Verdures que demanen protagonisme: Celeri i 4amb5 mujades

imprimeix
Fa unes quantes setmanes que vaig començar una dieta: res gaire radical, una mica de lifting d’hàbits alimentaris per menjar més sa, baixar algun quilet i treure colesterol sobrant. A efectes pràctics no he fet cap gran canvi, excepte rebaixar les birres intersetmanals i, sobretot, canviar les proporcions als àpats principals. On abans menjava platàs de pasta amb verduretes acompanyant, ara he passat a platàs de verduretes amb pasta acompanyant. Intentant que la verdura ocupi el 50% de l’àpat i hidrats i proteïnes el completin.

Aquest plantejament em va servir d’excusa per anar a un parell de restaurants que tenia apuntats de fa un temps, el Celeri i el 4amb5 mujades, que coincideixen en que primen la verdura com a protagonista (sense fer fàstics a carns i peixos, però). Es van inaugurar el 2015 els dos, si no vaig errat. Intento no tenir pressa a visitar restaurants que s’estrenen: els primers dies, si tenen algú que els hi gestioni el marketing, s’omple de comentaris a blogs, prensa gastronòmica i xarxes socials variades que costa destriar per trobar el valor real del què ofereixen. Val la pena esperar si passat el tsunami inicial els elogis continuen i els que paguen de la seva butxaca també estan eufòrics. Aquests dos eren dels que continuaven fent molt bona pinta.

4amb5 mujades

Situat a la Rambla del Raval, el 4amb5 mujades és cosí del (molt recomanable) Suculent. Hi vaig aparèixer el dia que estrenaven carta de tardor i no em vaig complicar gaire la vida a l’hora de triar: el menú degustació curt (5 plats i postres, a 35 euros, beguda a part). No em desagrada això de fer el primer contacte amb un menú degustació i poder tastar més plats que els que hauria provat anant de carta (especialment aquell dia, que hi dinava sol). Abans de començar m’expliquen la filosofia del local: verdura com a protagonista i la proteïna animal d’actor secundari, a vegades present de manera poc evident. Un dels plats va ser un “entrecot de col” que tal com s’enuncia era col, ben feta a la brasa, però banyada amb un suc de rostir vedella que li donava tota l’alegria i la potència del món.

Entrecot de col

 

L’àpat va començar amb un parell de bons aperitius: uns tomàquets confitats amb crema de parmesà i un cogombre infusionat amb ginebra. Després, una croqueta d’algues, cruixent, d’interior consistent i gust marí: em va agradar molt. Menys el següent: un carpacció (per allò de tallar-lo fi) de rave, amb caviar. No em va dir gran cosa, i feia de mal menjar: ni punxant ni fent palanca per sota el rave acabaves de trobar la manera de fer via.

Carpaccio de rave amb caviar

Aquest rave va ser l’únic que no em va convèncer. Abans de la col va venir una curiosa sobrassada de boniato: en un petit recipient un puré de boniato, ben ple de pimentó, amb una textura i gust que recordava la sobrassada però profundament vegetal, com l’ànima de tots els plats. A l’arròs hi havia peix, però només en essència. No hi trobaves gambes però el seu gust impregnava tots els grans (alguns un pèl massa al dente). Ben abans de ficar-hi forquilla el nas delatava que “gambes poden haver estat utilitzades en la confecció d’aquest plat”.

Arròs amb essència de gambes

Com veieu, m’ho vaig passar molt bé, inclús amb les postres: una síndria per netejar i després una fantàstica crema de blat de moro amb toffee, blat de moro liofilitzat i gelatina de bourbon. Redneck seal of approval.

Crema de blat de moro

He recollit totes les fotos de l’àpat a un àlbum.

Celeri

El Xavier Pellicer no ha parat d’obrir locals des que va deixar El racó de Can Fabes. El seu nom acostuma a ser bona garantia per visitar-los: els cops que hem anat al Barraca n’hem sortit ben satisfets. Del Celeri en diuen a la seva web que no és una obertura més: “el restaurant més personal del xef Xavier Pellicer”. Ens ho creiem: com a mínim el dia que el vam visitar ell era al peu del canó, manant a la cuina i sortint a saludar als que arribaven, un públic que barrejava els posats estirats de l’upper diagonal i els estrangers, amb domini dels de parla francesa.

El seu local també aposta clarament per posar els focus sobre les verdures: la carta s’estructura en apartats com “Tuberculs”, “Coliflor”, “Albergínies”, “Carbassa”, “Mongeta i patata” i “Porro”. Cada una de les opcions té tres versions: una de vegana, un vegetariana i una de ben tacada de proteïna animal. Hi haurem de tornar per provar-les, perquè ens vam deixar emportar per les suggerències fora de carta: les paraules “conill” i “calamar de potera” ens van ennuvolar els sentits i despistar de demanar plats més verds.

Calamar de potera

img_20161011_211758

No hauríeu sucumbit també a aquests cants de sirena? El calamar era una passada i la crema d’atmetlla tendra que portava a sota tot un encert. El conill no l’havia menjat mai així. Desossat, tendríssim, amb bolets i crema d’olives al costat. Dos plats de gran producte ben rodons.

L’únic plat estrictament vegetal que vam menjar (ja dic jo que hi haurem de tornar i fer una elecció en clau més verda) va ser una deliciosa flor de carbassó farcida de ratatouille

Flor de carbassó

També vam tastar uns gnocci de boniato amb cruixent de porc ben voluptuosos (on no es notava gaire el gust del boniato, la veritat) i uns fantàstics seitons marinats.

Per acabar unes postres que últimament demanem molt i que aquí fan de fàbula: un pastís tatin.

Pastís tatin

Com amb l’anterior, aquí va l’àlbum de fotos de l’àpat. Tant a aquest com al del 4amb5 mujades hi ha fotos de la carta, per si voleu mirar preus.

You may also like...

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *