On vaig a sopar a Barcelona?

Últimament he llegit unes quantes polèmiques sobre TripAdvisor: el servei d’opinions sobre hotels i restaurants té tanta tirada que tothom s’intenta aprofitar d’això. Per un cantó hi ha propietaris que s’han queixat que els hi venen clients i demanen tractes especials a canvi de no fer una ressenya negativa del seu hotel/restaurant. Que em sembla una burrada. Per l’altre, també hi ha propietaris que treballen per inflar les bones crítiques del seu local. Conclusió: es fa difícil fiar-se del criteri d’una massa ànonima que no saps quin percentatge exacte té de real. A mi en concret sempre m’han cridat opinions individuals. Si tinc interés a saber si un restaurant pot ser interessant, abans que buscar-ho a serveis tipus tripadvisor o altres (sempre hi acabes trobant crítiques molt extremes en ambdos sentits) m’agrada buscar textos treballats en blogs, de gent a qui se li noti la passió i m’expliqui bé la seva experiència al restaurant.

De fet no cal el format blog, si en serveis de crítica online com els que comentaves pots trobar amics que hi comenten, és una opinió que també tinc en compte. Em passa amb Foursquare: miro un restaurant i en l’apartat de consells, si algun dels meus amics n’ha deixat un, me l’ensenya primer. I com que n’hi ha uns quants que sé que són de criteri molt fiable, per mi és una informació valuosíssima. Exemples: la Sandra no té blog on parli de restaurants i gastronomia però es curra bons consells a foursquare. Segueixo la seva llista de patates braves a Barcelona, molt fiable (dient-se Bravo, ve de genètica). O el Celler Cal Marino, que hi ha posat una llista de llocs on prendre una bona cervesa -no industrial- que cal seguir i anar marcant els fets. Instagram també pot ser un altre bon punt per descobrir restaurants tot i que la gent no acostuma (jo, el primer) a elaborar gaire els textos explicant el restaurant i l’excés de filtres a vegades transforma en fauvista un plat que devia lluïr espectacular en viu.

Ara tenia ganes d’apuntar aquí unes quantes webs que consulto de tant en tant (algunes fa més temps que les miro, altres són descobertes més recents) a l’hora de decidir on inverteixo els preuats diners reservats a la restauració.

Encantadísimo: Una rara avis pel seu format de crítica. A dins de Flickr. Tant visual que és ideal per veure ràpid per on van els trets de la cuina del local. Revisen restaurants on ja han anat i tenen una gran varietat, de locals de factura elevada a altres de més modestos. Si entreu a un dels restaurants i voleu veure la crítica general, cal clicar a la foto destacada una mica més gran a l’esquerra de tot.

En ocasiones veo bares: un recurs fantàstic per descobrir bars de Barcelona on fer una tapeta o un àpat complet. El porta l’Alberto, un superheroi modern que compta amb el superpoder de ser immune al colesterol. Gràcies a ell he ampliat les meves visites a la Barceloneta. De tant en tant hi baixava a fer alguna bomba a La cova fumada, ara també hi sumo especialitats que he anat traient de la seva web: les anxoves (amb espina fregida) al Jaica, els bunyols de bacallà de Cal Papi (brutals, encara que de bunyol en tinguin poc) o la gitanilla (bomba amb cansalada d’aleta dorsal) a La Blanca.

Sant Antoni (i part de l’estranger): amb bon ull pels bars també hi ha el blog del Ramon, un company de feina de molts i molts anys que fa aquesta web tan recomanable. Especialment si us heu de moure per la zona de San Antoni i teniu ganes de fer un bon mos. Tinc unes quantes visites en pendent tretes de la seva pàgina! Per exemple el Can Vilaró i el seu esmorzar de forquilla!

Observación gastronòmica: el tinc a la llista de preferits de fa temps. El Philippe Regol disecciona molt bé l’estat dels restaurants de més nivell creatiu del país. No està l’economia com per anar sovint a gaires llocs d’aquests que piquen més, però per sort hi ha blogs com aquest que ens ajuden a escollir quan dubtem entre varis llocs. Sóc molt fan de la seva capacitat per trobar maneres de millorar els plats a qualsevol restaurant, encara que sigui un dels considerats millors del món. Ja fa temps que comentem (amb la Mar i el Josep) la idea de fer un dia un text de conya comentant un menú de dia en la subvariant cuina de fritanga i aplicar la retòrica Regol sobre com millorar el plat.

Tiritinyam: el Tiriti té el punt canalla com l’en ocasiones veo bares i disfruta amb els bons bars de barri (a més de comentar receptes o notícies gastronòmiques, al seu blog). Ens hem retroalimentat amb consells uns quants cops i té bones idees de llocs on picar 4 tapes a la Barcelona perifèrica, d’on es fa més difícil trobar informació.

Curry curry que te pillo: l’Arantxi també té un blog variat com el Tiriti i aconsella també molt bé en la variant locals a les afores de Barcelona. Que particularment em va bé saber-ho si busco idees a prop de la feina, per Hospitalet o Esplugues…

La hora del bagel: al David l’he conegut no fa gaire en trobades gastronòmiques vàries i té un blog on va fent un repàs de les sortides a menjar. L’altre dia em va fer venir ganes de provar l’hamburguesa del Pim Pam Burguer.

Los restaurantes de Pau Arenós: el crític gastronòmic d’El periodico parla de restaurants i està bé tenir el botó de guardar a prop, que hi ha bones recomanacions de restaurants propers que val la pena anar a provar. Gran defensor dels plats d’arròs per un sol comensal: aprofito per sumar el meu vot a la seva iniciativa. Fora el paella mínim dos persones!

Gastronotas de Capel: el crític d’El País es mou molt i parla d’experiències gastronòmiques i de tant en tant es centra en restaurants, de tota Espanya i el món. Un blog interesantíssim del que m’he guardat alguna bona nota de locals a visitar.

Els del Morro Fi: fan recomanacions poc habituals i tenen un estil d’explicar-les que m’encanta. Dels de tenir al Google reader, que no actualitzen gaire sovint, però quan ho fan, val la pena. Tenen un bar, que inexplicablement encara no he visitat.

De Vinis: és un blog de vins, molt ben escrit i entre albariño i syrah, el seu autor, el Joan Gómez, a vegades ens deixa anar alguna recomanació gastronòmica que val molt la pena. Gràcies a ell vaig descobrir una petita joia a prop de casa, La cuina del Guinardó.

Jordi Luque: aquest periodista que escriu pel “Què fem” de la Vanguardia, també manté un bloc on aporta bones suggerències de restaurants. Els que he llegit i he visitat (abans o després de llegir-lo) m’han agradat, així que confio en el criteri 🙂

I molts més: no dono l’abast controlant-los tots, però només mirant els enllaços recomanats a alguns d’aquests blogs en trobo d’altres que he mirat algun cop (i algun que cap) com Comer con Lila, Mis restaurantes para recordar y olvidar, Tramussos d’Àfrica, Brillat-Savarin, In the mood for food, Gastrofilia, Pues iremos, Cuatro palillos…

N’hi ha algun que m’hagi deixat i que em volgueu recomenar? Comenteu, que és gratis! 🙂

I encara tinc una última bona font per triar restaurant, que és de les que més utilitzo: gent que no publica ni en blog, ni en foursquare, ni en flickr, ni en twitter. Però que són amics, amb un criteri que conec i que falla pocs cops. Si tot xerrant em recomanen un local, això va a missa.