desconegudes com ravazzata (per les fotos sembla una espècie de bollo preñao) i sfincionello (això en diuen a la wikipedia). En la part dolça, pastissos com la cassata i vaig llegir que per setmana Santa fan un dolç típic que és la Colomba.

Com a curiositat, gairebé al costat, si tireu cap a baix a la Rambla del Poblenou, abans d’arribar a Almogàvers, hi trobareu una pastisseria francesa, Madeleine mon amour, especialitzada en madeleines. Que no són madalenes sinó un dolç en forma de petxina. Ideal per fer un salt dolç d’Itàlia a França en quatre passos. M’agraden aquestes especialitzacions en productes molt concrets. Fent un salt altre cop a Itàlia, just aquesta setmana llegia que ha obert a Barcelona un lloc on només fan tiramisú, i sembla que boníssim. Oi tant que hi passaré.