Toca Teca

imprimeix
Carta Toca Teca

Aquesta és la carta del dia (d’avui, 19 de novembre del 2016) del Toca Teca (la carta fixa és encara més llarga) i una bona presentació de tot el què fan (i bé) a aquest restaurant que està al barri del Congrès (Garcilaso, 172). Varietat: de plats de cuina més de la terra (uns peus de porc amb naps, uns rovellons a la graella…) a altres on s’adapten cuines del món: un Flammkuchen amb formatge fresc i ceba ben finet i delicat o uns contundents buns de costelló de porc que veieu aquí sota.

Buns de Costelló

El conec de fa un temps (diria que el primer cop va ser al 2013: àlbum de fotos de la visita, portaven un any oberts) i he repetit vàries vegades, convençudíssim que és un lloc fantàstic per fer dinars o sopars compartint tapes a una relació qualitat preu fenomenal. L’últim dinar que hi he fet, avui, hem quedat ben tips, fent postres, cafè i vi i ens ha sortit a 25 euros per cap. No sé perquè encara no l’havia comentat al blog, però millor tard que mai! No descobriré res de nou, es nota que és tot un èxit perquè omplen i costa trobar-hi lloc tot i ser a un barri poc cèntric (però ben comunicat, teniu el local just davant de la parada del metro de Congrés).

Com deia, l’ideal és anar-hi uns quants i compartir platets. M’agraden els molletes que fan en versió calamars i secret ibèric. Els ous estrellats són un valor segur, com els fregits (peixet o calamars), que els fan molt bé. La minipizza de foie i figues s’està convertint en fixe a l’alineació a les últimes visites. I alguna carn ben contundent (cua de bou, papada confitada -a la foto de sota-…) completarà bé la selecció. Si sou de braves, les fan ben bones i per variar podeu provar unes patates “reverdes”, amb una salsa d’alfàbrega i julivert. Si mireu l’àlbum de fotos de la visita d’avui (no he fotografiat tot el que hem menjat), hi trobareu la carta actualitzada. Abans he comentat alguns dels plats que m’han agradat aquests últims cops, però la veritat és que tot el què hi hem anat tastant tenia molt bon nivell.

Papada confitada

Convé deixar un espai per a les postres: no tenen gaires opcions però totes fan de bon final feliç. La meva dona està enamorada del seu flam (proper a un cochinillo de cielo) amb nata fresca. La torrija també és pecaminosa i el superbabà ben emborratxat de rom acostuma a ser la meva tria.

Torrija

Un altre punt a favor del Toca Teca és que obligui a sortir de la Barcelona més cèntrica i et porti a un barri com el del Congrés (que coneixia força perquè allà hi ha l’Institut Alzina, on vaig estudiar la secundària). Per anar a fer un beure abans o després hi teniu llocs com la Bodega Lluis, el 2d2dspuma, el Torre Rosa… Si us falla el Toca Teca (vaja, que no heu reservat: en caps de setmana és obligatori), hi ha una altra opció ben interessant a prop (i d’un estil culinari semblant) que és el Nut Gastrobar a la plaça Maragall. Prop de l’altre cantó de la plaça podeu provar amb un xinès diferent i ple de màgia com és el Rio Dragon.

You may also like...

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *