Sobre amb compte…

Em dic Roger Compte, sóc periodista. Durant més de 5 anys, al 3XL.net, amb altres col·laboracions esporàdiques a altres llocs. Ara continuo a la CCRTV Interactiva en el departament de nom “Projectes especials” (i què hi feu? doncs una mica d’això, una mica d’allò). Poc després d’acabar la carrera les circumstàncies i les preferències personals em van anar conduïnt cap a la branca digital del periodisme. En general crec que ha sigut molt positiu per mi (consell per qui es vulgui dedicar al periodisme digital) anar formant-me autodidactament amb el tema noves tecnologies. Em vaig anar fent webs personals per anar coneixent el flash, l’html, el photoshop… i quan vaig conèixer els blogs hi vaig saltar de cap. Per la possibilitat d’anar actualitzant el contingut sense haver d’anar tocant cada dia els fitxers html.

Aviat ja vaig fer-ne un que es deia “Roger, compte!” i fa uns anys em vaig comprar aquest domini i vaig passar del Blogger on tenia abans el weblog a aquest Wordpress, un gestor de weblogs molt més complet. La meva constància va a èpoques. Hi ha moments que tinc més ganes d’escriure, de comentar coses que descobreixo, que m’impacten pel què sigui, i hi ha moments que tinc o més poques ganes o més poc temps. Al final sempre m’acaba alegrant descobrir que em llegeix gent que no cone i que de tant en tant deixa un comentari.

Al 2006 vaig començar un segon weblog, Cuina amb compte, on hi penjo receptes i articles sobre temes al voltant de la cuina. M’agrada que no hi escric només jo, de moment he fet un parell de bons fitxatges, la Silvia i el Rutxe (també Roger, nick diferent) que del tema webs tindran menys pràctica que jo, però que de cuina en saben molt més.

La foto de dalt de la web, la he recuperat (canvi de plantilla aprofitant migracio a wordpress 2.04), que era la que tenia al principi d’aquesta web. Una foto feta en un viatge al Païs Vasc, on surto d’esquena mirant l’horitzó. Que metàforicament és el món que els meus ulls contemplen i després volquen, filtrat, en aquest weblog. També hi ha qui m’ha dit que sembla que me l’estigui pelant a dalt d’una roca. I també seria bastant metàforic d’això d’escriure un weblog.