Routa

imprimeix
No sé si entre els escriptors suecs que arrassen a les llistes de llibres més venuts i el danés que li pren el títol de millor restaurant del món a Ferran Adrià, compta com per parlar de boom nòrdic, però en tot cas, em va sorprendre trobar-me un restaurant a Barcelona amb el subtítol de “nova cuina nòrdica”, el Routa. Tinc absolut respecte per les mandonguilles de l’ikea i especialment les galetes de xocolata amb gust de taronja, però això apuntava cap a altres estils i pressupostos. És un restaurant petitó (tel 934511997), decorat amb molta gràcia (un punt una mica retro a l’entrada) i que està al carrer Enric Granados, 10 (entre Aragó i Consell de cent). El porten un parell de finlandesos, que pel que veig a la seva pàgina web no arriben als 30!

Carta molt curta (tres entrants, dos principals, tres postres) i unes quantes opcions de menú degustació. Nosaltres vam tirar per la més barata (33 euros, begudes apart), que a nivell de quantitat va ser més que suficient. Un primer, un segon i un postre, però precedits d’un bon número d’aperitius molt diferents. Em va agradar molt aquesta successió de petites pijadetes. Per començar unes xips de patata amb ànet i maionesa de gamba. També hi va passar un sorbet de mostassa de dijon, una mandonguilla de verdures amb salsa de tàperes, un remenat d’ous amb caviar d’un peix de nom que s’oblida, un parell més dels que tampoc recordo (un portava una base de foiegras contrastat amb nosequé que em va semblar espectacular -com a crític gastronòmic no serviria…-). Fem una parada: aquest minialzheimer, a més de pels molts i variats plats (molts sabors combinats, diferents, amb acideses i contrastos als que no estic tant habituat), potser també va ser provocat per la beguda. Ens van oferir provar una combinació que era copa de cava amb licor de lakka (que no és moble d’ikea exprimit, sinó licor d’un fruit tipus mora), que entrava fantàstic però també emboiraba la ment.

Tornant al menú. Per abans del primer, pans per escollir: de sèsam, de romaní, i l’estrella, un d’espectacular de ceba caramelitzada. I un assortit amb mantegues i oli bo. Pel primer plant, un nom genèric : “Estiu 2010” i a dins un conjunt de sabors molt interessant i una presentació molt xula. Hi havia un ou cuit a baixa temperatura, anxova arrebossada, punts de tomàquet…. i una sopa de pèsol molt refrescant abocada a l’últim moment. Al blog observacion gastronómica (que és on vaig a sentir a parlar del restaurant) hi trobareu fotografies dels plats, millor precisió a l’explicar els continguts dels aperitius (encara que algun variava) i una opinió una mica més argumentada de perquè també li va agradar. Jo em limito a dir que vaig disfrutar molt, especialment per trobar-me gustos als que no estic tan habituat.

De segon un bacallà cuit a baixa temperatura (amb la seva decoració i les seves espumetes i tal) acompanyat d’un ragout de verdures que estava fantàstic. Superant aquí el teloner al grup principal, fins i tot. De postres i per acabar d’arrodonir, un tub de xocolata cruixent amb sorbet de nabius. La presentació, com a la resta de plats, de nota. Sobre una pissarra negra, una rodona de color verdós (una espècie de gespa feta amb una pols que portava pistatxo) i per sobre el sorbet i el tub de xocolata, amb algun petazeta cruixent pel mig. A més de la part visual, a nivell gustatiu tot lligava molt bé.

En resum, la part menjar, més que recomanable. Per 33 euros i per comparació amb altres de preus similars, polzes amunt. El punt negatiu va venir amb la factura i les begudes. 9 euros per cada copa de cava em va semblar una mica excessiu i ho va pujar tot a uns 50 euros per cap. Si voleu mirar preus de vins, per orientar-vos, a la seva pàgina web tenen la carta.

PD 1: arrel de comentar la visita al restaurant, em van dir que hi ha un restaurant suec amb bona pinta, el Pappa sven, que queda per futura visita. Però el fet que tinguin menú de migdia li dona punts.

PD 2: l’última gran onada nòrdica va ser la rockera. Hellacopters, Backyard Babies, Turbonegro, Gluecifer… Amb el temps es van anar diluïnt tots plegats, però quin començament!

You may also like...

2 Responses

  1. Imma C. escrigué:

    Per aquest apunt vaig conèixer aquest restaurant, però ja no tinc temps d´anar-hi: en Pau Arenós va comentar per Catràdio que han tancat el ROUTA (coneguts a Finlàndia), també el MIAFENERA. Va destacar la bona cuina que feien.

    Al Lluçanès no et perdis CAL BAUMER a Prats del Lluçanès. També tenen botiga de vins, obert cap de setmana. Del Petricó en destacaria l´espai i prou.

    BON ANY NOU 2012!!

  2. Roger escrigué:

    Bon any Imma! Doncs quina llàstima! M’apunto aquest Cal Baumer, que hauré de visitar!

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *