Somiatruites (Igualada)

Em costa fiar-me de les opinions de webs com tripadvisor o yelp (destriar el gra de la palla) i tampoc tinc gaire blogs de restaurants al cap que pugui seguir a cegues. Però si que tinc unes quantes opinions que van a missa i quan vàries d’aquestes coincideixen se m’activa l’alarma. Va passar amb aquest restaurant d’Igualada, el Somiatruites (carrer del Sol, 19), que el van recomanar no fa gaires mesos un parell d’aquestes opinions de les que em fio al 100%: els meus pares i el Massitet, al seu blog.

Ja decidit a anar-hi, només va faltar que en un text a la revista Cuina de novembre l’agrupessin amb dos restaurants que repetiria cada dos per tres, com La Cava [* nota al final] i La Marineta.

Aquest restaurant és un projecte de dos germans, el Xavier Andrés, que es va encarregar de la remodelació de l’espai i a més porta la sala, i el David Andrés, el xef, que actualment és cap de cuina a l’Àbac, el restaurant del mediàtic Jordi Cruz (que imagino que no deu ser gaire als fogons i el David està més portant el dia a dia), amb dos estrelles Michelin. El del Somiatruites és un local (antiga adoberia) arreglat amb molt de gust i que té una cuina de tapes i platets amb base tradicional però amb presentacions i tocs més moderns i/o lúdics. Vam triar la carta (per ganes d’anar provant moltes coses) però el menú del dia a 15 euros tenia una pinta sensacional.

A l’àlbum de Flickr us podeu fer una idea del què es pot escollir a la carta i del què vam endrapar (erem 4). Dels entrants en vull destacar un parell. Primer, la croqueta de calçot, fantàstica, d’interior gairebé líquid i pecaminós. Després, els panets xinesos amb carn d’olla, un aperitiu de molt nivell amb el contrast de la carn i el punt caramelitzat del panet.

Panets amb carn d'olla

Als segons cadascú va tirar pel seu cantó (rellegit a posteriori el text del Massitet potser hauriem d’haver triat algun arròs: caldrà tornar-hi). Jo vaig escollir uns calamars farcits amb mongetes, pernil i romesco, una gran combinació. També va entusiasmar el cabrit amb salsa de carxofes. I un plat a priori de menú infantil, però molt ben fet: pasta -quin gust la salsa cafè parís!- amb filet rus, que era la opció més contundent de totes. El que potser ens va agradar menys va ser l’ànec amb fideus, al que dominava massa el gust de coco.

Calamars farcits

A les postres un pastís de formatge en forma d’ou ferrat, que va generar un consens unànim i unes Oreo, que no van entusiasmar tant.

Postres juganers

Al final, 23 euros per cap, amb 4 entrants per picar, 4 plats, 2 postres i 1 ampolla de vi (moderats!). Relació qualitat preu fantàstica, que com bé apuntaven al Cuina recorda la de la Cava o la Marineta. Nota: jo vaig acabar força tip, algun entrant menys potser hauria estat bé 😛

* Dos apunts sobre La Cava. 1. Veig que no tinc post aquí, oblit! 2. L’altre dia, picant unes tapes al Fogó, hi havia el cuiner -també de La Cava-, l’Albert Marimon, i li vaig preguntar per un projecte seu del que havia llegit, d’obrir un restaurant per la Via Augusta, em va dir que no havia prosperat però que tenien prevista una obertura aquest any que ve a Barcelona, al carrer Provença. Caldrà estar atents!

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *