Wakasa 3.0 La llegenda continua

imprimeix
Aquest restaurant japonès està, sense cap mena de dubte entre els millors que es pot trobar a Barcelona. Ara va per la versió 3.0, el principal que ha variat en la seva evolució és el local. Van començar al carrer Nàpols per sobre Sant Antoni Maria Claret (fa gairebé 6 anys -per això tocava un post nou- en vaig fer escriure alguna cosa), després es van moure durant un curt interval a prop de Francesc Macià, i ara han tornat al carrer Nàpols, 287 (reserves tascawakasa@gmail.com o telèfon 932 081 866). Una mica més avall que en la versió 1.0.

El sushi que hi he menjat ha tingut el poder de transportar-me cap a l’insuperable que vaig provar al Japó. I això és molt dir. Hi he anat uns quants cops i mai m’ha fallat. No és barat, això si. No és un local per anar-hi sovint (a no ser que la nostra cartera tingui superpoders) però visitar-lo, deixar-se emportar per les recomanacions de la cambrera i no tenir cap pressa (si aneu amb presses, malament) es transforma en una de les experiències gastronòmiques més recomanables de la ciutat, pel què fa a degustar cuines d’altres continents.

Ahir vaig anar per primer cop al nou local: una punta més gran que el seu primer, però prou petit com per necessitar trucar amb força antelació per fer una reserva. Una parella de japonesos el porten. Ella, cabells amb canes, de punta, d’edat indefinida i una energia extenuant i ell, que sembla més gran, darrera la barra, preparant delícies una rera l’altra. He vist que han sumat un ajudant jove en aquest nou local (no sé si ja estava a la 2.0, que no vaig visitar), que ajuda a treure més feina.

IMG_20140118_000526 (1)

 

La cosa és deixar-se emportar per les suggerències d’ella, que t’avisarà de les novetats, de les coses que tenen aquell dia i del què has de provar si o si. A sobre de regal a cada plat et va donant explicacions del què menges, d’on ve, quins ingredients porta: a poc que disfrutis de la gastronomia és un encant! A més de les suggerències seves, pots incloure algun preferit personal, com van ser ahir uns gyoza sensacionals, de gust i cruixent de nota. Abans per picar unes verduretes tallades fines i fregides a mode de xips: alga nori, boniato i arrel de flor de lotus. També va venir un poker d’asos: una caballa kabayaki (un tipus de preparació que al Japó es fa normalment amb anguila o sardina i que aquí ells ho utilitzen amb la caballa), uns xipirons wakasa (amb una salsa de gust suau i elegant i que no aconsegueixo recordar què ens va dir què portava i amb una fulla de shiso al fons -que va agradar molt-), un nigiri de foie (que el fan d’una manera que no queda gens greixós -era prou diferent dels altres que havia provat- però boníssim) i uns espectaculars pintxos de vieires. Que venien amb llibre d’instruccions: menjar la primera vieira tot degustant el què portava per sobre (ens va explicar que era una recepta tradicional que havia recuperat una àvia i portava llevadura d’arrós i sal i alguna cosa més que no recordo). Un cop menjada la primera, modificar el gust de la segona tot incorporant una sal que hi havia al costat del plat i que havien preparat barrejant-la  amb fulles de shiso picades i guardant-la a la nevera. Brutal!

sushi

 

Per concloure l’àpat, aquesta plata variada absolutament orgàsmica (preciso: la plata va ser per tres persones, per sobre de 60 euros la plata). El meu recorregut de degustació va ser des de sota amb els vegetals fins als nigiris de dalt (passant pels makis, fantàstics també).A la zona de nigiris, salmó i caballa, espectaculars, i rematant amb dos de brasejats: l’anguila i com a últim últim (irradiava aura divina des que va arribar a la taula, li havíem de donar l’honor de ser el final) el nigiri de toro brasejat que portava per sobre el mateix que portaven les vieires. Vaig tancar els ulls i tot mentre l’assaboria, i del cap em van sortir tot de rajos de llum a lo manga.

Per rematar-ho, unes trufes de matcha (molt bones i lleugeres) i una mica de sake tebi. Com he comentat, no és barat, se’n va anar gairebé als 60 euros per cap, bevent una ampolla de bon vi blanc del Penedès, un Calcari. També s’ha de dir que no vem fer gaires miraments a l’hora d’escollir, amb una altra tria no hauria pujat tant, imagino.

Si voleu veure totes les fotos de l’àpat d’ahir (aconsellat per salivar), tinc fet l’àlbum.

PD: Deures per futura visita són provar especialitats que no sigui de peix, del pollo karaage, als ramen o el curry.

You may also like...

1 Response

  1. Osti…. Jo el feia encara al carrer Madrazo!!.

    Jo el conec d’abans de Madrazo i fa temps que no he anat. Però el tinc com un japo de referència.

    Prenc nota de les noves coordenades!

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *