Lo Ponts

Un dels propòsits que em vaig fer per la part de restaurants d’aquest blog és intentar recomanar més restaurants que ofereixin cuina catalana. Tot el què sigui ajudar a restaurants que facin bons fricandós o escudelles és una bona acció. I l’escudella que vam menjar ahir al restaurant Lo Ponts (de Ponts, sorpresa!) es mereixia per si sola una reverència.

Un caldo gustosíssim i dens. Per acompanyar-lo patata, cigrons, butifarra negra, col i fideus dels gruixuts. Una delícia. El diumenge baixàvem d’Andorra i l’idea era parar a dinar pel camí; Ponts és una bona opció, a una horeta d’Andorra (sempre que siguis dels que no paga el túnel del Cadí, clar). Hi havia l’opció de la fonda Cadí, on havia parat moltíssimes vegades la meva dona de petita a fer escudelles reconstituents i àpats de sortir rodolant, però comentaris en digital (tripadvisor) i en gent de confiança (el sogre) deien que havia perdut força últimament. Del Lo Ponts en canvi en llegia bons comentaris i a la seva web el menú tradicional em feia ullets.

Plats de la terra, 4 opcions de primer, 4 de segon i 4 de postres. 25 euros tot plegat, aigua inclosa, vi a part (entre setmana baixa a 20 euros). Aquest és un restaurant amb segell d’Slow food, amb un servei molt agradable i sobretot bona cuina. Tot el què vam provar del menú ens va encantar; les opcions de carta que veiem a altres taules tenien una pinta fenomenal, menció especial pels arrossos.

De primers, a part de l’escudella (Lo Ranxo) fantàstica, vam menjar uns canelons de molt nivell. Les altres opcions eren una amanida i una calçotada sense feina.

Això de la foto d’aquí sobre també era una bona meravella. Cassola de conill amb carxofes, amb la seva picada i el seu suquet per rostar bé el plat. Cal aprofitar quan hi ha conill, que no és una carn tan habitual de trobar i si a sobre el fan tan al punt… El bacallà a la llauna amb mongetes també estava esplèndid. Les mongetes del ganxet es desfeien. Si haguessim triat les altres dues opcions, segur que tampoc hauriem fallat: espatlla de xai rostida o graella de carn amb allioli de codony.

Per rematar-ho un flam amb nata (de la bona) i un gelat de torro d’agramunt, servit amb pà d’àngel i pensat per menjar amb els dits. Ja ens ho farem venir bé perquè quan haguem de tornar a passar per Ponts sigui l’hora de dinar…