Llocs on anar a menjar a Gràcia

imprimeix
Com a habitant de la vila de Gràcia i a sobre habitual recomanador (que no crític, ni mediàtic recomanador) de llocs per menjar, em cau sovint la pregunta d’on puc anar a menjar pel teu barri. Normalment m’agafen en fred i sense saber les intencions o predileccions de qui ho pregunta es fa difícil, així que he pensat que seria bona idea fer un llistat de llocs que valguin la pena (i d’estils molt diferents) i deixar aquesta llista aquí per compartir i anar actualizant quan descobreixi novetats que m’agradin (i alguna que hagi oblidat amb les presses). Com amb tot el què escric al blog la selecció és absolutament personal, guiada pels meus gustos i també pels criteris de proximitat a casa (zona plaça Rovira). Intento no parlar de millors sinó simplement de que m’agraden a mi! Una mica com el què vaig fer per la zona de voltants de la Sagrada Família.

La panxa del Bisbe: un clàssic per recomanar al barri. Molt bona cuina, amb bona RQP. La cosa se situa al voltant dels 30 euros i et quedes més que satisfet. Hi ha un menú degustació que està bé per fer si és visita única, però si hi vas més d’un cop, ataca la carta. Sense obviar arrossos que son per treure’s el barret o el foie als entrants, que el tracten amb especial amor. De fa poques setmanes han canviat de local, molt a prop d’on estaven (ara a Torrent de les Flors 156), però més espaiós i que soluciona els problemes d’anxovisme de l’anterior. Continua sent recomanable trucar per reservar al vespre. La panxolina: On estava abans La panxa, just per sobre plaça Rovira, hi van posar un local que segueix la mateixa línia de cuina, però més en format de menjar unes tapes en cadires altes i fer un àpat ràpid. Ja hi he anat bastantes vegades i tot el que he anat provant m’ha convençut: dos fixes a l’alineació són les croquetes siderals i la sardina.

La Rovira: estrena de l’estiu del 2015, on abans hi havia el bar Comulada (va estar temps tancat). Una meravella de bar de cerveses artesanes, 15 tiradors, dels del Cara B. Que a més ho acompanyen amb horaris ben amplis per esmorzar, dinar i sopar (de 9 a 01.00!!). S’hi pot anar a dinar, que fan un menú, o per sopar fan entrepans ben planxats, el de porchetta és un encert segur.

Gatamala: al costat de l’antiga Panxa del Bisbe -actual Panxolina-, al carrer Rabassa 37 (tocant a Plaça Rovira), un bar que en pocs anys  s’ha guanyat una clientela molt fidel, jo inclòs. Lloc on fer una cervesa -cada una l’acompanyen amb una petita tapa, diferent cada cop- i picar alguna cosa a peu dret. Fan bona l’ensaladilla rusa, l’entranya, les braves i també suma molt el bon ambient del local. De fa cosa d’un any controlen més l’aforament: per tant segons a quina hora t’ho trobaràs tot ple (ara reserven, crec) però tampoc hi ha els agobios de les hores punta d’abans. També s’ha de dir que a vegades tens la sensació que et fan una mica fora si no t’hi quedes a sopar (he sentit ja a vàries persones aquesta opinió).

Bertso Taberna: novetat de finals de 2014, una taberna basca ben a prop del Gatamala (edito: s’han mogut, ara a Verdi 138, no gaire lluny) que ha guanyat parròquia ràpidament. També t’hi posen petita tapa amb el beure i tenen una carta ben sensacional per fer salivar. Quan treuen un txuleton és tot un espectacle, però per una cosa més ràpida i informal no deixeu passar les tapetes calentes, de les croquetes als raviolis de txangurro i idiazabal. Jo aposto especialment per la truita de patates, que la fan individual i ben sucosa, com m’agrada.

La Pubilla: a davant del mercat de la Llibertat, opció imperdible en menús de migdia entre setmana. també fan carta algunes nits i els caps de setmana i s’hi menja realment bé. Ara, quan més l’he visitat ha estat per fer-hi un esmorzar de forquilla, menció especial per la terrina de morro i pota.

Chivuo’s: més novetats -finals del 2014- que ja s’han guanyat un lloc al meu circuit. Aquí hi vaig arribar pel tema cervesa, tenen uns quants tiradors de birra artesana, que ja és suficient motiu de visita (al principi hi havia massa monopoli de les IPA, però la cosa s’ha anat arreglant!). Però a més d’això aquí pots venir a fer-hi un gran entrepà. Tant si tires per la clàssica hamburguesa com per l’entrepà de pulled pork no quedaràs decepcionat!

Sannin: Gràcia no va pas curta de llocs on menjar un shawarma. A mi m’agraden especialment aquests del Sannin (Encarnació 44). Un lloc que té un punt fred i una propietaria un pèl seca, però que té uns entrepans de shawarma molt gustosos que ho compensen tot. Bona opció per fer un sopar bo, ràpid i barat. També tenen fama els shawarmes del Musta, al carrer Mozart.

Abissinia: davant del Sannin hi ha una altra opció de cuina internacional, si teniu ganes de provar cuines diferents, aquí trobareu com s’ho fan a Etiòpia. Fora cuberts, pans circulars, flonjos per retallar i anar utilitzant per pescar tot el què s’acumula als plats. Una bona recomanació per fer un àpat diferent, millor si sou uns quants!

Lata Berna: al costat de l’Abissinia hi ha aquest bar de tapes amb un esperit de bodega en la decoració i amb una vocació divertida i creativa (encara me’n recordo de l’esqueixada a dins de bola de plàstic perquè la remenessis com si fossis un barman preparant un còctel). No és especialment barat (traduint: pica un pèl) però s’hi menja ben bé.

Polleria fontana: una altra opció de tapes, més tradicionals i de la terra que el Lata Berna, en un local allargat que abans feia de bar a prop de plaça Virreina. Als que els he recomanat, n’han tornat convençuts, opció per demanar cosetes per compartir (croquetes, bombes, l’arròs brut de sípia, l’ofegat de la Segarra o el trinxat) i quan estigueu ben tips, sortir al carrer, girar cantonada a Torrent d’en Vidalet i anar a fer la copa a l’Elephanta.

Cal Boter: un clàssic de Gràcia i un dels llocs on enviar a la gent que et demana un tipus de cuina més tradicional. Carns a la brasa, bacallà, cargols… porró de vi daurat per acompanyar i a disfrutar. És estret i sorollós, adverteixo!

Envalira: veterà gracienc, aroma de restaurant dels d’abans i una mà especial per fer bons arrossos. En temporada mai deixo passar les carxofes fregides.

Bodega Casas: com un dels cocreadors i habituals del vermutgracia no podien faltar opcions de bodegues a Gràcia. M’agrada molt la Vermuteria del tano al carrer Bruniquer, o el Quimet al carrer Vic però em quedo amb els de la Bodega Casas per proximitat a casa i per encant personal, que són molt simpàtics i et posen el got de vermut i uns grans seitons sempre amb un somriure a la cara.

Bodega Can Ros: una altra bodega destacada, tocant a la plaça Joanic. És una bona opció pels diumenges, que tenen obert (dissabte no), tant per fer-hi el vermut com per anar-hi a dinar unes tapes. No hi pot faltar mai dels mais les mandonguilles, siguin en tapa o en entrepà.

Can Kenji: tècnicament no és Gràcia per un carrer de distància (acaba a Còrsega), però me l’annexiono. Un japonès que no fa bandera de la tradició i no té problemes per fer barreges amb la cuina d’aquí (tataki de bonítol amb salmorejo, per exemple) i que és altament recomanable tant en la versió menú de migdia com en la carta per la nit (convé reservar). I a davant del Can Kenji, el Aiueno, dels mateixos, un altre encert oriental. Tècnicament, amb la llei de “per un carrer no passa res”, ens podriem annexionar el Ramen-ya-hiro, una gran opció quan fa fresca per fer-hi una bona sopa de fideus japonesa (ara, cues importants per trobar lloc).

Kuai Momos: sense moure’ns d’Àsia, aquí tenen un bon recull de receptes de diferents països d’Àsia que els cops que hi he anat m’ha convençut plenament (aquí cal reservar si o si, que sempre tenen ple). Aneu provant el què us cridi, però que no faltin els gyoza.

Totoro: aquí un japonès de gamma baixa, al carrer Legalitat, 74. Ideal per anar en grup i acabar molt tip: la fòrmula és un barra lliure a 15 euros, beguda i postres apart (atenció que el menú de migdia entre setmana és barra lliure a 9’90!). Pel preu, com imagineu, no trobareu un sushi de l’olimp dels sushis, però és una gran opció per sopars de grup d’aquells que no vols que es dispari el pressupost. Curiositat: per aquest local han passat varis restaurants els últims anys que m’agradaven molt, com La gitaneta o El piccolo focone. A veure si aquest té més sort. No és un lloc gaire de pas, la veritat! Com a mínim el cap de setmana per sopar tenen ple del tot.

Veg World: una opció vegeteriana (i vegana per qui ho vulgui), ben interessant. Menjar indi ben gustós i sense proteïna animal: proveu per exemple l’albergínia feta al forn tandoor acompanyada d’un arròs pilaw i quedeu seduïts pel festival d’espècies. Està al carrer Bruniquer, al costat de la vermuteria del Tano, un dels millors llocs del barri per anar a a fer el vermut. Una bona alternativa de menjar indi no vegeteriana està una mica més avall, al carrer Sant Agustí, el Swagatam.

La Nena: aquí és lloc de berenar. Xocolata desfeta i nata, no cal buscar més! Si aneu amb nens, lloc especialment indicat. Si us fan alergia, potser no!

De menjar per emportar, em quedo amb la pasta del Celentano  (tot i que les alternatives de La Chitarra i La Pastaia també son fantàstiques), si he de fer un pollastre a l’ast no hi ha cap dubte d’anar al Polleria J Dominguez (Martí, 79, la cua cada diumenge en certifica l’èxit) i per les ànsies de sushi fa poc ens hem aficionat al Sushifresh, tocant a Gal·la Placídia, molt recomanable.

I per anar a fer la birra prèvia, per sort el barri ha millorat enormement en el tema cervesa artesanal, a més del Chivuo’s i La Rovira que em comentat abans, també podeu passar pel Catalluna o el Cara B. Bar una mica fosc però la selecció de cerveses té molt nivell! Aquests dos últims han assentat les bases d’un petit centre cerveser que es completa amb els de Family Brewing (comprar kits per fer cervesa i des de l’estiu del 2017, també botiga) i els de Brew home (associació de cervesers i lloc on fan cates i cursos).

You may also like...

6 Responses

  1. Albert escrigué:

    Cinc més per engreixar la llista:

    El Capverd (Ramon y Cajal 53), impulsat pels de l’Helio i davant per davant. Fan pocs platets però els cuinen com els àngels. Tenen un menú de migdia, fan esmorzars, dinars i sopars. El rabo de buey és interestelar. Aquí més info: http://www.timeout.cat/barcelona/ca/restaurants-cafes/cap-verd

    La Pepita (Còrsega, tècnicament també és fora de Gràcia), amb una ensaladilla russa espectacular i platillos de primera, a més dels clàssics pepitos de vedella amb mil combinacions. Sempre hi ha cua, i darrerament és ple de guiris.

    Restaurant Capet (Benet Mercadé 21-23), a prop del mercat de la Llibertat. Un descobriment molt similar a la Pubilla, petitó i amb cuina creativa de primera tirada de preu, projecte d’un excuiner del Coure. Aquí més info: https://observaciongastronomica2.wordpress.com/2014/06/07/capet-barcelona/

    Viblioteca (Vallfogona 12): un clàssic de Gràcia a tocar de Verdi, petit, amb formatges de tota mena, tatakis boníssims i uns carpaccios de carbassó o carxofes que fan caure de cul. No és dels més barats, però sempre hi surts content.

    I un que potser no és tan excel·lent amb el menjar però s’hi està de nassos: El Puku del carrer Guilleries, molt tranquil, ideal per menjar-hi unes torrades amb embotits, un humus i tirar-s’hi fins les tantes xerrant, amb els seus gintònics a preus d’abans.

  2. Roger Compte escrigué:

    Merci Albert! El Capverd no hi he parat encara! Tant el Capet com el Somodó els tenia pendents, vistos en el blog que linkes. De la Pepita n’he sentit opinions dividides i tots els cops que hi havia intentat anar sense reservar trobava ple.

    Bones recomanacions!

  3. Roberto escrigué:

    Hola Roger,
    hi ha un molt molt recomenable, que segurament coneixes, Restaurante Bilbao (Perill 33), està tot boníssim, això si, pica una mica, respecte els esmentats al post, però val moltíssim la pena. http://www.gastronomiaalternativa.com/ga-3_108-bilbao-restaurante-barcelona.html
    Carta: http://www.bcnrestaurantes.com/barcelona-carta.asp?restaurante=bilbao
    Salutacions.

  4. Roger Compte escrigué:

    Doncs tampoc hi he estat. Moltes gràcies Roberto pel consell. Entre els de l’Albert, el teu i un trio més que tenia pendents (Capet, Somodó, El Tossal…) ja tinc feina 🙂

  5. Remei escrigué:

    Hola Roger!
    Fem passejades per Barcelona i un bon berenar, dissabtes a la tarda. Fugim del comercial i el tipic turistic, tot el que es pot, clar! Tormem al barri de Gràcia per acabar de descibrir el seu encant. Ens pots recomenar un lloc per fer un berenar auténtic?…no de pastisseria. Gràcies
    Per cert m’han agradat els teus suggeriments

  6. Roger Compte escrigué:

    Hola Remei, doncs per exemple La Nena Aquí el comentava http://www.ambcompte.net/restaurants/berenars-de-cullereta/

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *