Last monkey

imprimeix
Amb l’Stefano vaig treballar uns quants anys: dissenyador i molt del bon cuinar i menjar, era fàcil trobar amb ell temes de conversa amb l’endrapar pel mig. Un bon dia, després d’haver fet un curs de cuina, va decidir deixar la seva feina fent webs a la Corpo i apostar per dedicar-se professionalment a la cuina. Va començar per un local molt petitó, La Piccolina, punt de partida amb ambicions modestes. Ara al local, que conserva el mateix nom, hi ha una cuinera japonesa, la Rie Yasui, que com el seu home, Jerome Quilbeuf, venen de treballar a ca la Ruscalleda. També tenen un altre restaurant d’accent italià que havia comentat aquí, el Nonna Maria.

Tornem a l’Stefano: ha començat una nova etapa en un local més gran (encara que la cuina no ho és gaire més!!), el Last Monkey al carrer Comte Borrell 70. A la Piccolina feia una aposta clara pel menjar sa i l’accent italià, com a bon Stefano Mazza que és. Al nou restaurant ofereix un seguit de tapes (que intenta anar variant) que tenen en comú les influències asiàtiques com a fil conductor, amb més o menys presència.

La carta ofereix una dotzena de tapes de petit format i al voltant dels 5 euros.  Una de les estrelles és un plat de base humil: unes albergínies (de les xineses, aquelles que són allargades i liloses) confitades amb oli i soja, delicioses.

Albergínies

Albergínies xineses confitades

També és una bona troballa (que reivindicava molt el Pau Arenós parlant del restaurant) el wonton obert, que vam menjar amb pulled pork (també fa una versió amb musclos escabetxats).

Wonton amb pulled pork

Wonton amb pulled pork

La decoració compleix, i amb escreix, el criteri hipster de la zona (un barri que si ja té molta vida ara, a veure com viu l’estrena -per fi- del renovat mercat de Sant Antoni). El local és d’un modern asiàtic amb llums de colors a l’estil Blade Runner. Però s’hi va a menjar: us el recomano com a local per anar-hi acompanyat i compartir tapes. La gran majoria porten picant però el vaig trobar molt moderat. Un picant suau especialment agradable si el regues amb un dels còctels de la carta (en vaig triar un que portava pisco).

Tartar de vaca vella

Tartar de vaca vella

Hi ha també plats que d’entrada ens semblen menys orientals, com un bon tàrtar de vaca vella o uns calamars a la seva tinta, que introdueixen la referència asiàtica més dissimuladament, amb petites notes com el curry dels calamars o la soja i gengibre al tartar.

Calamars al curry

Cassola de calamars en la seva tinta al curry

És una bona opció a una de zones més denses de restaurants de la ciutat, Sant Antoni. I molt combinable amb passat abans o després pel paqui italià de Parlament!

You may also like...

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *