Libentia

Un restaurant del que últimament havia anat llegint molt bones coses i que està al carrer Còrsega, 587 (Tel 934358048), on abans hi havia l’Ot. Petitó, amb poques taules, decorat amb gust i amb una carta que fa salivar combinada amb un menú degustació que està als 39 euros. Però he debutat en la versió menú de migdia, que ha d’estar per mèrits propis entre el millor de la ciutat en qualitat/preu. Són 18 euros, iva inclós, amb pa, aigua, aperitiu, primer, segon i postre. Les raccions a nivell de quantitat, perfectes. Ni per quedar amb gana ni excessives. L’estil suposo que es definiria com a cuina de producte molt ben acabada amb les pijadetes justes. Una mica tipus el Coure, per exemple, o l’Àpat. Les opcions d’avui eren:

Entrants: tàrtar de salmó amb gelat de rossinyols / amanida d’albergínia, formatge de cabra i mel / crema de carbassó amb ou poche
Segons: lluç amb pèsols i ceba / presa ibèrica amb piquillos i parentiére / confit d’ànec amb carbassa i poma
Postres: macedònia de fruites a la mel amb granissat de moscatell / crema de formatge, crumble i sorbet de fruits vermells / mousse de xocolata blanca amb el seu gelat caramelitzat

Un menú com aquest fa festa. A part dels enunciats, els resultats són fantàstics. De primer he fet l’amanida, amb una base d’albergínia espectacular amb fruits secs, una bona rodanxa de formatge de cabra fregidet a sobre i uns germinats amb vinagreta de mel. Enorme, però el tàrtar de salmó que també he provat encara ha satisfet més. Pel segon (descartada la opció presa ibèrica que s’havia acabat i havien substituït per cansalada) lluç al seu punt amb uns pèsols molt gustosos i una ceba caramelitzada enredant-se pel mig. L’ànec era fantàstic, molt melós i la crema de carbassa i la poma fregida amb llimona dos acompanyants de luxe. Com a formatgero convençut que sóc, de postres ha caigut la crema de formatge i no ha decepcionat. Espessa, amb gust i amb la textura molt ben contrastada amb el crumble i el gust amb el gelat de fruits vermells. La mousse de xocolata blanca tot i estar molt ben feta, no m’ha acabat de fer el pes (la veritat sigui dita, no sóc gaire fan de la xocolata blanca). El pa que acompanyava l’àpat era una focaccia molt tendra i l’aperitiu ha estat una minitarrina de garrí cuita a baixa temperatura servida en cullereta amb compota de poma i una mica de verd.

Un altre punt a destacar positivament són els vins. Acompanyant el menú del migdia hi havia una selecció de 8 vins ben interessant i amb els preus que oscil·laven entre els 6 i 10 euros, que és d’agrair. Hem fet un Nisus, un blanc de la DO Bages, de color i gust ben especial.

En la part negativa, que també s’ha de dir, una mica lents amb el servei. Hem tardat un parell d’hores, que per un menú de dos plats i postre potser és una mica massa. Repetiré segur de migdia i tinc ganes de provar el menú degustació, que anava escoltant el què desfilava per la taula del costat i anava bavejant.

You may also like...

4 Responses

  1. Mar ha dit:

    Oti, tinc moltes ganes de provar-lo. El sumiller és germà d’un conegut. El vaig entrevistar per un repor i el tio es va portar “above and beyond the call of duty”. I les coses que em va explicar del restaurant tenien molt bona pinta.

  2. Roger ha dit:

    Doncs si tens oportunitat d’escapar-te al migdia -jo per desgracia no puc gairebé mai-, no t’ho perdis!

  3. Vero ha dit:

    Ei, Roger! Una recomanació a propet de casa! Fa bona cara! Listen, si t’hi apuntes, el provem junts de migida qualsevol dia de la setmana entrant. Mar, tu també? (feina permitting…)

    Una abraçada!

  4. Roger ha dit:

    Osti, m’encantaria. Lo què veig complicat escapar-me. Ara, a partir d’abril tinc divendres intensius… així que si us espereu compteu amb mi 🙂

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *