Boardwalk Empire: a la tercera va a la vençuda

imprimeix

Tenia ganes de comentar i celebrar la tercera temporada de Boardwalk Empire. Una sèrie que toca un dels meus temes preferits -la mafia- i que sempre ha tingut el handicap d’estar massa propera en el temps al final dels Soprano (amb qui comparteix algun escriptor). L’anaves veient, la disfrutaves molt però sempre pensant que es quedava a uns quants passos de la seva germana gran. Però de cop, aquesta temporada s’ha fet gran i brillantíssima. Pel meu gust, l’única sèrie actual que ha funcionat a un nivell semblant és Breaking Bad (Homeland també m’ha agradat però al meu podi es queda un graó per sota).

La sort de les sèries és que tenen molt minutatge per poder desenvolupar els personatges. En un film seria impossible anar gaire més enllà del protagonista principal, el “Nucky” Thompson, però tantes hores de televisió permeten donar oportunitats de lluïments a secundaris espectaculars. Aquesta tercera ha brillat el Richard Harrow, estrella de l’últim capítol i personatge que es va humanitzant darrere la seva màscara. I també el Gyp Rosetti, un bestiota que no m’acabava d’entrar a les primeres aparicions, però només va faltar una escena sexual per definir-lo perfectament com a personatge i convertir-se en un home sempre al límit i perfecte antagonista del més racional “Nucky”.

La sèrie es basa en fets històrics i per això fa gràcia veure els inicis d’estrelles del món dels baixos fons com l’Al Capone (el seu somriure al final del penúltim capítol, un dels moments més brillants) o el Lucky Luciano, que sembla massa impulsiu, però que acabarà situat ben amunt de la piràmide mafiosa. La trama irlandesa ha brillant, amb la dona del “Nucky” i especialment l’Owen Slater i ha guanyat protagonisme a la segona part de la temporada el sector negre de la ciutat, amb el “Chalky” White al capdavant, gàngster de color interpretat pel mateix que feia d’Omar a The Wire. I una altra cara, intrigant, la del Van Alden, una persona que intenta durament ser recte, però que s’intueix que alguna cosa cou per dins i que ha d’explotar. Jo esperava que ho fes del tot en aquesta temporada i guanyés protagonisme, però tocarà més endavant.

La millor notícia la van donar un cop emès el capítol final. Per la quarta han fitxat a George Pelecanos i Dennis Lehane, dos dels guionistes clau a la grandiosa sèrie The Wire. Impaciència!

You may also like...

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *